La flor del estate

par Frédéric Devreese e André Delvaux (1968)
Traduida de la lingua franses par Michel Gaillard

Depinta La flor del deserto, par Yves Gaillard, 1972.

La flor del estate, cardosa al autono,
jelosa al inverno, a primavera reflori
La ama abaliada del estate, al autono, lo feni,
e rijidi a la jela invernal…

lo feni, e rijidi a la jela invernal…



A un sera, al autono, bondipetra afondante,
tu cade e sumerje nel acua negra del tempo
A un sera, al autono, tua imaje vola a via
e lo pulsa a via del acua negra del tempo

e fisa lejera – en sua eternia

La Fleur de l’étéFrédéric Devreese e André Delvaux (1968): La fleur de l’été, en chardon à l’automne, / givrée en hiver, refleurit au printemps; / l’amour ébloui de l’été, / en automne, se fane, / et se fige au gel blanc de l’hiver… / / Un soir en automne, ricochet qui s’abîme, / tu te poses et t’enfonces dans l’eau noire du temps / Le soir en automne, ton image s’envole, / s’envole et s’arrache à l’eau noire du temps, / / se pose légère dans son éternité