Ajuntada G: Listas de espresas
A su es plur espresas esistente en kotava.
G.1 Espresa “etc.”
En kotava, on pote dise la espresa “etc.” (e tal cosas) en sete modos diferente, dependente de la sujunta fondal.
- is, isu, ise, isen (e) → is kot zavzaks (corti: ikz-) – etc.
- ok, oku, oke, oken (o) → os kot zavzaks (corti: okz-) – etc.
- ik, iku, ike, iken (e/o) → ik kot zavzaks (corti: ikz-) – etc.
- mei, meiu, meie, meien (ance no) → mei kot zavzaks) (corti: mkz-) – etc. la resta ance no
- vols, volsu, volse, volsen (ma no) → vols kot zavzaks (corti: vkz-) – ma no otra cosa
- az, azu, aze, azen (poi) → az kot zavzaks (corti: akz-) – etc. e tota la restas veninte
- num, numu, nume, numen (donce) → num kot zavzaks (corti: nkz-) – etc. e tota cosas cual segue lo como resultas
Alora, la espresa (e la corti corespondente) debe es acel cual es induida per la juntas listada a ante.
G.2 Espresas de cuantia “la plu de”, etc.
En kotava, estra la espresas de cuantia comun, on pote trova ance:
- lok: la plu de, la majoria de, la cuantia la plu grande de, la parte la plu grande de
- lik: un dui de
- lek: la min de, la minoria de, la parte la plu peti de
- arak: la resta de, la parte restante de
- kotak: la intera de
- mekak: la manca de, la asentia de
- cugak: cuasi tota, la majoria vera de
- vugak: cuasi no, la cuasinonesiste de
La completinte es introduida con la preposada ke (de).
Pe.
- lok ke irubasikeem tir jotaf (la plu de abitores es joven) [la sujeto es lok]
- lek ke irubasikeem tir zionaf (un minoria de abitores es rica) [la sujeto es lek]
- lik ke zubi al zo skur (un dui de la contrata es ja completida) [la sujeto es lik]
- arak ke ervolia di rembliyir (la resta de la armada ia survive) [la sujeto es arak]
- cugak ke ervolia zo kalvilayar (cuasi tota membros de la armadaes eliminada) [la sujeto es cugak]
G.3 Espresas de dato, tempo e loca numerida
An si par lojica, la espresa de un dato, tempo o loca numerida debe inclui numeros ordinal (car los refere a un gradua en un segue), como en multe linguas, kotava va usa radises cardinal en loca, ma on debe ajunta un sufisa de identifia -e a esta numeros, donce los deveni nomes de un identifia autonom. On pote usa los direta o con un clasinte conveninte.
G.3.a Espresa de dato
Pe.
- san-lerde (viel) ke pereaksat de tol-decit-teve (ilana) = 19 julio 2006
- tane (viel) ke taneaksat ke decite (ilana) = la dia prima de janero de la anio mil
- mali bare (viel) ke aksat kali teve = de dia 3 a 6 de la mense
- ba tane ke tot aksat = la dia prima de cada mense (on pote dise ance ba taneaf viel)
G.3.b Espresa de tempo
Pe.
- ba pere (bartiv) ke viel = a la ora sete en la dia
- ba pere (bartiv) is tol-sane (wexa) = a la ora sete e minuto dudes (7:20 AM)
- ba pere (bartiv) is amu = a un cuatriora pos sete (7:15 AM)
- ba pere (bartiv) is acku = a un duiora pos sete (7:30 AM)
- ba pere (bartiv) is apu = a un cuatriora ante oto (7:45 AM)
- mali pere (bartiv) kali lerde = de la ora sete a nove
- wali pere (bartiv) is lerde = entre la ora sete e nove
G.3.c Espresa de loca numerida
Un espresa de loca numerida es un espresa de adirije, un nom de loca cual conteni un numero.
Pe.
- in dene bar-sane (otuk) keve Lachine vawila irubar = el abita numero 30 de rua Lachine
- tol-decem-tev-san-lerde vorala moe liwot = colina numero 269 sur la mapa
- tol-decit-alub-sane winta = la planeta numero 2050