Adjectius

Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d’un substantiu. Representa les qualitats del que és indicat pel substantiu.

En elefen, els adjectius no varien en gènere ni en número.

Ordre de les paraules

La major part dels adjectius es col·loca darrere del substantiu al qual modifiquen. No obstant això, bon (“bo/a”) i mal (“dolent/a”) se solen col·locar davant del substantiu, excepte si són ells mateixos els modificats:

• un bon can – un bon gos
• un can plu bon – un gos millor
• la mal enfante – el nen dolent
• un mal can bon instruida – un mal gos ben ensenyat
• bon enfantes mal comprendeda – nens bons malentesos

En la majoria dels casos, és possible afegir més d’un adjectiu qualificatiu sense causar confusió. Però en alguns casos, un dels adjectius pot ser entès com un adverbi, la qual cosa altera el significat de l’adjectiu següent. Es pot col·locar e entre els adjectius per a evitar confusió:

• la nara vera longa – la història molt llarga (vera = adverbi)
• la nara vera e longa – la història veritable i llarga (vera = adjectiu)
• la om grande, forte, e stupida – l’home gran, fort i estúpid (tres adjectius)

En alguns casos, es pot col·locar un adjectiu davant del substantiu: per raons d’estil en poesies o narracions, o quan es tracta d’adjectius de pes similar:

• la peti casa bela – la caseta encantadora
• un fea arbor vea – un arbre vell i lleig

Els adjectius que més convenen per a aquest ús són els més simples i curts, com bela, fea, nova, vea, grande, i peti.

Comparació

Es formen els adjectius de comparació afegint els adverbis plu («més») i min («menys»). «Que» és ca en elefen:

• La cosina es plu calda ca la jardin. – La cuina és més calorosa que el jardí.
• Esta leto es min comfortosa ca me ia previde. – Aquest llit és menys confortable del que pensava.

Es formen els adjectius superlatius afegint els adverbis la plu («el més») i la min («el menys»):

• La sol es la ojeto la plu calda en la sistem solal. – El Sol és l’astre més calent del sistema solar.
• El ia ave un fia la plu bela en la mundo. – Ell tenia una filla, la més bella del món.

Es pot combinar un ordinal amb la construcció superlativa:

• Vega es la stela sinco la plu briliante en la sielo de note. – Vega és la cinquena estrella més brillant en el firmament.
• El ia deveni la om tre de la plu ricas en la mundo. – Es va convertir en el tercer home més ric del món.

Els comparatius d’igualtat es formen amb la combinació tan… como… («tan… com…»):

• La arbor ia es tan alta como un casa. – L’arbre és tan gran com una casa.

Adjectius com a substantius

Es pot transformar un adjectiu en un substantiu el sentit del qual és un ésser que posseeix la qualitat d’aquest adjectiu. El substantiu resultant segueix les regles habituals dels substantius: presa la -s del plural, depèn de determinants i pot ser modificat per adjectius:

• Esta anelo es perfeta sirculo. Lo es un sirculo perfeta. – Aquest anell és perfectament circular. És un cercle perfecte.
• Marilyn es un blonde, e seniores prefere blondes. – Marilyn és rossa i els homes les prefereixen rosses.