Determinants

Un determinant és una paraula que modifica un substantiu per a descriure la seva identitat i la seva quantitat. A més de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es col·loquen sempre davant del substantiu.

Existeixen diferents classes de determinants. Heus aquí un exemple tipus de cadascun d’ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra.

Predeterminants

Tota significa “tot” o “tots”. Indica la totalitat del substantiu que descriu. Al contrari que cada, tota tracta el tot com una unitat, i no com a individus separats:

• Tota linguas es asurda. – Totes les llengües són absurdes.
• Me va ama tu per tota tempo. – T’estimaré tot el temps.
• La lete ia vade a tota locas. – La llet va ser a tot arreu.
• On ia oia la musica tra tota la vila. – Es va escoltar la música en tot el poble.

Ambos significa “els dos”. Es pot emprar en lloc de tota, quan es diu que tota la quantitat es limita a dues. El substantiu ha d’estar en plural: Ambos gamas es debil. – Les dues cames són febles.

• Ambos gamas es debil. – Les dues cames són febles.

Semànticament, tota i ambos no es diferencien dels quantitatius, però els hi tracta com una classe a part per la seva sintaxi: es col·loquen davant de qualsevol altre determinant en el grup nominal, incloent-hi la.

També poden ser utilitzats com a pronoms.

Articles

Elefen posseeix dos articles – l’article determinat la, i l’article indeterminat un. “Determinat” (o «definit») vol dir que el substantiu indica una cosa ja definida, i que, en conseqüència, no es refereix a res nou.

La introdueix un substantiu referint-se a alguna cosa o algú conegut per l’interlocutor. S’utilitza en les següents situacions:

• Ja s’ha esmentat la cosa:
  • Me ia compra un casa. La casa es peti. – Vaig comprar una casa. La casa és petita.
• L’interlocutor pot endevinar fàcilment que la cosa existeix:
  • Me ia compra un casa. La cosina es grande. – Vaig comprar una casa. La cuina és gran.
• La resta de la frase és prou clara.
  • El ia perde la numeros de telefon de sua amis. – Ella va perdre els números de telèfon dels seus amics.
• L’interlocutor pot comprendre-ho:
  • La musica es bela, esce no? – La música és bella, no?
• La cosa és ben coneguda per tots. Es tracta de dominis de coneixement i substantius abstractes:
  • La luna es multe distante de la tera. – La Lluna està molt distant de la Terra.
  • Me no comprende la matematica. – No entenc les matemàtica.
  • El ama la cafe. – A ell li encanta el cafè.
  • La felisia es plu importante ca la ricia. – La felicitat és més important que la riquesa.

Un introdueix un substantiu singular que expressa qualsevol cosa que l’interlocutor encara no coneix. No es pot usar amb substantius plurals o incomptables.

• Me vole leje un libro. – Vull llegir un llibre.
• Un gato ia veni en la sala. – Un gat ha entrat a la sala.

Algunes llengües posseeixen articles partitius que indiquen les quantitats no especificades d’un substantiu no comptable. L’elefen empra la o fins i tot cap article:

• Me gusta la cafe. – M’agrada el cafè.
• Me gusta cafe. – M’agrada el cafè.
• Me bevi cafe. – Bec cafè.

Demostratius

Els demostratius designen el que el substantiu expressa, situant-li en el temps o en l’espai o en el text mateix.

Esta significa «aquest/aquesta/aquests/aquestes». És semblant a la, i designa sempre alguna cosa pròxima a l’interlocutor, ja sigui física o metafòricament:

• Me posese esta casa. – Posseeixo aquesta casa.
• Esta libros es merveliosa. – Aquests llibres són meravellosos.
• Me gusta esta cafe. – M’agrada aquest cafè.
• Esta mense ia es difisil. – Aquest mes ha estat difícil.
• Esta frase conteni sinco parolas. – Aquesta frase conté cinc paraules.

Acel significa «aquell/aquella/aquells/aquelles». S’assembla a la, però designa una cosa llunyana de l’interlocutor o, almenys, més allunyada que la que representa esta:

• Acel xico regarda acel xicas. – Aquell noi mira a aquelles noies.
• Atenta denova en acel modo. – Intenta-ho de nou d’aquest mode.
• Acel torta es noncomable. – Aquell pastís és incomestible.

Esta i acel es poden transformar en pronoms.

Interrogatius

Els interrogatius serveixen per a formular preguntes.

Cual fa una pregunta d’identitat o espècie:

• Cual animal es acel? – Quin animal és aquell?Cual vejetales es la plu bon? – Quins vegetals són els millors?
• Tu veni de cual pais? – De quin país vens?
• Cual fenetras es rompeda? – Quines finestres estan trencades?
• Cual pinta tu prefere? – Quina pintura prefereixes?

