Substantius

Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden ésser seguits d’adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els substantius representen els objectes físics, com persones, llocs o coses però igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

Plural

S’afegeix -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular acaba en consonant, s’afegeix -es. La terminació del plural no modifica la accentuació de la paraula:

• gato, gatos – gat, gats
• om, omes – home, homes

Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Però si els emprem com a substantius, s’ha d’afegir la marca de plural quan sigui necessari:

• la bones, la males, e la feas – els bons, les dolentes i les lletges
• multe belas – molt bonics/boniques

Alguns substantius, plurals en altres llengües, són singulars en elefen:

• El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores amb uns prismàtics.
• On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S’utilitzen els tirants per a subjectar els pantalons.
• Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar aquestes ulleres de sol als Països Baixos.

Substantius comptables i no comptables

Igual que en moltes altres llengües, el elefen distingeix substantius comptables i no comptables. Un substantiu comptable pot ser modificat per un número i agafa la -s del plural. Els substantius comptables representen en general els objectes físics, identificables individualment, com cases, gats o pensaments: Per exemple:

• un auto; la autos; cuatro autos – un cotxe; els cotxes, quatre cotxes
• un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milió de gats

Per contra, els substantius no comptables no prenen en general la -s del plural. Els substantius no comptables representen en general les masses sense individualitat definida, com ara líquids (aigua, suc), pols (sucre, sorra), substàncies (metall, fusta), o qualitats abstractes (elegància, lentitud). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se’ls afegeix una unitat de mesura per a aclarir. Per exemple:

• la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una mica d’aigua; tres tasses d’aigua
• lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta

Es poden utilitzar substantius no comptables com a comptables. Es tracta de situacions particulars:

• Du cafes, per favore. – Dos cafès, si us plau.
• Me ia proba multe cesos. – He provat molts formatges.
• On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es poden comparar les belleses de París i Venècia.

Gènere

Els substantius no solen indicar el seu gènere. Per a distingir-los, s’utilitzen els adjectius mas i fema:

• un cavalo mas – un cavall
• un cavalo fema – una egua

No obstant això, per a alguns noms de parentiu, el masculí presa una -o i el femení una -a:

• avo, ava – avi, àvia
• fio, fia – fill, filla
• neto, neta – net, neta
• sobrino, sobrina – nebot, neboda
• sposo, sposa – espòs, esposa
• tio, tia – oncle, tia
• xico, xica – noi, noia

Però per a algunes parelles s’utilitzen noms diferents per a cada sexe:

• cavalor, dama – cavaller, dama
• dio, diva – déu, deessa
• om, fem – home, dona
• padre, madre – pare, mare
• re, rea – rei, reina
• senior, seniora – senyor, senyora
• frate, sore – germà, germana

El sufix -esa és rar i serveix per a formar la variant femenina d’algunes condicions socials històriques:

• abade, abadesa – abat, abadessa
• baron, baronesa – baró, baronessa
• conte, contesa – comte, comtessa
• duxe, duxesa – duc, duquessa
• imperor, imperoresa – emperador, emperadriu
• marci, marcesa – marquès, marquesa
• prinse, prinsesa – príncep, princesa
• tsar, tsaresa – tsar, tsarina