Cuando Lewis Carroll ia scrive Tra la miror, el ia omete un capitol cual John Tenniel, la desinior de la pitures, ia oposa. La capitol ia es nomida “Un vespa perucida”. Lo ia es perdeda tra plu ca sento anios. Lo ia repare entre alga probas de presa cual on ia subasta a Sotheby’s a un vende de manoscritos en julio de 1974. La subastada ia conteni ses pajes con revisas scriveda par la mano de Carroll mesma, e un comanda (ance par el) per elimina intera la capitol.
Alga persones crede ce la capitol es falsa, sentinte ce la scrive ave un cualia min alta ca la resta de la libro. An tal, en junio 1870, Tenniel ia fa un letera a Carroll, do el ia sujesta sutrae la capitol sur la vespa, car lo “tota no interesa” el e car el “no pote vide sua via a un pitur”. Tenniel ia comenta ance ce “un vespa perucida es intera ultra la aplicas de arte”.
Capitol 8a: Un vespa perucida
… el es ja a punto de salta per traversa, cuando el oia un suspira profonda, cual pare veninte de la bosce pos el.
“On ave ala algun multe nonfelis,” el pensa, ansiosa turnante sua regarda per vide cua es la problem. Un cosa simil a un om multe vea (estra ce sua fas es plu simil a un vespa) senta sur la tera, apoiante a un arbor, tota compresada en se, e tremante como si el es multe fria.
“Me no crede ce me pote aida el en cualce modo,” es la pensa prima de Alisia, en cuando el turna per salta a traversa de la rieta: “ma me va demanda mera a el sua problem,” el ajunta, parante se a la borda mesma. “Pos salta a traversa a an un sola ves, tota va cambia, e alora me no va pote aida el.”
Donce el revade a la Vespa—alga nonvolente, car el es multe zelosa per deveni un rea.
“O! mea osos vea, mea osos vea!” la Vespa cexa en cuando Alisia prosimi a el.
“Los es reumatica, me suposa,” Alisia dise a se, e el curvi supra el, e dise multe jentil, “Me espera ce tu no dole tro multe?”
La Vespa fa no plu ca secute sua spalas, e turna sua testa a via. “A! ai!” el dise a se.
“Esce me pote aida tu?” Alisia continua. “Esce tu no es alga fria asi?”
“Tu babela tan!” la Vespa en un tono iritable. “Ansia, ansia! On ia conose nunca un tal enfante!”
Alisia senti alga ofendeda par esta responde, e es cuasi a punto de pasea plu e lasa el, cuando el pensa a se: “Cisa mera la dole fa ce el es tan disputosa.” Donce el atenta denova.
“Esce tu no ta permete ce me aida tu a la otra lado? Tu no va senti ala la venta fria.”
La Vespa prende sua braso, e permete ce el aida el sirca la arbor, ma pos recomforta se, el dise sola, como a ante, “Ansia, ansia! Esce tu no va sesa disturba me?”
“Esce tu ta gusta ce me leje alga de esta a tu?” Alisia continua, prendente un jornal dial cual reposa a la pedes de la Vespa.
“Tu pote leje lo si tu desira tal,” la Vespa dise, alga malumorosa. “Me es consensa de nun ci impedi tu.”
Donce Alisia senta a sua lado, e estende la jornal sur sua jenos, e comensa. “Avenis nova. La Grupo Esplorante ia fa un turi nova en la Saleta de Comedas, e ia trova sinco pesos nova de zucar blanca, grande, e en bon state. En reveni—”
“Ance zucar brun?” la Vespa interompe.
Alisia fa ce sua regarda desende rapida la paje e dise, “No. Lo dise no cosa sur brun.”
“No zucar brun!” la Vespa ronca. “Un bon grupo esplorante!”
“En reveni,” Alisia leje plu, “los ia trova un lago de melasa. La rivas de la lago ia es blu e blanca, e ia aspeta como porselana. En proba la sabor de la melasa, los ia sufri un asidente triste: du de sua grupo ia es engolpida—”
“Ia es cua?” la Vespa demanda en un vose multe iritada.
“En-golf-i-da,” Alisia repete, dividente la parola a silabas.
“La lingua conteni no tal parola!” la Vespa dise.
“La jornal conteni lo, an tal,” Alisia dise alga timida.
“Ta ce nos para aora!” la Vespa dise, turnante frustrada sua testa a via.
Alisia pone la jornal. “Me teme ce tu no es sana,” el dise en un tono calminte. “Esce vera me no pote aida tu?”
“Me culpa la peruca per tota,” la Vespa dise en un vose multe plu jentil.
“Culpa la peruca?” Alisia repete, multe plaseda par trova ce la Vespa regania sua bon umor.
“Ance tu ta es iritada, si tua peruca ta sembla la mea,” la Vespa continua. “On broma, a me. E on ajita me. E alora iritada me deveni. E fria me deveni. E su un arbor me vade. E me prende un teleta jala. E me lia mea fas—como a presente.”
