Alfabet i pronunciació

Alfabet

L’elefen utilitza l’alfabet més conegut del món: el llatí.

• Minúscules
  • a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
• Majúscules
  • A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z

K, Q, W e Y no apareixen en els noms comuns. S’utilitzen per a conservar la forma original dels noms propis així com dels noms escrits en llengües estrangeres.

K (k), Q (q), W (w) y Y (y) no apare en parolas comun. En sirca sento parolas internasional con orijina nonromanica, on pote scrive W en loca de U, e Y en loca de I, per presenta un spele plu fasil reconosable: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Estra esta casos, on usa K, Q, W e Y sola per conserva la formas orijinal de nomes propre e de parolas stranjer.

La lletra «H» no és comuna però es pot trobar en noms tècnics i culturals.

Majúscules

La majúscula s’utilitza al principi de l’oració, així com en els noms propis. Quan un nom propi està format per diverses paraules, cadascuna d’elles comença amb majúscula, menys les paraules com la o de:

• Persones reals o imaginàries, així com animals personificats i coses
  • Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
• Organitzacions; per exemple: societats i associacions
  • Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
• Territoris polítics; per exemple: nacions, estats i ciutats
  • Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
• Llocs geogràfics; per exemple: rius, oceans, llacs, muntanyes
  • la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
• Lletres de l’alfabet
  • E, N

Però, per als títols de les obres d’art, així com de les obres literàries, tan sols porta majúscula la primera paraula (així com els noms propis, si els conté):

• Un sonia de un note de mediaestate – Somni d’una nit d’estiu
• La frates Karamazov – Els germans Karamazov
• Tocata e fuga en D minor – Tocata i fuga en re menor

Algunes vegades, com en els anuncis, les majúscules s’usen per a EMFATITZAR paraules o frases senceres.

L’elefen utilitza minúscules on algunes llengües utilitzarien majúscules:

• Dies de la setmana
  • lundi, jovedi – dilluns, dijous
• Mesos
  • marto, novembre – març, novembre
• Dies festius
  • natal, ramadan, pascua – Nadal, Ramadà, Pasqua
• Segles
  • la sentenio dudes-un – el segle XXI
• Llengües i pobles
  • catalan, xines – el català, el xinès

Noms de les lletres

Les següents síl·labes són els noms de les lletres en el discurs, per exemple, quan es lletreja una paraula:

• a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze

Els seus noms es poden posar en plural: as, bes, efes.

En escriure, un pot presentar la lletra tal qual, en majúscula o afegint -s per al plural:

• La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunciada emes), e un E. – La paraula «matemàtica» té tres aes, dues emes i una e.