Formació de paraules

En elefen, les paraules noves poden crear-se per l’addició de prefixos o sufixos a paraules ja existents, o combinant dues paraules en un nom compost.

També es pot usar un adjectiu o un verb com un substantiu, sense modificar-los.

Prefixos

Quan s’afegeix un prefix que acaba amb una consonant a una paraula que comença amb la mateixa consonant, aquesta consonant només s’escriu una vegada (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada).

Anti- significa «anti-». Permet formar adjectius i substantius que indiquen oposició:

• sosia → antisosial – antisocial
• avion → antiavional – antiaeri
• proton → antiproton – antiprotó

Auto- significa «auto-». Permet formar substantius, verbs i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques:

• respeta – respecte → autorespeta – amor-propi
• flue – flux → autoflujo – reexpedir automàticament a la línia
• adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu

Des- significa «de/s-» en el sentit de desfer una acció. Serveix per a formar verbs. Se simplifica a de- davant de «S», «Z», «X», o «J»:

• botoni – botonar → desbotoni – desbotonar
• infeta – infectar → desinfeta – desinfectar
• jela – congelar → dejela – descongelar
• sifri – codificar → desifri – descodificar

Inter- significa «inter-». Permet formar substantius, verbs i adjectius que indiquen accions mútues o estats:

• cambia – canviar → intercambia – intercanviar
• nasional – nacional → internasional – internacional

Media- significa «mitj-». Serveix per a formar noms que indiquen el mitjà d’una cosa:

• note – nit → medianote – mitjanit
• dia – dia → mediadia – migdia
• punto – punt → mediapunto – punt mitjà

Non- significa «in-» i «no». Serveix per a formar adjectius i nom que indiquen l’oposat:

• justa – just → nonjusta – injust
• ativa – actiu → nonativa – inactiu
• nativa – natiu → nonativa – no natiu
• nesesada – necessari → nonesesada – innecessari
• crede – creença → noncrede – incredulitat

Pos- signifiques «post-». Serveix per a formar substantius, verbs i adjectius que es refereixen a un temps o un lloc que es troba després o darrere d’un altre:

• graduada – graduat → posgraduada – postgraduat
• alveolo – alvèol → posalveolal – postalveolar

Pre- significa «pre-». Serveix per a formar substantius, verbs, i adjectius que es refereixen a un temps o un lloc que es troba abans o davant d’un altre:

• graduada – graduat → pregraduada – estudiant que prepara un grau
• istoria – història → preistoria – prehistòria
• judi – jutjar → prejudi – prejutjar

Re- significa «re-». Serveix per a formar verbs que indiquen una acció repetida o en sentit invers:

• comensa – començar → recomensa – recomençar
• pleni – omplir → repleni – emplenar
• paia – pagar → repaia – reemborsar / pagar de nou
• veni – venir → reveni – tornar

Su- significa «sub-» o «sus-». Serveix per a formar substantius, verbs o adjectius que indiquen un punt més baix en una jerarquia:

• teninte – tinent → suteninte – sotstinent
• divide – dividir → sudivide –subdividir
• consensa – conscient→ suconsensa – subconscient
• indise – índex → suindise – subíndex
• campion – campió → sucampion – subcampió

Supra- significa «super-» o «sur-». Permet formar substantius, verbs o adjectius que indiquen un punt més alt en la jerarquia. Se simplifica a supr- abans de «A»:

• computador – ordenador → supracomputador – supercomputador
• pasa – passar → suprapasa – sobrepassar
• dramosa –espectacular → supradramosa –sensacional
• fem – dona → suprafem – superdona
• natural – natural → supranatural – sobrenatural
• analise – analitzar → supranalise – sobreanalitzar

Vis- significa «vice-». Permet formar substantius que indiquen un adjunt:

• presidente – president → vispresidente – vicepresident
• re – rei → visre – virrei

Bon- i mal- formen versions bones o dolentes (o errònies) d’adjectius i verbs, a vegades metafòricament:

