Esta es un enferno. La soles es cargosa. Me no senti bon. Me ia come alga bulbos semblante nabos, multe fibrosa.
La soles ia es a supra, un plu ca la otra, e, subita (me crede ce me ia es regardante la mar asta acel momento), un barcon ia apare vera prosima entre la resifes. Lo ia es como si me ia es dorminte (an la moscas vola dorminte su esta sol duple) e me velia, pos secondos o oras, sin nota ce me ia dormi ja o ce me es veliante. La barcon ia es de carga, blanca. Mea condena, me ia pensa. Sin duta los veni per esplora la isola. La ximine, jala (como sur la barcones de la Royal Mail e de la Pacific Line), multe alta, ia sibila a tre veses. La intruores ia freta a la bordas de la colina. Alga femes ia saluta con telas de testa.
La mar no ia es movente. De la barcon, on ia pone un barco a la acua. Un ora ia pasa ante ce on susede funsiona la motor. Un maror vestida como un ofisior o un capitan ia desembarca sur la isola. La otras ia reveni a la barcon.
La om ia asende la colina. Me ia ave un curiosa grande e, an dolente con la difisilia de dijesta la bulbos, me ia asende tra un otra lado. Me ia vide ce el saluta respetosa. On ia demanda a el como la viaja ia es; esce tota ia aveni bon a Rabaul. Me ia sta a retro de un fenix morinte, sin teme de es videda (lo ia pare a me nonusosa ce me asconde). Morel ia gida la om asta un banca. Los ia parla.
Me ia sabe ja la intende con acel barcon. Lo ia debe parteni a la intruores o a Morel. Lo ia veni per prende los.
Me ave tre posibles, me ia pensa. Saisi ela, pone me en la barcon, lasa ce ela parti.
Si me ia saisi ela, los va veni per xerca ela; tarda o temprana los va encontra nos. Esce on no ave en tota la isola un loca per asconde ela? Me recorda la dole de mea fas forsante ce me pensa.
Lo ia veni la idea, ance, ce me sorti ela de sua sala a la oras prima de la note e ce nos vade a via, reminte en la barco en cual me ia veni de Rabaul. Ma a do? Esce la miracle de acel viaja va repete? Como orienta me? Ce me lansa me a la aventura con Faustine, esce lo va valua la doles tan longa cual on va ave en acel barco en media de la mar? O tan corta: posible, a poca metres de la costa, nos va afonda.
Si me susede pone me en la barcon, me ta es descovreda. Lo ta resta a me la posible ce me parla, ce me clama Faustine o Morel e ce me esplica a los mea state. Cisa me va teni tempo – si mea nara cade mal – per mata me o ce on mata me ante la ariva a la porto prima con un prison.
Me debe deside, me ia pensa.
Un om alta, forte, con la fas roja, la barba mal rasada, negra, con maneras femin, prosima se a Morel e ia dise a el:
« Lo es tarda. Nos debe ancora prepara nos. »
Morel ia responde:
« Un momento. »
La capitan ia leva; Morel, stante a media, ia continua parla a el, insistente. El ia puieta a alga veses la spala de la otra e ia turna a la om forte, en cuando la otra ia saluta el, e ia demanda:
« Nos vade? »
La om forte ia regarda demandosa la joven capelnegra con suprasiles cargosa, e ia repete:
« Nos vade? »
La joven ia confirma con testa.
La tre ia core a la museo, sin espeta la senioras. La capitan ia prosimi a los suriente con cortesia. La grupo ia segue multe lenta la tre seniores.
Me no ia sabe lo cual me pote fa. La sena, an riable, ia pare a me alarmante. Perce los ia vade a prepara se? Me no ia es emosiada. Me ia pensa ce si me ia vide ja los partinte con Faustine, me ta lasa consuma la oriblia preparada, sin ata, pico nervosa.
Fortunosa, la momento no ia es arivada. La barba e la gamas magra de Morel ia apare a distantia. Faustine, Dora, la fem ci me ia vide a un note parlante de naras de fantasmas, Alec e la tre omes ci ia es ala a un momento a ante, totas ia es desendente a la pisina, en vestes de nada. Me ia core de un planta a la otra, per vide plu bon. La femes ia trota, suriente; la omes ia salta, como per luta contra un fria nonimajinable en esta rena de du soles. Me ia previde la delude cual los va ave cuando los va inclina a la pisina. De cuando me no ia cambia la acua, lo es nonpenetrable (a la min per algun normal): verde, opaca, spumosa, con masas de folias cual ia crese monstrin, con avias mor e, sin duta, con viperas e sapos vivente.
Partal nudida, Faustine es bela sin limita. Ela ia ave acel joia estasiada, pico stupida, de los ci bani se publica. Ela ia tufa ante totas. Me ia oia los riente e ajitante la acua.
Dora e la fem vea ia sorti prima. La vea, con multe moves de braso, ia es contante:
« Un, du, tre.»
La otras, serta, ia es corsante. La omes ia sorti fatigada. Faustine ia resta per un plu momento en la acua.
Entretempo, la marores ia desembarca. Los visita la isola. Me ia asconde entre alga juntas de palmas.
∴
Me va nara con esatia la fatos cual me ia atesta entre ier a la sera e oji a la matina, fatos noncredable tal ce la realia no ia pote produi sin labora… Aora lo pare ce la situa real no es lo cual me ia descrive en la pajes presedente; ce la situa cual me vive no es lo cual me crede vive.
Cuando la baniores ia vade a vesti se, me ia intende vijila a dia e a note. An tal, pronto me ia considera nonesesada acel deside.
