Preposicions

Una preposició és una paraula especial que introdueix un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un substantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es refereix a l’estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació.

L’elefen té 22 preposicions.

a

A significa «en» (a vegades, es pot traduir com «a» en català). Presenta un lloc o un temps com un punt simple, o com un espai general o període, ignorant la seva estructura interna:

• Nos senta a la table. – Estem asseguts a la taula.
• Me va encontra tu a la crus de vias. – Ens trobem en l’encreuament.
• La scala apoia a la mur. – L’escala està recolzada en el mur.
• Tua casa es a lado de mea casa. – La teva casa està al costat de la meva.
• El reposa a casa. – Està descansant a casa.
• Sudan es a sude de Misre. – Sudan està al sud d’Egipte.
• La barco es a mar. – El vaixell està en la mar.
• El ia fini la labora a la comensa de la anio. – Ha acabat el treball al principi de l’any.
• A medianote, on va vide focos artal. – A mitjanit, hi haurà focs artificials.
• Me debe parti a la ora des-ses. – Haig d’anar-me a les setze hores.

Per extensió en sentit figurat, a introdueix el punt de referència en una relació:

• Tu sta tro prosima a la borda. – Estàs parada massa prop de la vora.
• La forma de Italia es simil a un gama. – La forma d’Itàlia és similar a una cama.
• Esta pen parteni a me. – Aquesta ploma em pertany.
• Cua aveni si on no conforma a la regulas? – Què passa si un no s’ajusta a les regles?
• A la min tredes persones espeta. – Almenys trenta persones estan esperant.

A més, a pot expressar el moviment cap a un punt. Això inclou moviments metafòrics com les transferències als beneficiaris, i canvia a un estat nou:

• Me viaja a New York. – Estic viatjant a Nova York.
• Pone tua libros a via. – Posa els teus llibres a distància.
• El leva sua oios a la sielo. – Aixeca els seus ulls al cel.
• El ia dona un oso a la can. – Li ha donat un os al gos.
• La sorsor ia cambia se a un capra. – El mag es va transformar en una cabra.
• La seja ia cade a pesos. – La cadira va caure en trossos.
• La xico ia ajunta sua nom a la lista. – El noi ha afegit el seu nom a la llista.
• Dise a me tua nom. – Digues-me el teu nom.
• Me no va responde a acel demanda. – No respondré a aquesta pregunta.
• Nos desira a tu un bon aniversario. – Et desitgem un bon aniversari.
• Tua idea pare asurda a me. – La teva idea em sembla absurda.
• Me pasea longo la strada, de un fini a la otra. – Passeig al llarg del carrer, d’un extrem fins l’altre.
• Tu irita me de tempo a tempo. – Tu em molestes de tant en tant.
• La note progresa a la lus prima. – La nit avança cap a l’alba.
• De lundi a jovedi es cuatro dias. – De dilluns a dijous hi ha quatre dies.

De fet, qualsevol preposició que indica una ubicació també pot indicar moviment cap a aquesta ubicació. Per exemple, en me pone mea libros en mea saco (“Poso els meus llibres en la meva bossa”), en, òbviament, implica el moviment “endins”. Quan es necessita un aclariment addicional, a se pot col·locar abans de la preposició per a aclarir el sentit de moviment cap a:

• Core a la casa. – Corre a la casa.
• Core en la casa. – Corre a la casa.
• Core a en la casa. – Corre dins de la casa.
• La gato salta sur la table. – El gat salta en la taula.
• La gato salta a sur la table. – El gat salta sobre la taula.

Un ús especial d’a és davant una preposició, per a crear un adverbi. Si la preposició denota un lloc, la combinació suggereix el moviment en la direcció indicada. A davant i a post també s’utilitzen per a referir-se als temps anterior o posterior:

• La can core a ante. – El gos corre cap endavant.
• Tu pote pone tua saco a supra. – Pots posar el teu sac a dalt.
• La sumerjor ia vade a su. – El bus s’ha submergit.
• Vide a su. – Mira a baix.
• Me ia visita esta vila a ante. – He visitat aquest poble abans.
• Nos pote reveni a pos. – Podem tornar després.