• parla – parlar → bonparlante – eloqüent
• vende – vendre → bonvendeda – supervendes
• dise – dir → bondise – beneir
• veni – venir → bonveni – benvingut
• acusa – acusar → malacusa – difamar / calumniar
• comprende – comprendre → malcomprende – entendre malament / comprendre a l’inrevés
• nomida – nomenat → malnomida – mal anomenat
• odorosa – olorós → malodorosa – pudent

Els números i les fraccions s’usen com a prefixos en algunes paraules. Amb els noms de família, els números indiquen una distància creixent entre les generacions:

• avo – avi → duavo – besavi
• neta – neta → treneta – rebesneta
• pede – peu → cuatropede – quadrúpede
• sore – germana → duisore – germanastra
• galon – galó → cuatrigalon - quart de galó

Sufixos

Molts sufixos comencen amb una vocal. Quan s’afegeix un sufix a una paraula que ja acaba amb una vocal, es lleva la vocal existent, tret que sigui l’única vocal de la paraula original:

• fruta – fruita → frutosa – afruitat
• jua – joc → jueta – joguina
• fe – fada → fein – màgic

Quan un sufix crea una seqüència de vocals no vàlida, es lleva la segona vocal de la seqüència:

• comedia + -iste → (comediiste) → comediste – comediant

Hi ha dues excepcions a aquestes regles:

• tre + -i → tri
• tre + -uple → truple

Sufixos que formen verbs

Igual que amb altres verbs, els verbs produïts per un sufix es poden usar d’un mode tant transitiu com intransitiu o com a substantius.

-i s’afegeix a substantius i adjectius per a formar verbs que signifiquen «convertir-se en…», «que es transforma en…». Un cas especial és el dels verbs que signifiquen «produir» una substància o una «part nova»:

• arco – arc → arci – arquejar
• roja – vermell → roji – enrogir
• umida – humit → umidi – humitejar
• duple – doble → dupli – doblegar
• saliva – saliva → salivi – ensalivar
• flor – flor → flori – florir

-i forma també verbs que signifiquen «utilitzar…» (essencialment: eines, instruments o aparells), o «aplicar…» (una substància o una convenció):

• boton – botó → botoni – botonar
• telefon – telèfon → telefoni – telefonar
• sponja – esponja → sponji – esponjar
• pinta – pintura → pinti – pintar
• nom – nom → nomi – nomenar

Sufixos que formen adjectius

Igual que amb altres adjectius, els produïts per aquests sufixos es pot reutilitzar com a substantius que denoten persones o coses que té la qualitat especificada.

-in s’afegeix a un nom per a crear un adjectiu que significa «similar a…»:

• ami – amic, amiga → amin – amigable
• enfante – nen, nena → enfantin – infantil
• fantasma – fantasma → fantasmin – fantasmal
• menta – menta → mentin – mentolat
• monstro – monstre → monstrin – monstruós
• serpente – serp → serpentin – serpentí

-osa s’afegeix a un substantiu per a forma un adjectiu que significa «ple de…» o «fet de…»:

• zucar – sucre → zucarosa – ensucrat / en sucre
• oro – oro → orosa – dorado, hecho de oro
• capel – cabells → capelosa – pelut
• crea – crear → creosa – creatiu
• melma – llim → melmosa – viscós
• jua – joc → juosa – juganer
• caos – caos → caososa – caòtic

-al es afegeix a un substantiu per a formar un adjectiu que significa «que pertany a…» o «relatiu a…»:

• fotografia – fotografia → fotografial – fotogràfic
• nasion – nació → nasional – nacional
• siensa – ciència → siensal – científic
• averbo – adverbi → averbal – adverbial
• erita – herència → erital – hereditari
• mito – mite → mital – mític
• monce – monjo → moncal – monàstic

-iste s’afegeix a un substantiu que denota una creença, una religió o una filosofia per a formar un adjectiu general. Si el nom acaba parell -isme, llavors pren el seu lloc -iste. En algunes paraules, quan l’arrel és un nom propi, es reté la vocal final de substantiu si es produeix una paraula més internacional:

