Números

Nombres cardinals

Els nombres cardinals bàsics són:

• zero – zero
• un – u
• du – dos
• tre – tres
• cuatro – quatre
• sinco – cinc
• ses – sis
• sete – set
• oto – vuit
• nove – nou
• des – deu
• sento – cent
• mil – mil
• milion – un milió

Fins a 999 els números s’escriuen amb una sola paraula comprenent fins a tres elements, separats per un guió. Cada element representa una xifra i consisteix en un nombre cardinal entre un i nove, amb des o sento s’afegirà, si la xifres representa un múltiple de deu o de cent. Els múltiples simples de deu i de cent s’expressen per des i sento, sense afegir un. Els elements per als múltiples nuls (com ara el “0” en “209”) s’ometen.

• des-un – 11
• des-du – 12
• des-nove – 19
• dudes – 20
• dudes-un – 21
• dudes-sinco – 25
• sento-un – 101
• sento-des-du – 112
• tresento-dudes-un – 321
• cuatrosento – 400
• novesento-sinco – 905

Mil i milion són sempre paraules independents i s’escriuen separades de cada grup de tres xifres:

• mil setesento-sesdes-tre – 1763
• du mil un – 2001
• tre mil des-cuatro – 3014
• cuatrodes-sinco mil sessento-setedes-oto – 45 678
• novesento-otodes-sete milion sessento-sincodes-cuatro mil tresento-dudes-un balones roja – 987 654 321 globus vermells

Per a escriure els números en xifres, l’elefen deixa un espai entre cada grup de tres xifres, com es mostra a dalt. Els decimals estan separats per un punt o una coma, que es pronuncia punto i virgula. Els dígits darrere del signe decimal simplement s’enumeren:

• tre punto un cuatro un ses – 3.1416
• du virgula zero nove – 2,09

Els números negatius s’expressen amb min:

• min sinco grados – cinc graus negatius, cinc graus sota zero

Milers de milions

La paraula “bilió” pot significar mil milions, o un milió de milions segons el país. El mateix succeeix amb les paraules “trilió”, “quatriló”, etc. Per a evitar confusions, l’elefen prefereix escriure aquests números explícitament:

• mil milion – 1 000 000 000 (un seguit de nou zeros 10⁹)
• milion milion – 1 000 000 000 000 (10¹²)
• mil milion milion – 1 000 000 000 000 000 (10¹⁵)

Encara que les paraules bilion, trilion, cuadrilion, etc existeixin en elefen, s’ha d’anar amb compte per a aclarir el significat.

En els textos científics, la millor opció és usar els prefixos internacionals:

• deca- – 10
• ecto- – 100
• cilo- – 10³
• mega- – 10⁶
• giga- – 10⁹
• tera- – 10¹²
• peta- – 10¹⁵
• exa- – 10¹⁸
• zeta- – 10²¹
• iota- – 10²⁴

Números ordinals

Quan un número precedeix a un nom, és un nombre cardinal, la qual cosa indica una quantitat:

• tre omes e cuatro femes – tres homes i quatre dones

Però quan un número segueix a un substantiu, és un número ordinal, la qual cosa indica una posició en una seqüència:

• la om tre – el tercer home
• la pato ses – el sisè ànec
• la paje un – la primer pàgina, la pàgina un

Prima és una alternativa comuna a l’ordinal un, però no pot utilitzar-se per a ordinals que acabin en “1”:

• la paje prima – la primera pàgina
• sala sento-un – (l’) habitació 101

Es pot utilitzar numero com a substantiu per a expressar l’ordinal:

• El es numero tre. – És el número tres / És el tercer.
• A cual paje tu es? Me es a numero setedes. – En quina pàgina estàs? Estic en la número setanta.
• Numero tre, me vole grasia la furnores de come. – En tercer lloc, vull donar les gràcies als serveis de restauració.

