Capitol 3

Oihan, Haizea e Izar ia demanda Unai.

“Esce tu es oce? Cua ia aveni a tu?”

Izar ia prende un vitro de acua e lansa lo a la fas de Unai.

“Velia tu!”, el ia dise.

“Grasias, me ia nesesa lo”, Unai ia dise.

“Parla!”, Oihan ia cria.

“Regarda la tatua de la braso de Julen!”

La tre ia regarda la foto, en cual un om vestida con veste custosa ia mostra un tatua de un cavalero taliante la testa a un… corvo!

“Cua acel tatua sinifia?”, Izar ia demanda.

“Me va leje a vos la resta de la libro”, Unai ia dise, e ia comensa leje.

“La ricas e la nobiles, totas ia vole fini con nosa vileta, no car nos es rica, nos es povre; ma car nos es libre. E nos, vivente en povria, no cexa de nosa povria, e nos, vivente con lo cual nos ave, es felis, e la povres de otra viletas veni asi, car los demanda se: ‘Como vos pote es povre e joiosa? Como vos no teme la fini de la mundo cual es predicada en nosa eglesas? Como vos no teme la atas de la seniores si vos no paia la impostas? Ci va defende vos?’ Tota esta es demandada par totas ci veni asi, e nos responde: ‘Un om entre nos, un monce ci ia abandona sua monceria pos leje e aprende de la libros antica, ia ensenia leje a nos, e nos ia leje la Scrivedas Santa, e nos ia comprende ce lo cual es diseda en la eglesas no es vera, ce Dio ama nos, car nos es Sua enfantes, e tota omes es egal, e nos ave sola un Senior, nosa Dio, ci ia envia Sua Fio Jesus Cristo per salva nos, e nos no nesesa paia impostas, car la seniores ia crea acel sistem pos la cade de la Impero de Roma, cual ia cade par causa de sua nonmoralia. E, en la tempo de la invade de la barbares, la seniores ci ia ave teras, ia prende la potia e ia sclavi la resta, e los ia usa la potia de relijio por sclavi nos ancora plu. Ma nos ia leje la Scrivedas Santa, e nos sabe ce lo cual la nobiles xerca es vania, e ce nos pote vive simpli ma libre. E nos ia deside fa acel, e nos invita tota la omes e femes fatigada, car tota nos es frates en Cristo’. Par esta nos ia es atacada e persegueda, ma nos, con la aida de Dio, ia pote manteni nosa libria asta oji. On ave un enemi ci ia es la plu mal cual nos ave asta aora, la familia Aberatsa, la seniores ci ia concista la plu parte de la teras de esta zona a tota la otra seniores, e los ave un potia simil a la re asi. Los no respeta mem la relijio de la Eglesa, los usa lo sola per sclavi, an plu, la povres. Ma la omes de Gelduherri, per defende nosa vileta e nosa libria, ia crea la Sosia de la Corvo, per … e …”.

Me no sabe la fini, ma me crede ce nos sabe ja alga cosas: un, la omes de Gelduherri ave un corvo tatuada, e lo es car los parteni a la Sosia de la Corvo; du, esta sosia ia es creada per defende la vileta de la atacas de la nobiles; tre, la senior Aberatsa, desendente de la nobiles de acel tempo, vole fini con nosa vileta, cisa como un venja final.

“Atende, Unai”, Izar ia dise. “Esta otra paperes de la table, indica ce Etxeko ia vole crea un partito political, leje la puntos…”

Oihan ia comensa leje: “La Partido de Galduherri/Galduherri-palet, creada per defende la interesas de la vileta de Galduherri, es constituida per luta, xef, contra la ideas de la site visina de Aberatsiri de ajunta nosa vileta a sua teritorio…”.

“Aha! Donce la otel es sola un paso prima per ajunta nosa vileta a sua site”, Izar ia dise. “E, a pos, los va destrui la casas, con la escusa de crea un otel con plu cosas, o alga inventa”.

