La arenas fria

Les Sables froids, testo par Yves Gaillard, musicida par Michel Gaillard, 1972
Traduida de franses par Michel Gaillard

Depinta La flor del deserto, par Yves Gaillard, 1972.

A la arenas fria, scopida par la venta,
un ombra pasada flue dulse e lenta
Tu retrova el, solitar como a ante,
tu sta ala, fisada, sieca, silente

Un ombra pasada flue dulse e lenta:
« La note es doman, per tua remente…
Vide entre la rocas la arena moiante,
la alges vade a via, traeda par la venta »

Tu retrova el, solitar como a ante,
ma, vide sua trasa misera fondente…

Tu sta ala, fisada, sieca, silente:
la note sin bagaje ia fuji el distante.
Tota esta es per tu, como un sonia en pausa,
— lo es poca, ma, vide: ala on ave no cosa

Les Sables froids - Yves Gaillard (1972): Aux sables si froids qu’agitait le vent, ∕ une ombre au passé coula doucement ∕ Tu l’as retrouvé, tout seul, comme avant ; ∕ tu restes debout, aveugle et sans voix ∕ ∕ Une ombre au passé coula doucement : ∕ « Allons, souviens-toi, la nuit, c’est demain » ∕ Le sable se mouille entre les rochers, ∕ les algues s’en vont, portées par les vents ∕ ∕ Tu l’as retrouvé, tout seul, comme avant, ∕ mais sa trace fond comme une pitié… ∕ ∕ Tu restes debout, aveugle et sans voix ; ∕ la nuit sans bagage a chassé ses pas. ∕ Tout ça, c’est pour toi, comme un rêve arrêté ∕ — c’est peu, mais, là-bas, regarde : il n’y a rien