A UN SERA, UN TREN
Capitoles 123456789101112131415161718
192021222324252627282930313233

A un sera, un tren – Capitol 9

— Esce tu ave foco ? » me demanda, anuinte el.

— Con plaser », la om responde con un vose dulse, alga mate, ma bonveninte.

Ante ce me ia comensa parla a el, el ia turna a me. Pronto, con calmia e sin cortesia artifis, el foraje en la poxes de sua jacon.

— O, tua sigar va sufisi », me dise, « si me no estingui lo.

— Ma no », el responde, e me divina par la sona de sua vose ce el surie amable. An tal – e par esta jesti, me ta pote divina sua personalia –, en cuando el ofre a me sua sigar con un mano, simultan, con la otra mano el xerca ancora en sua pox un ensendador o fosfores.

La mano cual teni la sigar es curada, sin esede, seca e corugada, ma firma. E, cuando, levante mea testa pos ce me ia prende la foco, me encontra la regarda de la om vea, me vide, luminada par la luseta ros de la sigar cual brasi la fini de mea sigareta, la vivosia de sua oios clar e fidante. Per un momento, la silentia longi. La aira parfumida, entrante tra la fenetra, tota no es fria. En la pais tan oscur, on no distingui plu cualce linia de cresta, an la plu pico. Asi, ala, distante, un lus brilia. En la campania, on ta dise un colie de stelas fisada, ma vasta spasida, per compensa estas cual manca en la sielo, a esta sera.

— Me no comprende », me dise, final. « Totas dormi en mea vagon. Tota la tren dormi. Sin duta, me ia debe eleje un mal linia ferovial. A la semana presedente, la oscuria ia es apena comensante cuando me ia reveni a casa. Sin nondiscretia, esce tu vade ance a N. ?

— Serta, e, de alga tempo, como tu, me demanda a me si me no ia era. Me ia dormeta pico en la curso. Cuando me ia velia, totas ia es dorminte. E los dormi ancora ! Cual es la ora ?

Me secute la sene de mea sigareta, enspira la fuma e prosimi mea polso sinistra a mea oios.

— O… ? mea orolojeta ia para. Lo marca ancora la ora ses e un dui.

— Strana, lo es simil per me. Mea orolojeta ia para ance, esata a la ora ses e un dui. Sin duta lo ia aveni en mea dormi. Me suposa ce, como me, tu ia clui tua oios per alga tempo ?

Me esperia un impresa lejera de vertije. Cual es la sinifia de tota esta ? Lo pleni me con ansia, e, an tal, me senti un contentia strana. An con la oscuria, me crede sensa sur me la regarda bonvolente de la senior vea.

— En efeto », me responde, con un tono neutra. Ma, me no sabe perce, me atenta pronto reprende me e imita sua jesti e sua disposa, esta calmia model, esta interesa bonom, esta disponablia bonvolente, preparada per tota cual la situa pote sinifia e esije de nos.

Capitol 10.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 11 maio 2024 (12:42 UTC).