Capitol 15
La curiosia veliada a sua tempo, entre la amis a la table de bir de Sr Geist en pertine a la coabitor franses de esta, ia es rapida sutraeda. La seniores seria ia ave otra preocupas en la vive. Sola longa a pos, en alga dia en marto, la joven franses ia reapare sur la menu de la consenta de mercurdi en la sala peti retro de Brummbär, simultan con la reporta la plu resente de Paris. A la dia 16 de marto 1914, Sra Caillaux, sposa del ministro contempora de finansia, ia mata par pistol la editor xef del jornal Le Figaro. Ance en Berlin, tal como tra tota la mundo, la jornales ia ruidi multe sur esta scandal nova en la capital de Frans. Ance la seniores seria sirca sua table de bir ia parla de lo.
“Donce denova un de acel cosas apestante en cual la franseses spesiali!” – Kohler ia opina, usante sua dorso de mano per frota la spuma de bir a via de sua mustax.
“E como sempre, los jira tan febrosa en la mugre ce on no pote plu comprende la situa.” – Mainzel, la dotor, ia dise.
Prete Günther ia consela, pico turbosa – “Cherchez la femme!”1 – e, turnante a Sr Geist, el ia dise: “En fato, tu ancora no ia dise a nos como tua casa relata con la representor de la grande nation2. Tu ia intende veni el per conose nos!”
Tal lo ia aveni ce Pierre Touchard ia deveni denova un tema corente, e en la mercurdi seguente el ia aseta acompania Sr Geist a la consenta de la frateria vea de bir. Pierre ia conose sufisinte bon la manias minor de la clan per conforma a lor modo de saluta par fa un colpa con punio a la table. Sur esta punto la contata con la seniores seria ia reali como un lisca lisa. La momento torpe ia veni a pos, cuando la tavernor ia apare en la sala, mera per serti ce no cosa manca de la seniores. Alora Sr Geist ia vole presenta sua ami joven ance a el. Pos la inisia – “Sr Touchard de Paris – nosa tavernor simpatiosa!” – esta ia estende un mano de saluta cual Pierre ia presa zelosa, disente la formula: “Contente me comensa conose tu, Sr Brummbär!” U ala la mal paso! La mestre del taverna ia resta confondeda, ia esita, ia rijidi e ia informa en tono seca: “Mea nom es Bär. Me ave la onora.” E el ia desapare.
Ance en la sala peti los ia resta confondeda, silente. Poi riones ia esplode.
La culpa ia parteni a Sr Geist. Lo es vera ce la tavernor ia es nomida Bär – Urso – ma par causa de sua disposa, comun con modos cru de parla, la tablanes ia nometa el Brummbär, lo cual ave presisa la sinifia “malumorosa”.3 La tenta a acel nom ia es tro oportun. E tan conveninte! Entre se los ia refere a la mestre nunca en otra modo. La culpa ia parteni a Sr Geist, ci ia oblida completa averti Pierre sur esta detalia. Ante parti de la loca, el va debe vade a Sr Bär per desculpa la franses joven “ci ancora no sabe bon la lingua deutx, ci ia confusa … misca … oblida … ci e tal cosas …”
Sirca la table ronda la conversa ia organiza se.
“Bon, Sr Touchard, esce tu no regrete tro la clima plu clemente de Paris e, a la mesma tempo, ance la governa plu suave de tua republica? En Frans vos benefica bien de plu libria, en la parla, en vosa jornales, serta ance en vosa modo de vive – ma me teme ce vosa paisanes malusa comun esta libria.”
On no ia espeta conose la opinas de la joven. La conversa ia deveni stimulante ance sin sua partisipa ativa.
“Persones nesesa senti un mano forte supra se.” – Prete Günther ia declara. “Nos vide en nosa visinas a do on es gidada par un governa sin trono, sin altar. Recorda mera la scandales de la anios resente, e me no vole vade plu profonda ca la caso Dreyfus! Lo ia suverti cuasi la sistem intera de stato!”
“E recorda,” – Sr Kohler ia desira mostra sua sabes – “recorda la condui … em, no sempre nonreproxable de alga de lor xefes de stato. On ave acel Félix Faure, presidente del Republica, ci ia mori pos usa tro la … la ama con alga cortesan.”
“Si,” – un otra ia confirma – “el ia es nomida Steinheil, acel person. La nom es deutx, la maneras es franses, ha ha ha! Si me no era, acel Sra Steinheil ia mata plu tarda sua madre e sposo, e pos un prosede legal multe sofisticada, la corte ia desculpa el.”
“Sinias evidente de dejenera. Tro multe refinas en la sivilia gida a tal esedes. Me no duta ce la contata dial de Sr Touchard con nosa modo de vive plu cru, ma plu sana, va es per el un abrioio.”
“Va es per el un abrioio an plu” – un senior de corpo spesa e fas roja ia continua, sin sesa surie de peti oios partal cluida en rusosia – “an plu, car con nos, como en un stato amante la ordina, la jornales atende evita airi nosa propre vestes susia! Esce vos ia oia nunca de la scandal Eulenburg4 e sur cosas simil odiable an en la corte imperoral? Esce la bon Ludwig Prima, re de tota baiereses, no ia esperia alga aventuras nonormal titilante con acel dansor encantante Lola Montez? E …”
“Cara camerada,” – Prete Günther ia reproxa – “cisa esta no es la loca coreta per sperde lo cual tu ia leje en la Zukunft5 de tua cara Maximilian Harden. Tu va confesa an tal, ce nosa paisanes es jeneral plu solida – si, en la sinifia moral – min frivol, plu laborosa, e par esta causa on invia nos tra tota la mundo.” Prete Günther ia recade cuasi a sua tema amada: “Die Einkreisungspolitik, meine Herren …”6 – ma el ia recorda la presentia de un franses joven e ia cambia sua dirije: “Bon, ta ce nos lasa acel! Me pensa ce nos debe parla de cosas plu plasente al oreas de nosa visitor joven …”
La conversa ia orienta se a un tereno plu plana. Dr Mainzel ia raconta sua viaja a Paris a sinco anios a ante, e on ia ave multe neta la impresa ce ancora oji el ta revive con plaser un pico de dias entre un popla “cisa alga frivol, ma tan mestrin en la arte de vive”.
La consenta ia fini par un toca mutua de la vitros ultima.
En via a la casa, Sr Geist ia demanda a Pierre: “Esce tu no ia es tro noiada par acel?”
“Tota no! Lo ia es interesante, oia lo cual en Berlin on pensa de nos franseses.” E el va ave alga cosa per reporta a la tio en Autrecourt ci gusta informas.
1 “Xerca la fem!” – un diseda de un obra de Alexandre Dumas major, comun sitada cuando on desira trova la clave de un cosa misteriosa.
2 Nasion grande – tal en Deutxland on ia nomi comun la franseses, con alga ironia.
3 Leteral “urso de cexa”.
4 Eulenburg, un nobil de grado alta, un ami de Wilhelm Du, envolveda en avenis omosesal.
5 Futur, cuadernos vivas editada par Maximilian Harden, un politiciste famosa.
6 Un tende political estra la pais per ensirca Deutxland.