Me ia es vadente, cuando la joven capelnegra con la suprasiles cargosa ia apare. A un minuto a pos, me ia surprende Morel spiante, ascondente en la concavia de un fenetra. Morel ia desende la scalera. Me no ia es distante. Me ia pote oia el.
« Me no ia vole parla car on ia ave persones. Me vade a presenta alga cosa a tu e a alga otras.
– Presenta lo.
– No asi », Morel ia dise, regardante la arbores con desfida. « A esta note. Cuando totas vade, resta. »
– Morinte par fali de dormi? »
– Lo es plu bon. Plu tarda lo es, plu bon lo es. Ma, supra tota, discretia. Me no vole ce on informa la femes. La isteria dona isteria a me. Adio. »
El ia distanti corente. Ante ce el entra en la casa, el ia regarda a retro. La joven ia es asendente la scalera. El ia es parada par jestis de Morel. El ia fa un pasea corta, con la manos en la poxes, frivol sibilante.
Me ia atenta pensa a lo cual me ia vide, ma me no ia desira lo tan.
Un cuatriora ia pasa, plu o min.
Un otra barbida, obesa, con capeles grisin blanca, ci me no ia indica ancora en esta reporta, ia apare a la scalera, ia regarda distante a la esterna. El ia desende e sta a fronte de la museo, sin move, parente turbada.
Morel ia reveni. Los ia parla tra un minuto. Me ia pote oia:
« … si me ta dise ce tota tua atas e parolas es rejistrada?
– Lo no ta importa. »
Me ia demanda a me esce los ia descovre mea jornal. Me ia deside manteni me vijilante. Impedi la tentas de la fatiga e de la distrae. No lasa ce on surprende me.
La obesa ia resta solitar denova, nondesidosa; Morel ia apare con Alec (la joven oriental con pel olivin). La tre omes ia vade a via.
Alora la seniores ia sorti, con servores traente sejas de palia cual los ia pone a la ombra de un arbor de pan, grande e malada (me ia vide alga esemplos min developada en un vea cultiveria a Los Teques). La senioras ia ocupa la sejas; sirca los, la omes ia reposa sur la sespe. Lo ia remente me sur la seras en mea pais.
Faustine ia traversa la rocas. Lo es ja iritante como me ama esta fem (e riable: nos no ia parla a cualce ves). Ela ia porta vestes de tenis e un tela cuasi violeta sur la testa. Como lo va es la recorda de acel telas cuando Faustine va debe parti!
Me ia desira aida per porta a ela sua bolsa o sua covreleto. Me ia segue ela distante; me ia vide ce ela pone sua bolsa sur un roca, estende la covreleto; ela ia resta sin move regardante la mar o la sera, donante a los sua calmia.
La caso ultima de atenta un bon fortuna con Faustine ia es vadente a via. Me ia ta pote ajena me, confesa mea pasion, mea vive. Me no ia fa. Lo no ia pare a me destrosa. Lo es serta ce la femes reseta natural cualce selebra. Ma lo ia es plu bon ce me lasa la situa aveni sola. Lo es suspetable si un nonconoseda nara sua vive a nos, spontan disente ce el ia es prendeda, condenada a la prison tra la vive e ce nos es sua razona de esiste. On teme ce tota esta es sola un estorse per vende un lapis con la enscrive Bolivar, 1783-1830, o un botela con un barco de vela a en. Un otra sistem ta es ce me parla regardante la mar, como un loco contemplante intensa e naive: comenta la du soles, nosa gusta per la reposas de sol; espeta pico sua demandas; declara a ela en cualce modo ce me es un scrivor, ce de sempre me ia vole en un isola solitar; confesa la irita ce me ia ave a la ariva de sua acompaniores; nara a ela mea restrinje a la parte inondable de la isola (esta ta permete esplicas dulse sur la teras basa e sua nonsanias) e tal ariva a mea declara: aora me teme ce los vade a via, e ce un noti veni sin la joia abitual de vide ela.
Ela ia leva. Me ia deveni vera nervosa (como si Faustine ia oia mea pensadas, como si me ia ofende ela). Ela ia vade a xerca un libro cual ela ia lasa, partal protendente de un bolsa, sur la otra roca, a alga sinco metres. Ela ia reveni per senta. Ela ia abri la libro, ia pone un mano sur un paje e ia resta tal como adormida, regardante la tarda.
Cuando la sol la plu debil ia reposa se, Faustine ia leva denova. Me ia segue ela… me ia core, me ia cade sur mea jenos e me ia dise, cuasi criante:
« Faustine, me ama tu. »
Me ia fa esta car me ia pensa ce, cisa, la cosa la plu conveninte es profita de la inspira e lasa apare sua sinseria. Me no va sabe la resulta. Alga pasos, un ombra spesa ia fa ce me ia fuji. Me ia asconde a retro de un palma. La respira vera alterada, cuasi no ia permete ce me oia.
Morel ia dise a ela ce elo nesesa parla a ela. Faustine ia responde:
« Bon. Ta ce nos vade a la museo. » (Me ia oia esta clar.)
On ia ave alga discutes. Morel ia protesta:
« Me vole profita de esta caso… estra la museo e estra la regardas de nosa amis. »
Me ia oia ance: averti tu; tu es un fem noncomun; controla la nervos.
Me pote afirma ce Faustine ia refusa resta ostinosa. Morel ia insiste:
« A esta note, cuando totas va vade a via, fa a me la favore de resta. »
Los ia pasea entre la palmas e la museo. Morel ia es parlante e jestinte multe. En alga de sua moves, elo ia prende la braso de Faustine. A pos, los ia pasea silente.
Cuando me ia vide los entrante en la museo, me ia pensa ce me ia debe prepara alga comeda per sta bon tra tota la note e per pote vijila.
- *∴