Introducció en valencià
| Valencian | Elefen |
|---|---|
| Lingua Franca Nova (elefen) és un idioma que ha segut dissenyat per a ser verdaderament simple, coherent, i fàcil de deprendre per a les comunicacions internacionals. Té vàries qualitats: | Lingua Franca Nova (“elefen”) es un lingua desiniada per es vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. Lo ave cualias diversa: |
| 1. Té un número llimitat de fonemes. Sona similar a l’italià o a l’espanyol. | 1. Lo ave un cuantia limitada de fonemes. Lo sona simil a italian o espaniol. |
| 2. S’escriu com es pronuncia. Cap chiquet té que passar anys deprenent irregularitats. | 2. Lo es scriveda como lo sona. No enfante debe perde multe anios en studia esetas. |
| 3. Té una gramàtica totalment regular, igual que els idiomes criolls del món. | 3. Lo ave un gramatica vera simple e coerente, simil a la creoles de la mundo. |
| 4. Té un sistema llimitat i totalment regular de afixes productius per a crear noves paraules. | 4. Lo ave un grupo limitada e tota coerente de afisas produinte per crea parolas nova. |
| 5. Té regles ben definides per a l’orde de les paraules, en harmonia en molts idiomes importants. | 5. Lo ave regulas bon definida per la ordina de parolas, como multe linguas major. |
| 6. Té una llista de paraules totalment basades en llengües romàniques modernes. Estos idiomes estan molt estesos, són molt influents i han contribuït a la major part del vocabulari de l’anglés. | 6. Lo ave un lista de parolas fundida en la linguas romanica moderna. Esta linguas es comun e influosa, e ia contribui la parte major de parolas engles. |
| 7. Està dissenyat per a acceptar en naturalitat els neologismes tècnics llatins i grecs, l’“estàndart mundial” de facto. | 7. Lo es desiniada per aseta natural la parolas tecnical de latina e elenica, comun tra la mundo. |
| 8. Està dissenyat per a ser relativament “natural” per als que estiguen familiarisats en les llengües romàniques, sense ser molt més difícil per als demés. | 8. Lo es desiniada per apare “natural” per los ci comprende la linguas romanica, ma lo no es min fasil per otras. |
| Esperem que vos agrade l’elefen. | Nos espera ce tu va gusta elefen! |
Fonaments
Alfabet i pronunciació
| Lletra | Pronunciació |
|---|---|
| a | com a en «abad» |
| b | com b en «burro» (como en francés o en inglés) |
| c | com c en «cola» (no cigarro) |
| d | com d en «dado» |
| e | com e en «eje» |
| f | com f en «fofo» |
| g | com g en «gala» (no general) |
| h | com h en alemán, inglés o andaluza |
| i | com i en «ibis» o «yo-yo» |
| j | com y en español argentino |
| l | com l en «lelo» |
| m | como m en «mamá» |
| n | com n en «nana» |
| o | com o en «ocho» |
| p | com p en «papá» |
| r | com r en «rosa» |
| s | com s en «seso» |
| t | com t en «titán» |
| u | com u en «una» o «whisky» |
| v | com v en «uva» (como en francés o en inglés) |
| x | com x en «charla» (no como en «Xavier») |
| z | com s en «desde» |
Orde de les paraules
subjecte – verp – objecte:
- la fem ama la casa «la dòna ama la casa»
partícules – substantiu – adjectiu:
- la casa grande «la casa gran»
temps – verp – adverbi:
- me debe pasea atendente «vaig a caminar en esment»
preposició – substantiu:
- el es en la jardin «ell està en el jardí»
La gramàtica
-s (o -es despuix de consonants) forma el plural dels sustantius:
- omes e femes «hòmens i dònes»
ia és el temps passat dels verps
- tu ia labora «vosté va treballar»
va és el temps futur dels verps:
- tu va labora «vosté treballarà»
ta és el modo condicional (opcional):
- si me pote, me ta vola «si poguera, m’agradaria volar»
Un verp pot seguir a un atre si tenen el mateix tema:
- me vole compra un camisa «vullc comprar una camisa»
Verps intransitius es convertixen en causal simplement agregant un objecte:
- me move «em moc» → me move la table «moc la taula»
Agregue -nte a un verp per a obtindre el participi actiu, que actua com a adjectiu o sustantiu:
- donante «donant»
Agregue -da a un verp per a obtindre el participi passiu, que també actua com a adjectiu o sustantiu:
- donada «dau»
Un verp es pot utilisar com a substantiu tal com està:
- nos dansa «ballem» → la dansa «la dansa»
Un adjectiu es pot utilisar com a substantiu la mateixa manera:
- un om saja «un home sapient» → la sajas «els sapients»
Els adverbis són idèntics als adjectius:
- un om felis «un home feliç» → el dansa felis «ella balla feliç»
Preguntes comencen en esce o una paraula interrogativa i terminen en un signe d’interrogat:
- esce tu pote dansa? «¿pots ballar?» * cuando tu prefere come? «¿quàn preferixes menjar?»
Prefixos derivatius
des- = desfer…
- infeta «infectar» → desinfeta «desinfectar»
re- = fer novament…
- comensa «començar» → recomensa «recomençar»
non- = no, lo opost de…
- felis «feliç» → nonfelis «trist»
Sufixos derivatius
-or = substantius d’adjectius, sustantius o verps: una persona que, com a part de la seua llabor o ofici, fa o treballa en…
- dirije «dirigir» → dirijor «director»
- carne «carn» → carnor «carnicer»
-ador = substantius d’adjectius, sustantius o verps: un instrument o ferramenta que fa o treballa en…
- lava «llavar» → lavador «llavadora»
-eria = substantius d’adjectius, sustantius o verps: el lloc de treball, tenda, oficina…
- carne «carn» → carneria «carniceria (tenda)»
-able = capaç o digne de ser l’objecte d’una acció:
- ama «amar, voler » → amable «*querible»
-eta = diminutiu, versió en miniatura, jovenil, roba interior…
- jaca «abric» → jaceta «jupetí»
-on = aumentatiu, versió gran, roba exterior…
- avia «au» → avion «avió»
-ia = despuix d’un sustantiu o d’un adjectiu ho fa un sustantiu abstracte
- madre «mare» → madria «maternitat» * vana «va» → vania «vanitat»
-i = tornar-se o causar convertir-se…
- roja «roig» → roji «enrogir, enrogir-se»
-i = usar una ferramenta o màquina…
- telefon «teléfon» → telefoni «telefonejar»
-i = fracció
- des «dèu» → un desi «un dècim»
Traduida par Vicente Costalago.