Fraccions

Una de les funcions del sufix -i és la formació dels nombres fraccionaris:

• dui – mitjà, meitat
• tri – terç
• cuatri – quart
• desi – dècim
• des-dui – dotzè
• cuatrodesi – quarantè
• senti – centèsima
• tresento-sesdeso-sinci – 1/365
• mili – 1/1000
• dudes-mili – 1/20 000

Les fraccions segueixen les regles dels substantius comuns:

• un tri de la tarte – un terç de (la) pastís
• du tris de la tarte – dos terços de (la) pastís
• esta tri ardeda de la tarte – aquest terç cremat del pastís
• un cuatri de un sentenio – un quart de segle
• tre tredes-duis de un diton – 3/32 de polzada

També hi ha una altra manera d’expressar fraccions:

• tre e un dui oras – tres hores i mitja
• tre oras e un dui – tres hores i mitja
• sete e un dui milion anios – set milions i mitjans d’anys

En els textos científics es poden emprar prefixos internacionals:

• desi- (d) – 1/10
• senti- (c) – 1/100
• mili-(m) – 10⁻³
• micro- (μ) – 10⁻⁶
• nano- (n) – 10⁻⁹
• pico- (p) – 10⁻¹²
• femto- (f) – 10⁻¹⁵
• ato- (a) – 10⁻¹⁸
• zepto- (z) – 10⁻²¹
• iocto (y) – 10⁻²⁴

Múltiples

El sufix -uple permet formes els múltiples:

• duple – doble, duo, parell, parella
• truple – triple, trio
• cuatruple – quàdruple

Les frases que inclouen ves o veses indiquen quantes vegades es produeix una cosa:

• a un ves – una vegada
• a du veses – dues vegades
• a tre veses – tres vegades
• Ves no expressa una multiplicació aritmètica.

Aritmètica

La suma s’expressa amb plu o e:

• Un plu un es du. – Un més un són dos.
• Du e du no es sinco. – Dos i dos no són cinc.

La resta s’expressa amb min:

• Ses min tre es tre. – Sis menys tres són tres.

La multiplicació s’expressa per multiplida par, sovint simplement par:

• Du multiplida par tre es ses. – Dos multiplicat per tres són sis.
• Ses par cuatro es dudes-cuatro. – is per quatre són vint-i-quatre.

La divisió s’expressa amb divideda entre, sovint simplement entre:

• Des divideda entre du es sinco. – Deu dividit per dos són cinc.
• Sinco entre du es du e un dui. – Cinc entre dos són 2.5.
• Sinco entre du es du punto sinco. – Cinco entre dos son 2.5.
• Sinco entre du es du virgula sinco. – Cinc entre dos són 2.5.

Les potències s’expressen amb a potia i el número ordinal. Cuadrida i cubida són alternatives per a “quadrat” i “cub”:

• Tre a potia du es nove. – Tres a la potència dues són nou.
• Tre cubida es dudes-sete. – Tres al cub són vint-i-set.
• des a potia min nove – 10⁻⁹
• des a potia sento – 10¹⁰⁰

Les arrels s’expressen amb a radis i un número ordinal:

• 256 a radis cuatro es 4. – L’arrel quarta de 256 és 4.
• La radis cuadral de 64 es 8. = La radis du de 64 es 8. – L’arrel quadrada de 64 és 8.
• La radis cubo de 27 es 3. = La radis tre de 27 es 3. – L’arrel cúbica de 27 és 3.

Mesures

Les mesures físiques poden expressar-se de diverses formes:

• Cuanto alta es la tore? – Quant d’alt té la torre? Que alta és la torre?
• Cuanto de altia la tore ave? – Quanta és l’altura de la torre?
• La tore es cuanto alta? – Quants metres té la torre d’altura?
• La tore ave cuanto de altia? – Quina és l’altura de la torre?
• La tore es 40 metres alta. – La torre té 40 metres d’alt.
• La tore ave 40 metres de altia. – La torre té una altura de 40 metres.
• La tore es un metre plu alta ca la casa. – La torre és un metre més alta que la casa.
• La tore ave un metre plu de altia ca la casa. – La torre té un metre d’altura més que la casa.
• La tore es du veses plu alta ca la casa. – La torre és dues vegades més alta que la casa.
• La tore ave du de la altia de la casa. – La torre és dues vegades més alta que la casa.
• La casa ave un dui de la altia de la tore. – La casa té la meitat de l’altura de la torre.
• La tore es duple plu alta ca la casa. – La torre és dues vegades més alta que la casa.
• La tore ave duple la altia de la casa. –La torre té el doble de l’altura de la casa.
• Fundamentalmente, se tiene una altura (ave altia) pero se es alto (es alta).

40 metres alta significa literalment “40 metres alts” (és a dir que els metres són en si mateixos alts), però per extensió el sentit és “40 metres d’altura”.

Les mateixes opcions s’apliquen a altres mesures, com ara:

• larga, largia
• grande, grandia
• pesosa, pesa
• longa, longia
• longa, tempo
• vea, eda
• basa, basia
• profonda, profondia
• frecuente, frecuentia
• rapida, rapidia
• densa, densia