La xutor cavalerin
La xutor cavalerin (Le galant Tireur), par Charles Baudelaire
Traduida par Andrew Burns
Cuando la caro ia traversa la bosce, el ia para lo prosima a un campo de xuta, disente ce el ta gusta xuta alga baletas per mata la Tempo. Mata acel monstro, esce lo no es la ocupa la plu comun e la plu valida de cadun? E el ia ofre cavalerin sua mano a sua sposa cara, deletosa e despetable, a acel fem misteriosa a ci el debe tan multe plaseres, tan multe doles, e cisa ance un parte grande de sua jenio.
Alga baletas ia colpa distante de la gol proposada; un de los ia afonda an en la sofito; e cuando la creada encantante ia rie fol, burlante la torpia de sua sposo, el ia turna subita a el, e ia dise a el: “Oserva acel pupa, ala a destra, ci porta la nas a alta e ci ave un aspeta tan egosa. Bon! cara anjel, me imajina ce lo es tu.” E el ia clui sua oios e ia relasa la gatilio. La pupa ia es neta destestida.
Alora, inclinante a sua sposa cara, deletosa, despetable, sua musa nonevitable e noncompatiosa, e besante respetosa sua mano, el ia ajunta: “Ah! mea cara anjel, u ce me grasia tu per mea destrosia!”
Plusieurs balles frappèrent loin du but proposé ; l’une d’elles s’enfonça même dans le plafond ; et comme la charmante créature riait follement, se moquant de la maladresse de son époux, celui-ci se tourna brusquement vers elle, et lui dit : « Observez cette poupée, là-bas, à droite, qui porte le nez en l’air et qui a la mine si hautaine. Eh bien ! cher ange, je me figure que c’est vous ». Et il ferma les yeux et il lâcha la détente. La poupée fut nettement décapitée.
Alors s’inclinant vers sa chère, sa délicieuse, son exécrable femme, son inévitable et impitoyable Muse, et lui baisant respectueusement la main, il ajouta : « Ah ! mon cher ange, combien je vous remercie de mon adresse ! »