Un altre ús especial d’és afegir un complement a l’objecte en una oració. (En alguns casos, altres preposicions també es poden utilitzar per a aquest propòsit.)

• El ia pinti sua casa a blanca. – Ha pintat la seva casa de blanc.
• Me va servi la gambas a/en fria. – Serviré les gambes fredes.
• Los ia eleje Maria a/per presidente. – Han elegit a María com a president.

El complement pot ser un infinitiu. Per se pot utilitzar en lloc de a, però llavors el significat és que el subjecte del verb principal té la intenció de realitzar l’acció del verb infinitiu. A indica que el subjecte proposa a l’objecte que el faci:

• El comanda la soldatos a ataca la fortres. – S’ordena als soldats per a atacar la fortalesa.
• Me va instrui vos a parla la lingua. – Us ensenyaré a parlar la llengua.

ante

Davant significa «abans» o «davant de». És contrari a post.

En l’espai, davant indica una ubicació en la part més important d’un objecte especificat. De quin costat és més important depèn de l’objecte i el seu context. Moltes coses tenen una part òbvia que està enfront del món; en altres casos davant simplement significa «en el costat més pròxim de»:

• Mea peto es ante mea dorso. – El meu pit està davant de la meva esquena.
• La jornales es ante la libros. – Els diaris estan davant dels llibres.
• Lo es tan oscur ce me no pote vide mea mano ante mea oios. – Està tan fosc que no puc veure la meva mà davant dels meus ulls.
• Un can reposa ante la boteca. – Un gos està tirat davant de la botiga.
• Nos ave multe labora ante nos. – Tenim molta feina davant nosaltres.

Referit al temps, davant indica un punt que precedeix a un moment determinat:

• Janero veni ante febrero – Gener ve abans que febrer.
• Los intende fini la labora ante la reposa de sol. – Intenten acabar el treball abans del vespre.
• Verje a sinistra ante la fini de la strada. – Gira a l’esquerra abans de la fi del carrer.
• Nos esperia la lampo ante la tona. – Experimentem el llamp abans del tro.

Davant també pot indicar el moviment d’un punt enfront d’alguna cosa (= a ante):

• On ia pone un monton de libros ante me. – Ells han posat un munt de llibres davant el meu.
• Me veni ante tu per demanda per tua pardona. – Vinc davant teu per a demanar el teu perdó.

Ante cuando, o ante ce, significa “abans” com a conjunció («abans del moment que»):

• Nos vide la lampo ante cuando nos oia la tona. – Veiem la llum abans de sentir el tro.

asta

Asta significa «fins a» un lloc, objecte o moment:

• El ia acompania me asta mea auto. – M’ha acompanyat fins al cotxe.
• La tera es covreda con neva asta la montania. – La terra està coberta amb neu fins a la muntanya.
• Me es empapada asta mea pel. – Estic xopat fins a la pell.
• La custa ia cade asta sola un euro. – El preu va caure fins només un euro.
• El ia visita cada pais de Andora asta Zambia. – Ella va visitar tots els països des d’Andorra fins a Zàmbia.
• Studia la pajes dudes-sinco asta cuatrodes-du. – Estudia les pàgines des de la 25 fins a la 42.

Això condueix a la sensació temporal d’asta, que és «fins a»:

• El labora asta medianote. – Ell treballa fins a mitjanit.
• Espeta asta la estate. – Espera fins a l’estiu.
• Asta doman! – Fins demà!

ca

Ca significa «que». Indica el punt de referència per a una comparació de desigualtat:

• Mea can es plu intelijente ca me. – El meu gos és més intel·ligent que jo.
• Acel es multe min interesante ca esta. – Aquest és molt menys interessant que aquest.
• La sielo e tera ave plu cosas ca tu imajina en tua filosofia. – Hi ha més coses en el cel i la terra que les que tu imagines en la teva filosofia.

como

Como significa «com» o «similar a». Indica el punt de referència per a una comparació d’igualtat:

• El rie como un iena. – Riu com una hiena.
• Tua cor es dur como petra. – El teu cor és dur com una pedra.
• Iogurte es como crema. – El iogurt és com la crema.
• Tu ia veni a la mesma conclui como me. – Has arribat a la mateixa conclusió que jo.
• Me pote salta tan alta como tu. – Puc saltar tan alt com tu.
• Condui como un adulte. – Comporta’t com un adult.

con

Con significa «amb». És contrari a sin.

