Capitol 3
A alga dia de junio pasada, en un angulo cuieta de la Biblioteca Brites, pos escuta mea reporta sur la progresa de mea tese, mea supravidor de rexerca ia coraji me a parla sur me mesma. Esta invita nonespetada ia surprende me.
Fisante mea oios a la manoscrito primida de mea tese, me ia dise esta frase contra mea vole: “Me es la sola person en mea familia ci es a punto de oteni un dotoria.”
Sua oios ia brilia: ela ia es vidable moveda. Cuanto avenis istorial ia reposa en esta frase corta? Cuando me ia parla a ela sur mea duavo, un velo de regrete ia traversa sua regarda. A la momento de separa, ela ia dise a me con sinseria: “Scrive tua naras, per favore.”
Si, me va scrive mea istoria.
No como un capitol de mea tese.
Ma como un parte integral de la Istoria.
En agosto 2025, me ia reveni a Xina e ia visita mea familia per colie documentos sur la istoria familial.
Me ia es asente de casa en tre anios.
E en esta tre anios, tan multe cosas ia cambia.
En 2023, mea avo e mea tio madral (la sposo de la sore de mea madre) ia mori la un pos la otra.
La vileta do me ia pasa mea enfantia es ance nonreconosable. Mea scola prima ia es desconstruida e mutada a un situa de construi per un plaza publica. Paseante sur la stradas cual cambia de dia a dia, me ave la senti de reveni a casa como un stranjer.
La Istoria fuji de me.
Si me no scrive los, si me no xerca los aora, la istoria familial, la trasas de la pasada, va desapare per sempre.
En enfantia, me ia descovre a un ves en la caxeta de la table de scrive de mea avo un colie de poesias de mea duavo, con la titulo Colie de la Nelumbo Rompeda. En acel periodo, me no ia comprende multe e ia pensa ce lo conteni sola descrives simple de vistas natural. Sola par releje lo resente, me ia saisi sua sinifia profonda.
En april 1990, mea duavo ia scrive un poesia nomida “Sentis pos redona mea lisensa de avocato”, de cual la du linias prima dise:
La om es como la folia cadente a setedes anios,
Ma me no ia oblida mea aspiras nonrealida.
Lejente la versos oji, me senti un depresa profonda, con un desilude ascondeda entre la linias.
Par vaga tra la colie de poesias, me ia atenta reconstrui la curso completa de la vive de mea duavo. Ma la tempestas political de sua epoca tumultosa ia engoli ja tro multe arcivos valuosa. En la prefasa, el ia scrive con alga amargia ce sua jornales intima ia es tota perdeda en la move contra la destristes en 1957. El ia es un om ci ia conose la importa de conserva la istoria, ma la Istoria mesma no ia dona a el la oportun.
Longo mea ava, en la desenio de 1980, cuando ela e mea avo ia visita mea duavo en un provinse sude-ueste, a sirca 1 000 cilometres de la provinse de nase, ela ia trova sur la table de la cosina sua uniforma de campo de labora, pliada con cura. Mea duavo ia dise alora a ela: “No dejeta esta veste. Conserva lo como un suvenir.”
Ante parti de mea casa per England, me ia aida mea padre a ordina la libros vea de la casa. Entre la pajes jalida, me ia descovre par acaso la autobiografia de mea avo, scriveda par sua propre mano sur paper de letera. A acel momento, nos ia vaga tra esta folias magra ante remete los a sua loca. Ma, cuando me ia comensa scrive esta autobiografia familial, la manoscrito ia desapare ja.
La ojetos de la biblioteca ia es reorganizada. Me ia xerca en cada angulo posible, con mea ditos covreda par polvos cumulada tra anios. Sola pos demanda a mea ava, me ia aprende ce, en un limpi grande, alga libros e documentos ia es moveda.
En la caxeta la plu basa de la comoda, un portafolio ia reposa. Me ia trova final a interna la monton de paper de letera conoseda, sur cual mea avo ia scrive la parolas “Mea Vive”. A la momento cuando me ia desplia la pajes, memorias dorminte ia pare subita emerje.
Fortunosa, esta du manoscritos valuosa no ia es engolida par la tempo, e los ia permete me a pexa, en la nebla de la memorias, la istoria familial cuasi desapareda. De la desenio de 1980, la onda de la Reformi e la Abri ia vasti tra la pais. Persones noncontable, motivada par sonias de rici, ia abandona la tera de sua asendentes per core a la sites costal rica, o per vade estra la pais, lasante a retro tan multe memorias en sua vilas de nase.
Cuando me ia studia en Xina, me ia reveni a casa per la vacanses de estate e de inverno. Mea familia abita en un construida vea de la desenio de 1980, con tre jeneras su la mesma teto. En conversas dial, me ia aprende istorias familial.