• bigamia – bigàmia → bigamiste – bígam
• otimisme – optimisme → otimiste – optimista
• puria – neteja → puriste – purista
• Mitra – Mitra → mitraiste – mitraíste

-an s’afegeix a alguns substantius indicant extensió d’espai o temps (llocs o èpoques) a fi de formar adjectius generals:

• suburbe – suburbi → suburban – suburbà
• Victoria – Victoria → victorian – victorià

-an és també un dels cinc sufixos estàndard per a formar adjectius que denoten llengües i pobles. Els altres quatre són: es, -ica, -i, i -sce. Per a aquests adjectius, l’elefen ha triat les paraules que més s’assemblin als noms natius: el resultat és que alguns noms usin un sufix especial o sense sufix en absolut i l’arrel a vegades es modifica massa:

• Africa – Àfrica → african – africà
• Frans – França → franses – francès
• Elas – Grècia → elinica – grec
• Arabia – Aràbia → arabi – àrab
• Rusia – Rússia → rusce – rus
• Europa – Europa → european – europeu
• Deutxland – Alemanya → deutx – alemany
• Britan – Gran Bretanya → brites – britànic

Però també es pot simplement agregar -an a un nom de país:

• Frans – França → fransan – francès
• Elas – Grècia → elasan – grec
• Arabia – Aràbia → arabian – àrab
• Rusia – Rússia → rusian – rus
• Deutxland – Alemanya → deutxlandan – alemany
• Britan – Gran Bretanya → britanan – britànic

-ica s’afegeix a un substantiu que denota un problema mèdic, psicològic o similar, per a formar un adjectiu que descriu a una persona que té aquest problema:

• catalesia – catalèpsia → catalesica – catalèptic
• xenofobia – xenofòbia → xenofobica – xenòfob

-nte s’afegeix a un verb per a crear un participi actiu, un adjectiu que significa «de tal manera que» o «fa (l’acció especificada)». El participi actiu d’es és esente:

• ama – estimar → amante – amant
• depende – dependre → dependente – dependent
• dormi – dormir → dorminte – dorment
• obedi – obeir → obedinte – obedient
• pare – aparèixer / semblar → parente – aparent
• es – ser → esente – ens

Els substantius que acaben en -ente no s’utilitzen com a noms d’accions:

• La covrente es sur la caxa. – La coberta està sobre la caixa.
• Covre la caxa es un bon idea. – Cobrir la caixa és una bona idea.

-da s’afegeix a un verb per a formar un participi passiu, un adjectiu que significa «s’ha fet a ell/ella»:

• ama – estimar → amada – estimat, estimada
• clui – tancar → cluida – tancat, tancada
• conose – conèixer → conoseda – conegut, coneguda
• jela – gelar, congelar → jelada – gelat/a, congelat/a
• nesesa – necessitar → nesesada – necessari/a
• putri – podrir → putrida – podrit/a

-able s’afegeix a un verb per a fer un adjectiu que significa «-able», «capaç de tenir» o «digne d’haver fet…»:

• ama – estimar → amable – amable, adorable
• come – menjar → comable – comestible
• infla – inflar → inflable – inflable
• loda – lloar → lodable – lloable, laudable
• nota – notar → notable – notable
• titila – fer pessigolles → titilable – que té pessigolles

Sufixos que formen substantius

-or. Quan s’afegeix a un verb crea un substantiu que significa que una persona realitza l’acció especificada, sovint, normalment o habitualment. Quan s’afegeix a un substantiu, forma un substantiu que designa a una persona que treballa en l’especificat o practica aquest esport:

• aida – ajudar → aidor – ajudant, assistent
• deteta – detectar → detetor – detectiu
• dirije – dirigir → dirijor – director
• fumi – fumar → fumor – fumador
• gania – guanyar → ganior – guanyador
• jogla – fer malabars → joglor – malabarista
• parla – parlar → parlor – orador, locutor
• pexa – pescar → pexor – pescador
• carne – carn → carnor – carnisser
• vaso – gerro, atuell → vasor – terrissaire
• futbal – futbol → futbalor – futbolista
• tenis – tennis → tenisor – tennista