Introdueix un acompanyant, cosa o estat:

• Me vide la xica con sua padre. – Veig a la noia amb el seu pare.
• Los vole come con nos. – Ells/es volen menjar amb nosaltres.
• Nos bevi cafe con lete. – Nosaltres bevem cafè amb llet.
• On ia misca la zucar con sal. – S’ha barrejat el sucre amb la sal.
• No multe parolas comensa con X. – No moltes paraules comencen amb X.
• El ia dona a me un libro con multe fotos. – M’ha donat un llibre amb moltes fotos.
• Elena es un xica con capeles roja. – Elena és una noia pèl-roja.
• La om vea senta con un pipa en sua boca. – L’ancià està assegut amb una pipa en la boca.
• Sua sposa regarda el con stona. – La seva esposa ho mira amb sorpresa.
• Compara esta con la clima de ier. – Compara aquest amb el clima d’ahir.
• Tota cambia con la pasa de tempo. – Tot canvia amb el pas del temps.
• A cada dia, me leva con la sol. – Cada dia, m’aixeco amb el Sol.
• E con acel parolas, el ia desapare. – I amb aquestes paraules, ella va desaparèixer.

Con també pot significar «per mitjà de», que presenta alguna cosa que s’utilitza com una eina:

• Me scrive con un pen. – Escric amb una portamines.
• Nos oia con nosa oreas. – Sentim amb les nostres orelles.
• La cavalo colpa con sua pede. – El cavall colpeja amb la seva pota.
• El ia compra un casa con la mone cual el ia erita. – Ha comprat una casa amb els diners que va heretar.

Quan una acció es produeix gràcies a alguna cosa més o menys abstracte, similar a l’eina, es prefereix par.

An con significa «fins i tot amb»:

• Nos va fali an con tua aida. – Ens equivocarem fins i tot amb la teva ajuda.

contra

Contra significa «contra».

Presenta alguna cosa que s’enfronta o es mou en la direcció oposada, ja sigui des d’un punt de vista real o metafòricament:

• Clui tua oios contra la lus. – Tanca els teus ulls contra la llum.
• Esta camera es secur contra acua. – Aquesta cambra és aquàtica.
• La elinicas antica ia batalia contra Persia. – Els antics grecs van lluitar contra Pèrsia.
• La scala es contra la serca. – L’escala està contra la tanca.
• El lisca e cade contra la mur. – Es llisca i cau contra la paret.
• Nada contra la flue es difisil. – Nedar contra corrent és difícil.
• Me es contra la gera. – Estic en contra de la guerra.
• Tu ia ata contra mea desiras. – Tu ja has actuat en contra dels meus desitjos.

de

De significa «de». Presenta alguna cosa com l’origen:

• Me es de New York. – Soc de Nova York.
• Me viaja de Paris a London. – Viatjo de París a Londres.
• La paperes ia cade de la fenetra. – Els papers han caigut de la finestra.
• Me ia reseta un letera de la re. – He rebut una carta del rei.
• La furor asconde sua fas de la cameras. – El lladre va amagar el seu rostre de les cambres.
• La acua difere de la asida par sua cimica. – L’aigua es diferencia de l’àcid per la seva química.
• La resulta depende de la metodo usada. – El resultat depèn del mètode usat.
• Nos labora ja de la lus prima. – Hem estat treballant des de l’alba.
• Multe anios ia pasa de la gera. – Molts anys han passat des de la guerra.
• La table es fada de lenio. – La taula està feta de fusta.
• Tu gusta carne de oveta? – T’agrada la carn d’ovella?