Con un tono lejera e cauta, mea familia ia raconta avenis pasada: la du sposis de mea duavo, la situa difisil de mea avo en la Revolui Cultural, e la elejes de mea jenitores a fronte de la onda de reformi e developa economial. La istoria de mea familia es nunca un nara linial, ma un raconta plen de jiras e avenis nonespetada.
De 2022, me abita per un tempo longa en England. Esta tera stranjer dona a me recursos de educa abundante e un vive de bon cualia, e lo permete ance ce me prende un distantia de la pasada e la presente complicada de mea familia. A cada ves cuando me senta prosima a la fenetra de la biblioteca universial, me pensa sempre a la fida cuasi osesente de mea jenitores en la educa.
Me recorda ce mea camerada de la scola prima, graduada de un instituida tecnical, ia aseta un labora fatigante e poca paiada en un fabrica cimical. Per la xineses, “studia per cambia sua vive” ia es nunca un frase vacua, ma un diseda saja de survive radisida profonda en esperias personal.
Reveninte a casa per la vacanse de estate en 2025, me ia conseta ce un divide evidente apare entre mea familia e me. La lojica de sua vive e sua judis de valua ia es conoseda e strana per me a la mesma tempo. Me ia vole comprende sua pasada e sua presente, ma la educa ueste cual me ia reseta ia impedi aora ce me integra plen con los.
Mea madre ia recorda frecuente a me sua crede: “Sin un bon educa, ave un bon vive es nonposible.” Ela ia dise prima ce mea sobrino ia es escluida de sua scola prima a la eda de sete anios par causa de sua iperativia. Seguente ela, la futur de mea sobrino ia pare descalminte. Poi ela ia dise ce mea sobrina, pos un anio de reaprende, ia es apena entrada a un universia de grado du. 1 Me ia persepi en sua tono un joia de lejeri, en cuando un senti de tristia ia pleni me.
Me ia comprende alora ce du mundos diferente separa nos. En sua persepi formida par laboras fatigante, la instrui es la sola via per cambia sua vive. A contra, an si me ia profita de esta convinse, me ia consensi ance ce posibles de vive diferente esiste en la mundo vasta. Me ia erita sua sangue, me ia erita sua memorias de vive, ma me va pote erita nunca sua pensa.
Me ia atenta esplica mea perspetiva a ela, ma ela ia responde: “Esce otra elejes esiste?” Me ia resta alora sin vose, noncapas de responde.
Me ia scrive en la pasada un novela en esperanto, en cual la jenitores de la protagoniste crede ance ce la instrui es la sola “evade”. Me ia usa ala la parola “elirejo” (via de fuji). Un lejor stranjer ia sulinia esta terma e ia ajunta un sinia de demanda. La educa es la sola via posible de boni sua vive per los ci ia conose la sufri, ma un metafor debatable per los ci ia crese en la abunda.
An si me acorda esta diseda, me va aseta nunca lo a fondo de mea cor.
Perce la vive debe es limitada a un curso entre la sala de esamina e la mercato de labora?
Perce nos aseta par implica ce nos debe intercambia la joia de la enfantia e la pasion de la jovenia per la securia de la eda matur e de la veia?
Perce la numeros sur un nota de scola ave un potia cuasi majiosa per determina la curso de un vive?
Pos escuta mea madre, me ia comprende ce un comunica vera es nonposible. El ia nase e crese sur esta tera, e sua vista de la mundo es fisada. Regardante me, ci ia reseta un instrui ueste e ia es esposada a filosofias diferente, me va pote aseta e adota nunca sua punto de vista.
Nos ia es sentante en la mesma sala, parlante la mesma lingua e sabente ce nos es la persones la plu importante la un per la otra, ma nos ia es noncapas de un comprende mutua.
Pos un momento de silentia, me ia deside final no atenta plu convinse ela, ma respeta sua punto de vista. Como ela no ia pote imajina la vistas cual me ia vide estra la pais, me va pote esperia nunca sua curso de vive.
Scrivente esta libro, me recorda un opina cual me ia escuta en la congresa academial organizada en Corea Sude. Un inteletosa ia discute la dilema de la “tradi duple” (double betrayal), cual la scrivores internasional fronti. Esta terma sona profonda en me: me pote no aseta intera la filosofia de survive de mea jenitores, no integra plen a la pensa ueste, car me porta sempre la impresas de mea radises cultural xines.
Me crede sempre ce la mision de leteratur comparada e de linguas internasional es la construi de pontes supra la divides cultural. Mea rol es un traduor eterna. Donce, mea encarga es documenti la sufris e la onoras de mea asendentes, afin esta du mundos, an noncapas de un comprende mutua, pote a la min saluta la un la otra tra mea scriveda.
1 Xina ave un ierarcia multe sever de universias. A la culmina es 10 universias suprema, segueda par universias de Projeta 985 e Projeta 211, e pos los la grados prima, du e tre, e final la instituidas tecnical e profesal.