Preguntes

Hi ha tres tipus de preguntes: aquelles que poden ser contestades amb un simple “sí” o “no”, les que presenten una gamma d’opcions per a triar, i les que demanen una informació particular.

A més, les preguntes poden ser directes (“On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé el que soc”). Les preguntes directes acaben amb un signe d’interrogació (?).

Preguntes del tipus sí/no

Una frase pot convertir-se en una pregunta del tipus afirmatiu/negatiu mitjançant l’ús de esce (“és cert que…”) a l’inici de la frase:

• Esce tu parla deutx? – Parles alemany?
• Esce tu ia come la salada? – Has menjat l’amanida?

Hi ha altres dues formes. En la conversa, en preguntes que proposen una possibilitat i es limiten a demanar la confirmació, es pot afegir al final de la frase si? o no? I en les preguntes molt simples, es pot elevar el to de la veu al final de la frase:

• Tu ia come la salada, si? – Has menjat l’amanida sí?
• Tu ia come la salada, no? – Has menjat l’amanida, no?
• Tu ia come, si? – L’has menjat, sí?
• Nos es perdeda, no? – Estem perduts, no?
• Vos comprende? – Enteneu?

La resposta a una pregunta del tipus si/no és si (“si”) o no (“no”). Si indica que la possibilitat expressada per la pregunta és veritable; no indica que és falsa:

• Tu desira bir? – Vols cervesa?
  • Si, per favore. – Sí, si us plau. (Vull)
  • No, grasias. – No, gràcies. (No vull)

Si una pregunta és negativa, si i no té el mateix significat que si la pregunta fora positiva però pot crear una confusió que es pot evitar responent amb una frase completa:

• Tu no desira bir? – Vols cervesa?
  • Si. – Sí. (Vull)
  • No. – No. (No en vull)
  • Si, me desira bir. – Sí, en vull.
  • No, me no desira bir. – No, no’n vull.

Preguntes alternatives

Una pregunta alternativa simplemente le pide al interlocutor escoger entre una serie de opciones, generalmente expresadas como una lista unida con la conjunción o:

• Tu desira te, cafe o bir? – Vols te, cafè o cervesa?
• Cafe, per favore. – Cafè, si us plau.
• Tu ia veni par auto, o par bisicle o tu ia pasea? – Vas venir en acte, bicicleta o a peu?

Unes altres preguntes

Altres preguntes utilitzen determinants interrogatius, pronoms o adverbis, com ara cual, ci, cuando, cuanto, como, do i perce. La paraula interrogativa es col·loca a l’inici de la frase, però pot també aparèixer on es trobaria la resposta:

• Cua es acel musica fea? = Acel musica fea es cua? – Quina és aquesta música horrible?
• Cua tu ia trova en la sutera? = Tu ia trova cua en la sutera? – Què vas trobar al soterrani?
• Con cua tu come la salada? = Tu come la salada con cua? – Amb què menges l’amanida?
• Ci es tua autor prefereda? = Tua autor prefereda es ci? – Quin és el teu autor preferit?
• A ci tu ia dona la clave? = Tu ia dona la clave a ci? – A qui vas donar la clau?
• Cual libro tu leje? = Tu leje cual libro? – Quin llibre llegeixes?
• Cual de la libros tu ia prefere? = Tu ia prefere cual de la libros? – Quin dels llibres preferíeu?
• Cual force tu usa per come la salada? = Tu usa cual force per come la salada? – Quina forquilla uses per a menjar l’amanida?
• Con cual force tu come la salada? = Tu come la salada con cual force? – Amb quina forquilla menges l’amanida?
• Cuando tu dormi? = Tu dormi cuando? – Quan dorms?
• Cuanto tu ia paia? = Tu ia paia cuanto? – Quant vas pagar?
• Como vos ia evade? = Vos ia evade como? – Com et vas escapar?
• Do nos es? = Do es nos? = Nos es do? – On estem?
• Perce tu core? = Tu core perce? – Per què corres?
• Como rapida tu pote come la salada? = Tu pote come la salada como rapida? – Amb quina rapidesa pots menjar l’amanida? Que ràpid pots menjar l’amanida?

Preguntes indirectes

Les preguntes indirectes són proposicions subordinades nominals que normalment conté la mateixa sèrie de paraules que tindria una pregunta directa, entre elles el mateix temps verbal. En la pregunta indirecta, la paraula interrogativa sempre es posa al principi de l’oració subordinada:

• Vos va demanda: «Ci tu ia vide?» > Vos va demanda ci me ia vide.
• Preguntaràs: «A qui vesteix?» > Preguntaràs a qui he vist.
• Me no recorda: «A ci me ia parla?» > Me no recorda a ci me ia parla.
• No recordo: «A qui parlo?» > No em recordo a qui vaig parlar.
• Los no sabe: «Cua nos va fa?» > Los no sabe cua los va fa.
• Tu demanda: «Cual libros vos ia compra?» > Tu demanda cual libros nos ia compra.
• No saben: «Què farem?» > No saben què faran.
• Me vide: «Do me va senta?» > Me vide do me va senta.
• He vist: «On em sento?» > Veig on m’asseuré.
• Me no ia sabe: «Cuando nos va parti?» > Cuando nos va parti, me no ia sabe.
• No sé: «Quan ens anirem?» > No sé quan ens anirem.

Les preguntes indirectes del tipus «si»/«no» es construeixen sempre amb esce:

• El no sabe: «Esce los ia parti?» > El no sabe esce los ia parti.
• No sap: «S’han anat?» > No sap si s’han anat.
• El ia demanda: «Esce tu pote aida?» > El ia demanda esce me pote aida.
• Va preguntar: «Puc ajudar?» > Va preguntar si podia ajudar.

En alguns casos, la diferència entre una pregunta indirecta i una proposició relativa és molt subtil:

• (a) Me ia descovre cua es en la caxa. (pregunta indirecta)
• (b) Me ia descovre lo cual es en la caxa. (proposición relativa)

En l’exemple «(a)», he descobert la identitat de la cosa en la caixa, encara que no l’he pogut veure o tocar directament. En l’exemple «(b)», he descobert la cosa mateixa.