Per extensió, d’introdueix a la persona o cosa a la qual pertany alguna cosa:

• Acel es la auto de mea frate. – ÉAquest és el cotxe del meu germà.
• Me gusta escuta la canta de la avias. – M’agrada escoltar el cant dels ocells.
• El ia es impresada par la cuietia de la foresta. – S’ha sorprès per la quietud del bosc.
• Dona un peso de torta a me, per favore. – Dona’m un tros de coca, si us plau.

De forma més abstracta, de sovint indica una relació general entre dues coses, o entre una qualitat o acció i una cosa:

• Me ave tre caxas de libros per vende. – Tinc tres caixes de llibres per a vendre.
• El ia presta a me un tela de un color fea. – Ell/ella m’ha prestat una tela d’un color lleig.
• La tore ave cuatro metres de altia. – La torre té quatre metres d’altura.
• Esta balde es plen de pexes. – Aquest baldi està ple de peixos.
• Nos vole es libre de vos. – Volem alliberar-nos de vostès.
• La ora ia veni per parla de multe cosas. – Ha arribat el moment de parlar de moltes coses.
• El que seria un substantiu compost en algunes llengües s’expressa comunament com dos substantius units per de en elefen:
• Mea oculo de sol es rompeda. – Les meves ulleres de sol estan trencades.
• La gavota es un avia de mar. – La gavina és un ocell de mar.
• Esta va es tua sala de dormi. – Aquest serà el teu dormitori.
• Tu ia oblida aplica la freno de mano. – T’has oblidat de posar el fre de mà.
• Per sua come de matina, el bevi sola cafe. – Per al seu desdejuni, ella beu sol cafè.
• El es la campion de mundo de tenis de table. – Ell és el campió del món de tennis de taula.

D’ocorre com el segon element en una sèrie d’expressions fixes que funcionen com a preposicions compostes:

• Los ia ajunta tota la ingredientes con eseta de la sal. – Han afegit tots els ingredients amb excepció de la sal.
• Los ia usa zucar en loca de sal. – Han usat sucre en lloc de sal.
• Me es tarda par causa de un conjesta de trafica. – M’he retardat per culpa d’una congestió de trànsit.
• La campaneria es a destra de la catedral. – El campanar està a la dreta de la catedral.

De pot col·locar-se abans d’una altra preposició per a indicar el moviment allunyant-se de:

• La gato salta de sur la seja. – El gat salta des de la cadira.
• Un arania rampe de pos la orolojo. – Una aranya s’arrossega des de darrere del rellotge.
• La pasaros asende de entre la arbores. – Els pardals pugen d’entre els arbres.

Igual que a, de pot convertir una preposició en un adverbi. L’adverbi significa «des de la ubicació suggerida pel context»:

• La monstro ia veni de su. – El monstre va venir des de baix.
• La gidor ia cria de ante, ma me no ia pote oia. – El guia estava cridant des de la part davantera, però jo no podia sentir-lo.

De cuando, o de ce, significa «des de» com a conjunció («des del moment que»):

• De cuando me ia es un enfante, me desira sta sur la luna. – Des que soc nen, desitjo estar sobre la lluna.

en

En significa «en». És contrària a estra.

Indica una ubicació en l’espai o en el temps que està totalment o parcialment continguda en una altra cosa:

• Mea cor es en mea peto. – El meu cor està en el meu pit.
• La sol es en la sielo. – El Sol està en el cel.
• Nos espeta en la auto. – Estem esperant en el cotxe.
• La plantas es en vasos. – Les plantes estan en tests.
• Sua ditos es fisada en la manico de un tas. – Els seus dits estan atrapats en l’ansa d’una tassa.
• Me ave alga pensas en mea mente. – Tinc alguns pensaments en la meva ment.
• Gatos no gusta es en acua. – Als gats no els agrada estar en l’aigua.
• Nos no vide la stelas en la dia. – No veiem les estrelles durant el dia.
• Beethoven ia nase en 1770. – Beethoven va néixer en 1770.
• Nos ia visita la museo en febrero. – Hem visitat el museu al febrer.
• El ia scrive la libro en tre semanas. – Ha escrit el llibre en tres setmanes.

