Conjuncions

Una conjunció és una paraula que uneix dues proposicions. Hi ha dos tipus: coordinants i subordinants.

Conjuncions coordinants

Una conjunció coordinant uneix dos components del mateix tipus, produint un component més llarg del mateix tipus. Per exemple, dues frases nominals unides per e formen una frase nominal més llarga. Hi ha quatre conjuncions coordinants:

• e – «i» (tots dos components són igualment vàlids)
• o – «o» (un dels components és vàlid, eventualment l’altre també)
• no – «no», «i no», «però no» (el primer component és vàlid, el segon no)
• ma –«però» (tots dos components són igualment vàlids, però contrasten entre si)

Exemples:

• La om e la fem vade a la casa. – L’home i la dona van a la casa.
• Tu es multe vea e saja. – Ets molt vell i savi. (Probablement molt savi, en cas contrari la frase seria tu es saja e multe vea)
• El ia labora ante e pos sua vacanse. – Ella va treballar abans i després de les seves vacances.
• Sua aniversario es en marto o april. – El seu aniversari és al març o abril.
• Tu desira cafe o te? – Vols cafè o te?
• On pote visita la museo a lundi o jovedi. – Es pot visitar el museu el dilluns o el dijous (o tots dos).
• On ia eleje tu, no me. – Ells et van triar a tu, no a mi.
• Me ia conta no sola la oveas ma ance la capras. – Vaig comptar no sols les ovelles, sinó també les cabres.

Amb les llistes de més de dos articles, la conjunció normalment se substitueix per una coma, excepte entre les dues últimes. Una coma es pot col·locar sovint abans de la conjunció, com en l’exemple següent:

• Nos va viaja tra Italia, Suiz, Osteraic, e Deutxland. – Viatjarem per Itàlia, Suïssa, Àustria i Alemanya.

Es poden duplicar e, o, i no per a donar èmfasi, col·locant la conjunció addicional davant del primer element. La doble o descarta la possibilitat que tots dos components siguin vàlids:

• e … e – tant… com
• o… o – o bé… o
• no… no – ni… ni

Exemples:

• E Luis e Maria vade a scola. – Tant Lluís com María van a escola.
• O tu o me gania, ma no ambos. – O bé guanyes tu o bé guanyo jo, però no tots dos.
• Me ave no la tempo no la desira per leje plu. – No tinc el temps ni el desig de llegir més.

E, o i ma poden també unir dos enunciats o frases:

• Me ia vade a la biblioteca, e tu ia visita la museo. – Jo he anat a la biblioteca i tu has visitat el museu.
• O nos solve esta problem, o la mundo va fini. – O resolem aquest problema, o s’acabarà el món.
• Ma acel es difisil. – Però això és difícil.

L’adverbi donce també s’utilitza d’aquesta manera, per a dir e donce:

• Me pensa, donce me esiste. – Penso, per tant soc.
• Nos no ave un mapa, donce nos es perdeda. – No tenim un mapa, per tant estem perduts.

Conjuncions subordinants

Una conjunció subordinant uneix una proposició a l’oració, indicant la seva funció en la frase.

Hi ha tres tipus: pronoms relatius, adverbis interrogatius i conjuncions especials.

Pronoms relatius

Els pronoms interrogatius cual i ci poden també actuar com a conjuncions introduint els subordinants relatius:

• La om ci ia abita asi ia vade a New York. – L’home que vivia aquí se’n va anar a Nova York.
• La poma cual ia cade de mea saco es aora noncomable. – La poma que va caure de la meva bossa ara és incomestible.
• La fem de ci nos parla labora a mea ofisia. – La dona de la qual parlem treballa en la meva oficina.
• Tua libro, en cual me ia scrive sua nom, es sur la table. – El teu llibre, en el qual he escrit el seu nom, està sobre la taula.

En general, es refereixen a un substantiu precedent. A vegades, s’omet aquest substantiu. En tals casos, es pot agregar un pronom per a aclarir el significat:

• Esta es lo cual parteni a tu. – Això és el que et pertany.
• La auto blu es lo en cual nos vole viaja. – El cotxe blau és en el qual volem viatjar.
• Acel es el ci me ia vide. – Aquest és el que vaig veure.
• Tu es el a ci me ia parla ier. – Vostè és a qui jo li vaig parlar ahir.
• Ci osa, gania. – El que arrisca, gana.

L’ús de cual i ci en preguntes indirectes és molt similar.

Adverbis interrogatius

Els adverbis interrogatius —do, cuando, cuanto, como, i perce— poden servir com a conjuncions subordinants introduint oracions circumstancials subordinades:

• Nos parla como nos pensa. – Parlem com pensem.
• Me dormi cuando me pote. – Dormo quan puc.
• Me va esplica cuanto me comprende. – Explicaré tot el que comprenc.
• Nos abita do la du rios encontra. – Vivim on els dos rius es troben.
• Me ia fini la taxe en cuando tu ia parla a me. – He acabat la tasca mentre m’estaves parlant.
• Nos va core a do la vias encontra. – Correrem on els camins es troben.

També es pot utilitzar després d’un nom, com a conjuncions que introdueixen un enunciat subordinat de relatiu:

• Me labora en Paris, do me abita. – Treball a París, on viu.
• El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Ella estarà de visita al juliol, quan el clima és bo.
• Acel es la razona perce Juan ia parti. – Aquesta és la raó per la qual Juan s’ha anat.

I també s’utilitzen en preguntes indirectes (un tipus de subordinada circumstancial).

Conjuncions especials

Les conjuncions subordinants especials ce i esce introdueixen les subordinades nominals. Ce introdueix una informació addicional, i esce introdueix una pregunta indirecta sobre la veracitat de l’enunciat:

• Me pensa ce tu nesesa un vacanse. – Crec que necessites unes vacances.
• Me no sabe esce el va veni. – No sé si vindrà.

Poden ser utilitzats després d’uns certs noms, adjectius i preposicions per a completar el significat:

• La idea ce la sol orbita la tera es un era. – La idea que el Sol orbita La Terra és un error.
• Nos es surprendeda ce vos no ia cexa. – Estem sorpresos que no us queixéssiu.
• Me es felis ce tu ia susede. – Estic content que tinguessis èxit.
• Los no ia es serta esce la tren ia parti ja. – No estaven segurs de si el tren ja havia partit.
• La gato ia entra a la sala sin ce algun vide el. –El gat va entrar a l’habitació sense que ningú el veiés.

Ce també pot ser usat per a introduir una frase que expressa un resultat:

• El ia es tan fatigada ce el no ia pote pensa. – Ell estava tan fatigat que no podia pensar.
• El ia es tan fame ce el ia pote oia la ronca de sua stomaco. – Ella tenia tanta gana que podia sentir rugir el seu estómac.

Els subordinants especials afin, car, si i ca introdueixen frases adverbials:

• Me va veni si tu clama. – Vindré si telefones.
• Me labora afin mea enfantes pote come. – Treball perquè els meus nens puguin menjar.
• Lo es calda car la sol brilia. – Fa calor perquè el Sol brilla.
• Esta es plu labora ca me ia espeta. – Això és més treball del que esperava.