Preguntes

Hi ha tres tipus de preguntes: aquelles que poden ser contestades amb un simple “sí” o “no”, les que presenten una gamma d’opcions per a triar, i les que demanen una informació particular.

A més, les preguntes poden ser directes (“On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé el que soc”). Les preguntes directes acaben amb un signe d’interrogació (?).

Preguntes del tipus sí/no

Una frase pot convertir-se en una pregunta del tipus afirmatiu/negatiu mitjançant l’ús de esce (“és cert que…”) a l’inici de la frase:

• Esce tu parla deutx? – Parles alemany?
• Esce tu ia come la salada? – Has menjat l’amanida?

Hi ha altres dues formes. En la conversa, en preguntes que proposen una possibilitat i es limiten a demanar la confirmació, es pot afegir al final de la frase si? o no? .I en les preguntes molt simples, es pot elevar el to de la veu al final de la frase:

• Tu ia come la salada, si? – Has menjat l’amanida sí?
• Tu ia come la salada, no? – Has menjat l’amanida, no?
• Tu ia come, si? – L’has menjat, sí?
• Nos es perdeda, no? – Estem perduts, no?
• Vos comprende? – Enteneu?

La resposta a una pregunta del tipus si/no és si (“si”) o no (“no”). Si indica que la possibilitat expressada per la pregunta és veritable; no indica que és falsa:

• Tu desira bir? – Vols cervesa?
  • Si, per favore. – Sí, si us plau. (Vull)
  • No, grasias. – No, gràcies. (No vull)

Si una pregunta és negativa, si i no té el mateix significat que si la pregunta fora positiva però pot crear una confusió que es pot evitar responent amb una frase completa:

• Tu no desira bir? – Vols cervesa?
  • Si. – Sí. (Vull)
  • No. – No. (No en vull)
  • Si, me desira bir. – Sí, vull.
  • No, me no desira bir. – No, no vull.