En sentit figurat, la ubicació pot ser un estat, o una activitat, o una manera:

• Me no vole viaja en esta clima. – No vull viatjar amb aquest clima/temps.
• La construida es en foco. – L’edifici està en flames.
• Nos es en peril. – Estem en perill.
• Esce nos es en acorda? – Estem d’acord?
• En ajunta, me vide un problem nova. – Per afegiment, veig un nou problema.
• En fato, me vide du problemes. – De fet, jo veig dos problemes.
• Nos ia pasa un ora en conversa. – Hem passat una hora conversant.
• La enfantes senta en un sirculo. – Els nens estan asseguts en un cercle.
• Me va repete esta en elinica. – o repetiré en grec.
• La presos es en euros. – Els preus estan en euros.

En també pot significar «dins de» (= a en):

• El ia cade en la rio. – Ha caigut al riu.
• Pone la dejetada en la baldon. – Posa les escombraries en el contenidor.
• Un bon idea ia veni en sua testa. – Una bona idea li va venir al capdavant.
• Me ia tradui la article en franses. – He traduït l’article al francès.
• Nos pasa en un eda nova. – Estem passant a una nova era.

En cuando, o en ce, significa «mentrestant», «en un punt durant el moment en què»:

• Lo ia comensa pluve forte en cuando la reportor ia parla. – Va començar a ploure fortament, mentre que el reporter estava parlant.

entre

Entre significa «entre». Indica que un lloc o temps està envoltat per altres dos o més.

• Mea testa es entre mea oreas. – El meu cap està entre les meves orelles.
• La table es entre la seja e la mur. – La taula està entre la cadira i la paret.
• Txesco es entre Deutxland, Osteraic, Slovensco, e Polsca. – Txèquia està entre Alemanya, Àustria, Eslovàquia, i Polònia.
• El viaja entre Paris e Madrid a cada semana. – Viatja entre París i Madrid cada setmana.
• Tu es entre amis asi. – Aquí estàs entre amics.
• La bal ia cade entre la flores. –La pilota va caure entre les flors.
• Cua es la difere entre un mur e un serca? – Quina és la diferència entre una paret i una tanca?
• Elefen promove comunica entre poplas. – L’elefen promou la comunicació entre els pobles.
• On va ave un interval de des minutos entre la du atas. – Hi haurà un interval de deu minuts entre els dos actes.
• El ia nase entre la geras. – Ha nascut entre guerres.
• Me velia usual entre sete e oto. – Jo m’aixeco normalment entre les set i les vuit.
• On debe paia entre des e dudes euros. – Cal pagar entre deu i vint euros.

estra

Estra significa «fora». El contrari és en.

Indica que una cosa no està continguda en una altra:

• Mea sapato es estra mea calseta. – La meva sabata està per fora del mitjó.
• El abita estra la site. – Viu fora de la ciutat
• On no ave aira estra la barcon. – No hi ha aire fora del vaixell.
• Tu es aora estra peril. – Ara estàs fora de perill.
• No telefoni estra la oras de labora. – No telefoni fos de les hores de treball.

Estra també pot indicar el moviment des d’una ubicació (= a estra):

• La enfantes core estra la casa. – Els nens corren fora de la casa.

En sentit figurat, estra pot significar «excepte»:

• El recorda no cosa estra sua nom. – No recorda res excepte el seu nom.

longo

Longo significa «per» / «al llarg de». Indica la ruta que alguna cosa segueix a mesura que es mou:

• Me pasea longo la strada. – Passeig pel carrer.
• La balsa ia flota longo la rio. – La bassa surava pel riu.
• La xico lisca longo la ramo. – El nen es llisca al llarg de la branca.
• Un arania rampe longo mea gama. – Una aranya grimpa per la meva cama.

Per extensió, també pot significar «segons» el que algú ha dit o escrit:

• Longo la predise, oji va es an plu calda. – Segons el pronòstic, avui serà encara més càlid.
• La viaja tra tempo es posible, longo esta fisiciste. – El viatge en el temps és possible, segons aquest físic.

par

Par significa «per». Indica l’agent d’un verb passiu, o l’autor d’una creació:

• El ia es colpada par un bal de neva. – Ha estat colpejada per una bola de neu.
• Me es surprendeda par tua reata. – Estic sorprès per la teva reacció.
• Suiz es ensircada par otra paises. – Suïssa està envoltada per altres països.
• Hamlet es un teatral par Shakespeare. – Hamlet és una obra de Shakespeare.