-ador significa també «-ador», crea un substantiu que significa una eina o màquina que realitza l’acció o treballa en la cosa especificada:

• caldi – calor → caldador – escalfador
• computa – calcular → computador – computadora
• lava – rentar → lavador – rentadora
• parla – parlar → parlador – altaveu
• surfa – surfear/navegar → surfador – navegador web
• umidi – humitejar→ umidador – humidificador

-eria s’afegeix a un substantiu per a formar una paraula que significa «lloc», sovint una botiga, associada a l’acció o cosa que s’especifica:

• cafe – cafè → caferia – cafeteria
• pan – pa → paneria – fleca
• beli – embellir → beleria – saló de bellesa
• campana – campana → campaneria – campanar
• fruto – fruita → fruteria – fruiteria
• monce – monjo → monceria – monestir
• planeta – planeta → planeteria – planetari
• xef – principal / cap → xeferia – seu social, caserna general

-ia equival a «-itat» o «-cia». Forma substantius abstractes que serveixen com a noms de qualitats. Quan -ia s’afegeix a una paraula que acaba en -ia, la paraula no canvia:

• ajil – àgil → ajilia – agilitat
• felis – feliç → felisia – felicitat
• jelosa – gelós → jelosia – gelosia
• neutra – neutre → neutria – neutralitat
• madre – mare → madria – maternitat
• enfante – nen (infant) → enfantia – infància
• sultan – sultà → sultania – sultanat
• fria – fred → fria – fredor
• vea – vell / persona anciana → veia – vellesa

Les paraules com enfantia i sultania poden designar un temps o un lloc en el qual existeix aquesta qualitat.

Els noms de molts camps d’estudi també acaben en ia (o ica) però com a part de l’arrel i no com a sufix. Els noms dels professionals corresponents es formen amb -iste. -iste també s’usa per a formar els noms dels adeptes d’una religió o filosofia, els músics i els noms de persones que a nivell

• internacional acaba en «-ist-»:
• jeografia – geografia → jeografiste – geògraf/a
• psicolojia – psicologia → psicolojiste – psicòleg/a
• cimica – química → cimiciste – químic/a
• eletrica – electricitat → eletriciste – electricista
• musica – música → musiciste – músic/a
• Crixna – Krishna → crixnaiste – krisnaísta
• ideal – ideal → idealiste – idealista
• gitar – guitarra → gitariste – guitarrista
• solo – sol → soliste – solista
• jornal – periòdic → jornaliste – periodista
• sicle – cicle → sicliste – ciclista

-isme serveix per a formar els noms de les creences en substitució de -iste en el nom de creient. També es troben en altres paraules que a nivell internacional acaben en «-ism-»:

• dauiste – taoista → dauisme – taoisme
• altruiste – altruista → altruisme – altruisme
• raziste – racista → razisme – racisme
• sindicatiste – sindicalista → sindicatisme – sindicalisme
• turiste – turista → turisme – turisme
• simbol – símbol → simbolisme – simbolisme
• canibal – caníbal → canibalisme – canibalisme

Sufixos menys productius

Els següents sufixos s’apliquen a paraules específiques, tal com s’indica en el diccionari.

-eta s’afegeix a alguns substantius per a crear un nom per a una versió d’alguna cosa que s’ha reduït d’una forma particular. Això inclou els noms d’animals joves o peces interiors. D’igual mode, -eta pot afegir-se a alguns verbs i adjectius per a crear paraules que designen les versions reduïdes d’accions i qualitats:

• bebe – bebè → bebeta – nounat
• caro – carro → careta – carretó
• imaje – imatge → imajeta – miniatura
• lente – lent → lenteta – lent de contacte
• mone – diners → moneta – moneda
• orolojo – rellotge → orolojeta – rellotge de polsera
• bove – bou → boveta – vedella
• ovea – ovella → oveta – xai
• calsa – mitjana → calseta – mitjó
• camisa – camisa → camiseta – samarreta
• jaca – jaqueta → jaceta – armilla
• pluve – ploure → pluveta – plovisquejar
• rie – riure → rieta – somriure
• parla – parlar → parleta – xerrar
• bela – bell/a → beleta – bufó/a

-on s’afegeix a uns certs substantius per a crear una paraula que augmenta d’alguna forma una cosa. Això inclou les peces exteriors:

• abea – abella → abeon – borinot
• caxa – caixa → caxon – calaix
• dente – dent → denton – ullal
• dito – dit → diton – polze
• padre – pare → padron – patró, patriarca
• sala – sala → salon – saló
• seja – cadira → sejon – butaca
• calsa – mitjanes → calson – pantys
• jaca – jaqueta → jacon – abrigo

-eta i -on no són sinònims de peti i grande: és possible tenir un careta gran o un salon peti. Formen paraules que té un sentit específic i diferent que es poden descriure com a versions més petites o més grans de l’original.

-o i -a se afegeixen a alguns substantius que designen els membres de la família, per a canviar el significat a masculí o femení, respectivament:

• tio, tia – oncle, tia

Els noms d’alguns arbres es formen canviant el final -a del nom de la fruita o baia per -o:

• pera – pera → pero – perera

-esa s’afegeix a alguns substantius que designen el paper social històricament masculí per a formar el femení equivalent:

• principe – príncep → prinsesa – princesa

Afixos tècnics

Es formen el termes mèdics i científics internacionals que es formen a partir de fonts llatines i gregues amb l’ajuda d’un gran nombre de prefixos i sufixos. Aquests afixos també s’utilitzen en elefen, i segueixen les seves normes.

Quan s’usa una preposició com a prefix tècnic, segueix la mateixa regla que supra-: si té dos o més síl·labes i acaba amb una vocal, i la resta de la paraula comença amb la mateixa vocal, aquesta vocal apareix només una vegada (contra+ataca → contrataca).

Els sufixos -i i -uple s’utilitzen per a les fraccions i els múltiples.

Noms composts

Es pot formar una paraula combinant un verb i el seu objecte, en aquest ordre. El resultat designa una persona o una cosa que compleix l’acció especificada en l’objecte:

• corti, ungia – tallar, ungla → cortiungia – tallaungles
• covre, table – cobrir, taula → covretable – estovalles
• fura, bolsa – robar, bossa → furabolsa – carterista
• lansa, petra – llançar, pedra → lansapetra – catapulta
• para, morde – detenir, mossegar → paramorde – morrió
• para, pluve – detenir, pluja → parapluve – paraigua
• pasa, tempo – passar, temps → pasatempo – passatemps
• porta, mone – portar, moneda → portamone – moneder
• porta, vose – portar, veu → portavose – portaveu
• brinca, dorso – saltar, esquena → brincadorso – pídola

Si l’objecte comença per una vocal, es conserva aquesta, tret que sigui la mateixa que la final del verb, com en la paraula portavion.

En elefen, dos noms consecutius no formen un nom compost. S’ha d’afegir una preposició entre els dos noms. Per exemple:

• avia de mar – ocell marí
• casa per avias – niu
• xef de polisia – comissaria de policia

En casos rars, una expressió així té un significat especial no literal i es tracta com si fos una sola paraula fixa. Per exemple, un leon-de-mar (lleó marí) no és un lleó. En aquest cas, s’usen els guions per a unir els noms i els adjectius que segueixen al substantiu. També es poden usar els guions per a compostos més literaris quan això millora la claredat:

• un leon-de-mar grande – un gran lleó marí
• un leon grande de mar – un lleó que ve de la mar
• un avion grande de mar – un gran hidroavió (perquè un hidroavió és un tipus d’avió)
• un avion-de-mar grande – un gran hidroavió (com a alternatiu)
• un avion de mar grande – un gran hidroavió (ambigu: sembla dir que la mar és gran)