Cuanto significa “quant”, amb un substantiu comptable o incomptable:

• Cuanto casas es en tua strada? – Quantes cases hi ha al teu carrer?
• Cuanto pan tu pote come? – Quant pa pots menjar?

Cual i cuanto s’usen també en preguntes indirectes.

Determinants de selecció

Aquests determinants seleccionen els individus d’un conjunt:

• cada – cada
• cualce – qualsevol
• alga – alguna cosa, una certa quantitat, una mica de
• no – res de, ni
• sola – sol, sola, sols, soles

Cada significa «cada», si es consideren els elements d’un en un, per separat. El substantiu és comptable però singular:

• Cada can ave un nom. – Cada gos té un nom.
• Me no ia leje cada parola. – No he llegit totes les paraules (cada paraula).
• Tu fa la mesma era a cada ves. – Comets el mateix error cada vegada.

Cualce significa «qualsevol» – no importa el que el subjecte triï. El substantiu, en general, és comptable:

• Prende cualce carta. – Tria una carta (qualsevol, no importa quina).
• Cualce contenadores va sufisi. – Els contenidors seran suficients (no importa quins).

Alga indica que no s’especifica la identitat de l’expressat pel substantiu:

Alga significa «una certa quantitat/una mica de» o «alguna cosa», i indica una quantitat no especificada de les quals s’expressa pel substantiu. Sovint es dona a entendre que la quantitat no especificada és relativament petita – en cas contrari es diria multe – però no massa petita, la qual cosa que seria poca:

• Me ia leje acel en alga libro. – Ho vaig llegir en un llibre (qualsevol).
• Cisa me va reveni a alga dia. – Puc tornar algun dia.
• Alga cosa es rompeda. – Alguna cosa està trencada.

Utilitzat amb el substantiu incomptable o un substantiu plural comptable, alga indica que tampoc s’especifica la quantitat que s’expressa amb el substantiu:

• Me va leje alga libros. – Llegiré alguns llibres.
• Alga polvo ia cade de la sofito. – Va caure una mica de pols del sostre.
• El ave alga pan en sua sesto. – Ella té una mica de pa en la canastra.

No vol dir «no», «cap quantitat» o «res de». Indica que l’expressat pel substantiu està absent o inexistent:

• Me ave no arbores en mea jardin. – No tinc arbres al meu jardí.
• Tu va senti no dole. – No sentirà res (cap dolor).
• No arbor es plu alta ca la tore Eiffel. – Cap arbre és més alt que la Torre Eiffel.
• Me ia encontra no person en la parce. – No em vaig trobar amb ningú al parc.

Sola significa «només», «únic» – solament hi ha un i no un altre, almenys, que sigui important:

• El es la sola dotor en la vila. – Ell és l’únic doctor al poble.
• Estas es la sola du parolas cual nos no comprende. – Aquestes són les úniques dues paraules que no entenem.
• Me va destrui la mur con un sola colpa. – Destruiré el mur d’un sol cop.

Aquests determinants, excepte no i sola, es poden utilitzar com a pronoms. Són pronoms especials, cadun, cualcun, algun, i nun, que es refereixen a les persones. Per a referir-se a les coses, als determinants simplement els segueix cosa.

Possessius

Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, y vosa:

• Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar un ratolí.
• Me gusta multe tua dansa. – M’agrada molt el teu ball.
• Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.

També es pot indicar la possessió amb una frase de me, de tu, etcètera:

• Acel es la casa de tu. –Aquella és la teva casa.

La tercera persona és l’adjectiu possessiu sua, sense importar que el pronom equivalent seria el, lo, los, on o se:

• La ipopotamo abri sua boca. – L’hipopòtam obre la boca (la seva boca).
• Nos regarda sua dentes. – Ens fixem en les seves dents.

Per a expressar d’ells (o de si en plural), es pot usar el determinant lor en lloc de sua. Però no és obligatori. Sua es pot usar sempre (i és més tradicional), però en algunes frases lor pot ser més clar:

• La otelor mostra lor sala a sua visitores. - L’hotelera mostra la sala corresponent als seus visitants. (la sala dels visitants, no la sala de l’hotelera)
• La visitores gusta multe lor sala / sua sala. - Als visitants els agrada molt la sala que els va tocar / la seva sala.
• Ance la otelor gusta lor sala. - També a l’hotelera li agrada la seva pròpia sala.

Quantitatius

Els quantitatius permeten expressar la quantitat que és indicada pel substantiu:

• -s – (plural)
• un – un/a
• du, tre, cuatro… – dos, tres, quatre…
• multe – molt
• poca – poc
• plu – més (de)
• la plu – la majoria (de), el màxim (de), la major part
• min – menys (de)
• la min – la minoría (de), el mínim (de), la menor part

El marcador de plural -s és el determinant quantitatiu de base. Un sintagma nominal que inclogui un substantiu plural, no requereix cap altre determinant:

• Me va leje libros. – Llegiré (alguns) llibres.
• Me va leje la libros. – Llegiré els llibres.