“E cua los va fa con la abitores de nosa vileta?”, Haizea ia demanda.

“Probable, nos va debe vade a sua site o a otra loca en la provinse…”, Oihan ia responde.

Unai ia es pensante, en cuando el ia regarda la foto de Julen Aberatsa.

“No”, el ia dise. “si on vide la tatua, el vole fini con tota nos. La demanda es ‘Como?’…”

Un cria ia sorti el de sua pensas.

“Cua ia es acel?”, Oihan ia demanda.

“La cria veni de la otra loca de la vileta!”, Izar ia dise.

“Ta ce nos vade a vide!”, Oihan ia ajunta.

E la cuatro ia sorti de la casa de Etxeko.


La corpo de Ander ia apare a lado de la monte, e Alaia, sua sposa, ia trova el cuando ela ia deside vade per xerca sua sposo pos cuando el ia prende tro multe tempo en reveni.

“Lo es la asasina du en du dias”, Argider ia dise.

La xices ia ariva a la loca de la asasina.

“Fia!”, Argider ia dise a Izar. “No veni asi, vade con tua madre a casa. Esta no es un loca per un xica…”

“Ma…”, Izar ia comensa dise.

“Vade con Maite a casa!”, sua padre ia cria, indicante con la braso la dirije de la casa.

La cuatro ia vide, tre clar, la tatua de la corvo, cual Argider ia covre cuasi instante.

Izar ia vade a sua casa, en cuando la otras ia resta ala.

“Raconta tota a me a pos”, el ia dise ante vade.

Uxue e Ipar, la jenitores de Haizea, ia dise la mesma a sua fia cuando los ia trova el ala.

“Ma…”

“A casa, la vileta ia deveni un loca perilosa”, Ipar ia dise. “E vade con tua madre”.

Oihan e Unai ia resta, probante trova alga cosa, ma con la polisia, lo ia es nonposible.

“Cua tu fa asi, Oihan?”, Aritz ia dise pos el.

“Txa!”, el ia dise. “Nos ia escuta un cria e nos ia deside veni a vide cua ia aveni…”

Aritz ia regarda la libro cual Unai ia prende de la casa de Etxeko.

“De do tu ia prende acel libro, Unai?”, el ia demanda con suspeta.

“O, de mea casa”, Unai ia dise.

“Esce me pote vide lo?”, Aritz ia demanda.

“Mea padre ia dise ce me pote lasa lo a nun”, Unai ia responde.

Oihan ia vole distrae sua padre:

“E como tu ia ariva asi? Cua tu ia es fante?”.

En acel momento, Amets ia apare.

“Amets”, Aritz ia dise. “Esce tu ia dona acel libro a tua fio?”

“Txa”, Unai ia pensa. “Nos va perde nosa sola fonte de informa”.

“Cua libro?”, Amets ia demanda.

“Acel!”, Aritz ia dise indicante la libro cual Unai ia atenta asconde en sua vestes.

“Unai! De do tu ia prende esta libro? Dona lo a me!”

“Ma nos ia trova lo en…”, Unai ia comensa parla, ma Oihan ia regarda el de un forma cual ia pote asasina el si el ta continua parlante.

“La libro!”, la du jenitores ia dise a la mesma tempo.

Cuando Unai ia dona lo a los, lor fases ia deveni blanca pos vide la covrente, e, si lo ta es posible, an plu blanca pos comensa leje lo.

“Esce los sabe lo cual es scriveda asi?”, Aritz ia demanda.

“Lo es scriveda en un lingua inventada”, Unai ia responde.

La du jenitores ia respira, lejerida per sabe ce la xicos no ia comprende lo cual ia es scriveda en acel pajes o, acel es lo cual los ia crede.

“Vos debe es juante en la vileta, e no entrante en casas de otra persones”, Aritz ia dise.

“E como tu sabe ce nos ia prende la libro de un casa?”, Oihan ia dise.

“E do va es un libro? En la monte?”, Aritz ia responde.

“Ambos, vade a casa!”, Amets ia dise.