Per extensió, també indica una acció o mètode pel qual es fa alguna cosa:

• Me ia viaja asi par tren. – He viatjat aquí amb tren.
• Roberto es mea fio par sposi. – Roberto és el meu fillastre.
• La botelas es codigida par color. – Les ampolles estan codificades per colors.
• Nos ia descovre tua secretas par nosa spiores. – Hem descobert els teus secrets per mitjà dels nostres espies.
• La prisonida ia evade par asconde su un camion. – El presoner es va escapar amagant-se sota un camió.
• Me va destrui la serca par sola un colpa de pede. – Destrossaré la tanca d’una única puntada.
• On no pote solve esta problem par negosia. – No es pot solucionar aquest problema negociant.

Quan un verb transitiu es converteix en un substantiu, i el subjecte i l’objecte del verb són de naturalesa similar (per exemple, els dos són persones), par s’utilitza per a indicar el subjecte i de o a per a indicar l’objecte:

• La ama par la madre. – Amor de mare.
• La ama de/a la madre. – L’amor per la mare.
• La ataca de la troianes par la elinicas. – L’atac als troians pels grecs.

per

Per significa «per» o «per a». Introdueix un objectiu o destinatari:

• Nos labora per mone. – Nosaltres treballem per diners.
• Tases es usada per bevi. – Les tasses s’usen per a beure.
• Me viaja per vide la mundo. – Viatjo per a veure el món.
• Tu es vestida per un sera de dansa. – Tu estàs vestida per a una tarda de ball.
• Me va vade a la botecas per tu. – Aniré als locals per vós.
• El ia scrive la libro per sua madre. – Ha escrit el llibre per a la seva mare.
• La viaja va es perilosa per tu. – El viatge serà perillós per a vós.
• Me batalia per mea vive. – Lluito per la meva vida.
• Per esta razona, me no pote parla longa. – Per aquesta raó, no puc parlar molt.
• Per esemplo, considera la balena. – Per exemple, considerin la balena.

Per extensió, també indica una direcció cap a alguna cosa:

• La amis ia parti per la costa. – Els amics van ser a la costa.
• El colpa la bal per la gol. – Colpeja la pilota per a ficar gol.

Per extensió, també indica un article intercanviat per un altre:

• Tu ia paia tro per acel computador. – Vas pagar massa per aquesta computadora.
• Me ia compra lo per mil euros. – Ho he comprat per mil euros.
• Grasias per tua carta postal. – Gràcies per la teva postal.

Es pot indicar un període de temps previst:

• Nos vade a Colorado per un semana. – Anem a Colorado per una setmana.
• Me no va retarda tu per plu ca un minuto. – No et retardaré més d’un minut.

Com a cas especial, per introdueix alguna cosa que es veu afavorit o representat:

• Me ia vota per la proposa, ma tu ia vota contra lo. – He votat per la proposta, però vós vas votar en contra.
• Car tu no ia es ala, me ia parla per tu. – Com no eres allí, vaig parlar per tu.

pos

Pos significa «darrere de» o «després de». El seu contrari és davant.

En l’espai, indica una ubicació en el costat menys important d’un objecte especificat:

• Mea dorso es pos mea peto. – La meva esquena està darrere del meu pit.
• La aparatos es pos un porte securida. – Els aparells estan darrere d’una porta de seguretat.
• La xicos turbosa ia asconde pos la cabana. – Els nens entremaliats s’han amagat darrere del rafal.

Temporalment, post indica un punt que segueix a un temps especificat:

• Desembre veni pos novembre. – Desembre va després de novembre.
• Los va comensa bevi pos la reposa de sol. – Començaran a beure després del capvespre.
• Verje a destra pos la eglesa. – Gira a la dreta després de l’església.
• Me va reveni pos tre dias. – Tornaré en tres dies.