Alisia regarda compatiante el. “Lia la fas es multe bon per un dole de dente,” el dise.
“E lo es multe bon per un egosia,” la Vespa ajunta.
Alisia no ia oia bon la parola. “Esce acel es un spesie de dole de dente?” el demanda.
La Vespa considera alga. “Ma no,” el dise: “lo es cuando on teni levada sua testa—tal—sin curvi sua col.”
“O! tu refere a un col rijida,” Alisia dise.
La Vespa dise, “Acel es un nom de moda nova. En mea eda, on ia nomi lo un egosia.”
“Egosia no es an un maladia,” Alisia comenta.
“Lo es, an tal,” la Vespa dise: “espeta asta cuando tu sufri de lo, e tu va sabe alora. E cuando tu es malada con lo, atenta mera lia un teleta jala sirca tua fas. Lo va sani tu, direta!”
El deslia la teleta en parla, e Alisia regarda sua peruca con surprende grande. Lo es forte jala como la teleta, e intera maraniada e rolada de asi a ala como un monton de algas. “Tu ta pote ordina multe plu tua peruca,” el dise, “si tu ta usa mera un peten, per favo—”
“Cua! tu es un Abea, si?” la Vespa dise, regardante el con plu interesa. “E tu ave un favo. Multe miel?”
“Lo no es un favo,” Alisia esplica fretosa. “Lo es un util per peteni capeles—tua peruca es tan multe bruta, tu sabe.”
“Me va informa tu perce me ia comensa porta lo,” la Vespa dise. “En mea jovenia, tu sabe, mea capeles ia risa—”
Un idea strana veni en la testa de Alisia. Cuasi cadun ci el ia encontra ia resita poesia a el, e el pensa ce el va descovre esce ance la Vespa pote fa lo. “Esce tu ta dise lo en rimas, per favore?” el demanda multe cortes.
“Me no abitua,” la Vespa dise: “an tal, me va atenta; espeta tra un minuto.” El es silente tra alga momentos, e alora recomensa—
En mea jovenia, mea capeles
Ia risa curva sur mea spala:
Ma on ia dise “Rasa tu,
E porta un peruca jala.”
When I was young, my ringlets waved
And curled and crinkled on my head:
And then they said “You should be shaved,
And wear a yellow wig instead.”
Ma cuando plu a mea aspeta
Me ia aplica la consela,
On ia responde ce me no
Es, como prevideda, bela.
But when I followed their advice,
And they had noticed the effect,
They said I did not look so nice
As they had ventured to expect.
On ia esplica ce l’ peruca
Conveni mal e pare povre:
Ma como me ta debe ata?
Mea risas no va cres’ per covre.
They said it did not fit, and so
It made me look extremely plain:
But what was I to do, you know?
My ringlets would not grow again.
Aora mea capeles manca,
Car me es multe gris e vea,
Pos vide me, on va esclama
“Tu porta un peruca fea!”
So now that I am old and grey,
And all my hair is nearly gone,
They take my wig from me and say
“How can you put such rubbish on?”
E sempre cuando me apare,
On burla me e cria “Pupa!”
On fa lo con razona, cara:
Me porta jala un peruca.
And still, whenever I appear,
They hoot at me and call me “Pig!”
And that is why they do it, dear,
Because I wear a yellow wig.
“Me compatia multe tu,” Alisia dise enerjiosa: “e me crede ce, si tua peruca ta conveni pico plu bon, on no ta burla tan estrema multe tu.”
“Tua peruca conveni multe bon,” la Vespa murmura, regardante el con un espresa de amira: “par causa de la forma de tua testa. Ma tua mandibulas no es bon formida—me suposa ce tu no pote morde fasil, si?”
Alisia comensa un xilia peti de rie, cual el converti a un tose, tan bon como el pote. Final, el susede dise seria, “Me pote morde cualce cosa cual me vole.”
“No con un boca tan peti como acel,” la Vespa ostina. “Si tu ta es en combate, aora—esce tu ta pote saisi la nuca de la otra person?”
“Me regrete ce no,” Alisia dise.
“Bon, acel es car tua mandibulas es tro corta,” la Vespa continua: “ma la culmina de tua testa es bon ronda.” El desapone sua propre peruca en parla, e estende un gara en dirije a Alisia, como si el desira fa la mesma a el, ma el teni se ultra capasia de ateni, e refusa aseta la proposa. Donce la Vespa continua con sua criticas.
“A pos, tua oios—los es multe tro fronte, sin duta. Un sola ta sufisi egal bon como du, si los debe es tan prosima a lunlotra—”
Alisia no gusta ce on fa tan multe comentas personal sur el, e, car la Vespa ia recovre ja tota sua bon umor, e deveni multe parlosa, Alisia opina ce el pote profita de la situa e parti de el. “Me crede ce me debe pasea plu aora,” el dise. “Adio.”
“Adio, e mea grasias,” la Vespa dise, e Alisia brinca denova en desende la colina, multe contente ce el ia revade per dona alga minutos a fa ce la povre animal vea deveni comfortosa.