A més de l’article indefinit, un és el número «u», indica una unitat del referenciat pel substantiu. Per consegüent, el substantiu ha de ser comptable i singular:

• Me ave un frate e du sores. – Tinc un germà i dues germanes.

  Els altres nombres cardinals (du, tre, cuatro, etcètera) són també quantificadors.

  • Me ave tre gatos obesa. – Tinc tres gats grossos.
  • Me ave cuatro plu anios ca mea frate. – Soc quatre anys major que el meu germà.

  Multe significa «molts». Indica una gran quantitat del referenciat pel substantiu, i s’usa amb substantius comptables i incomptables:

  • Esta casa sta ja asi tra multe anios. – Aquesta casa ja es manté aquí durant molts anys.
  • La pijones come multe pan. – Els coloms mengen molt pa.

  Poca és el contrari de multi, i indica una petita quantitat. Significa «poc»:

  • Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
  • El pote dona poca aida. – Pot donar una mica d’ajuda (en realitat, no molta).
  • Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número petit).

  Plu significa «més». Indica una quantitat major del referenciat pel substantiu, i es pot usar amb substantius comptables i incomptables. La plu significa «la majoria», la quantitat més gran:

  • Tu ave plu libros ca me. – Vostè té més llibres que jo.
  • La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella.
  • Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
  • La plu fango es repulsante. – La majoria del fang és repugnant.

  Min és el contrari de plu, i significa «menys», indica una quantitat més petita, i es pot usar amb substantius comptables i incomptables. La min significa «la minoria», la menor quantitat:

  • Me desira min vejetales ca el. – Vull menys verdura que ella.
  • Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
  • El ave min interesa a cada dia. – Cada dia té menys interès.

  Es poden usar tots els quantitatius com a pronoms.

  Determinants de similitud

  Altres quatre determinants concerneixen la similitud o la diferència:

  La mesma significa «el mateix» / «la mateixa» / «els mateixos» / «les mateixes» o «el mateix». Normalment, no es pot ometre la paraula la, a pesar que es pot canviar per esta o acel:

  • Tu porta la mesma calsetas como me. – Portes els mateixos mitjons que jo.
  • La gera ia comensa en la mesma anio. – La guerra va començar el mateix any.
  • Nos va reveni a esta mesma tema pos un semana. – Tornarem sobre aquest tema en una setmana.

  Otra significa «un altre» / «uns altres» / «altra» o «altres».

  • Nos ave aora esta tre otra problemes. – Tenim aquests altres problemes ara.
  • La otra solve ia es plu bon. – L’altra solució era millor.
  • Tu ave otra pan? – Té vostè un altre pa?

  Tal significa «tal/s», «aquest tipus de», «d’aquest estil», de tal o tal altra espècie:

  • Me construi un macina de tempo. – Estic construint una màquina del temps.
    • Tal cosa es nonposible. – Tal cosa és impossible.
  • Me xerca un abeor. – Estic buscant a un apicultor.
    • Me no conose un tal person. – No conec a tal persona.
  • Esce tu vole repinti la sala? – Vols repintar l’habitació?
    • Me prefere evita tal labora. – Prefereixo evitar aquest tipus de treball.
  • Esce tu ave plu libros como estas? – Tens més llibres com aquests?
    • Si, me ave du otra tal libros. – Sí, tinc altres dos llibres d’aquest estil.

  Propre indica la pertinença de la cosa pel nom al seu posseïdor. És especialment útil després del determinant sua per a aclarir que el significat és reflexiu: la cosa indicada pertany al subjecte de la frase:

  • Me propre idea es an plu strana. – La meva pròpia idea és encara més estranya.
  • El ia trova la xarpe de sua sposo e ia pone lo sirca sua propre colo. – Va trobar la bufanda del seu marit i la hi va posar al voltant del seu propi coll.

  Ordre dels determinants

  Els determinants segueixen aquest ordre:

  • Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es col·loquen davant de tots els altres.
  • Després venen els articles, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha només un d’aquests determinants en un sintagma nominal.
  • A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitud. Un determinant de similitud mai és la primera paraula d’un grup nominal comptable singular. Sempre va precedit d’un altre determinant, o de dos, si un d’ells és un predeterminant (per exemple tota la otra libro).
  • Els adjectius bon i mal, a pesar que no són determinants, en general es col·loquen davant del substantiu i després de tots els determinants.

  Per exemple:

  • El ia colie sua poca posesedas e parti. – Va recollir les seves escasses pertinences i es va anar.
  • Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un altre problema és la falta d’aire fresc aquí.
  • Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
  • Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els homes van ser a la costa.