Pos també pot indicar el moviment d’un punt des de darrere d’alguna cosa (= a pos):

• La serpente ia desapare pos la arbor. – La serp va desaparèixer després de l’arbre.

Pos cuando, o pos ce, significa «després» com una conjunció («després del temps que»):

• Nos oia la tona pos cuando nos vide la lampo. – Sentim el tro després d’haver vist un llamp.

sin

Sin significa «sense». Indica alguna cosa que està absent:

• Tua sposa gusta sua cafe sin lete. – A la teva dona li agrada el cafè sense llet.
• Me ia pasea tra la pluve sin parapluve. – He passejat sota la pluja sense paraigua.
• On ave no fuma sin foco. – No hi ha fum sense foc.
• Me va decora la casa intera sin aida. – Decoraré la casa sencera sense ajuda.
• Tu es tota sin compatia. – Ets tot menys compassió.
• El ia adormi sin intende. – Ella va dormir sense intenció.
• La rexercor ia sorti sin descovre la responde. – L’investigador va deixar la resposta sense descobrir.
• La depinta ia cade sin causa evidente. – La pintura ha caigut sense causa evident.

sirca

Sirca significa «voltant». Indica una posició que envolta o tanca alguna cosa més:

• La campores fa cantas sirca la foco. – Els acampadors canten cançons al voltant del foc.
• Mea mano es cluida sirca mea diton. – La meva mà es va tancar al voltant del meu polze.
• Edera crese sirca la tronco. – L’heura creix al voltant del tronc.
• On ave pinta verde sirca la fenetras. – Hi ha pintura verda al voltant de les finestres.

També pot indicar el moviment al voltant d’alguna cosa:

• La luna vade sirca la tera, e la tera vade sirca la sol. – La Lluna gira al voltant de la Terra, i la Terra gira al voltant del Sol.
• Nos intende viaja sirca la mundo par cavalo. – Tenim la intenció de viatjar al voltant del món en cavall.
• El vaga sirca la jardin e ole la flores. – Ell passeja al voltant del jardí i fa olor les flors.

Amb expressions de temps i quantitat, sirca indica que el valor és aproximat – el valor real està en algun lloc al voltant del rang:

• Me ave sirca sincodes anios. – Tinc uns 50 anys d’edat.
• Me pote pensa a sirca sento razonas per no revela mea eda. – Puc pensar en unes cent raons per a no revelar la meva edat.
• La conserta ia comensa sirca dui pos dudes. – El concert va començar al voltant de les vint i mitja.
• Sirca la lus prima, me ia oia tua can abaiante. – A l’alba, vaig sentir el teu gos bordant.

su

Su significa «sota» / «baix». Indica un lloc que està més baix que un altre, ja sigui física o metafòricament:

• La neva craci su mea pedes. – La neu crepita sota els meus peus.
• La solo es su la sofito. – El sòl està per sota del sostre.
• Antilopes ia reposa su la arbores. – Els antílops estaven descansant sota els arbres.
• On ave un table de sanduitxes su la fenetra. – Hi ha una taula d’entrepans sota la finestra.
• Tu pare es su la influe de la vino. – Sembla que estàs sota la influència del vi.
• Me no pote labora su tua regulas. – No puc treballar sota les teves normes.

Per extensió, la seva també pot indicar qualsevol ubicació que està coberta físicament per alguna cosa, sigui major o menor:

• La color vera de la sofito es apena vidable su esta pinta fea. – El color real del sostre és a penes visible sota aquesta pintura lletja.
• Me ave un paceta su mea braso. – Tinc un paquet sota el braç.
• El ia porta un sueter su sua jaca. – Portava un suèter sota la jaqueta.

Su también també pot indicar el moviment d’alguna cosa per sota d’un lloc (= a su):

• La acua ia vade su la mobilas. – L’aigua va ser per sota dels mobles.

supra

Supra significa «per sobre de». Indica una ubicació que és més alta que una altra, ja sigui física o metafòricament:

• La nubes es supra mea testa. – Els núvols estan per sobre del meu cap.
• La teto es supra la sofito. – La teulada està per sobre del sostre.
• El ia apoia supra la table per ateni la sal. – Es va inclinar sobre la taula per a arribar a la sal.
• Un tempesta enorme developa supra la mar. – Una enorme tempesta s’aveïna sobre la mar.

Supra implica una separació entre els dos elements. Si no hi ha cap espai, sud s’utilitza en el seu lloc.

Per extensió, supra també pot indicar qualsevol cosa que cobreix físicament una altra cosa, ja sigui realment més alt o no:

• La montania lansa un ombra supra nosa casa. – La muntanya llança una ombra sobre la nostra casa.
• El ia porta un covretota supra sua otra vestes. – Ella portava un sobretot sobre les seves altres vestimentes.

Supra també pot indicar el moviment per sobre d’un lloc (=a supra):

• La sol leva supra la tera. – El Sol s’eleva sobre la Terra.

sur

Sur significa «sobre». Indica una ubicació en la superfície d’alguna cosa, ja sigui mantingut unit al mateix per la gravetat o per qualsevol altra manera:

• Mea xapo es sur mea testa. – El meu barret està sobre el meu cap.
• No senta sur la seja rompeda. – No et sents sobre la cadira trencada.
• Si on sta sur la balcon, on vide la mar. – Si un està parat sobre el balcó, un pot veure la mar.
• La asfalto sur la strada fonde en la caldia. – L’asfalt en la carretera es fon amb la calor.
• Esce la vive esiste sur Marte? – Hi ha vida sobre Mart?
• Me va pende esta depinta sur la mur. – Penjaré aquesta pintura en la paret.
• La om ia besa la fem sur sua jena. – L’home ha besat a la dona en la galta.

Sur també pot significar «damunt» o «en» (= a sur):

• Pone tua cartas sur la table. – Posa les teves cartes damunt de la taula.
• Un roca cual cade sur la tera es nomida un meteorite. – Una roca que cau sobre la Terra es diu «meteorit».
• El ia pone un dital sur sua dito. – Es va posar un didal en el seu dit.

Metafòricament, sur significa «sobre» o «sobre el tema de»:

• La teatral es sur la gera. – L’obra de teatre és sobre la guerra.
• Me ia leje multe libros sur la tema. – He llegit molts llibres sobre el tema.
• La xica plora sur sua pupa perdeda. – La nena està plorant per la seva nina perduda.

tra

Tra significa «a través de». Indica una ubicació dins de la qual es produeix el moviment, en passar d’un extrem a l’altre:

• Acua flue tra la tubos. – L’aigua flueix a través de les canonades.
• La enfantes ia core tra la vileta. – Els nens corrien a través del poble.
• La pluve ia trova un via tra mea saco. – La pluja ha trobat un camí a través del meu sac.
• La tren vade de Milano a Roma tra Bologna. – El tren va de Milà a Roma passant per Bolonya.
• Un rueta gida tra la campos a la lago. – Un carril guia a través dels camps fins al llac.
• Me regarda la stelas tra la fenetra abrida. – Veig les estrelles a través de la finestra oberta.
• Los ia resta juntada tra la anios. – Han estat junts al llarg dels anys.
• El ia senta en un sejon tra la note. – Es va asseure en una butaca durant tota la nit.
• On ia oia la esplode tra la site. – Es va sentir l’explosió per tota la ciutat.

Tra cuando, o tra ce, és una conjunció que significa «tot el temps que»:

• Me senta tra cuando mea larmas flue. – Em quedo assegut mentre flueixin les meves llàgrimes.

ultra

Ultra significa «més enllà de». Indica una ubicació a l’altre costat d’alguna cosa:

• La scola es ultra la eglesa. – L’escola està més enllà de l’església.
• Ultra la ponte es un vista merveliosa. – Més enllà del pont hi ha una vista meravellosa.
• Esta taxe es ultra mea capasia. – Aquesta tasca està més enllà del meu talent.

També pot indicar el moviment més enllà d’un lloc (= a ultra):

• La esplorores ia viaja ultra la montanias. –Els exploradors han viatjat més enllà de les muntanyes.
• Los ia remi un barceta ultra la lago. – Van remar en barca fins a l’altre costat del llac.