Ortografia i pronunsiashon
Álfabèt
LFN ta usa e álfabèt mas konosí di mundu: e álfabèt romano òf alfabèt latin.
- lèter chikí
- a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
- lèter kapital
- A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z
K( k), Q (q), W (w) i y (y) no ta aparesé den palabranan ordinario. Den mas o ménos 100 palabra internashonal di orígen no-romániko, W por wòrdu skirbí pa U, e Y pa i, pa e ortografia ta mas fásil pa rekonosé: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Ademas di esei, K, Q, W i Y ta wòrdu usa solamente pa preservá e formanan original di nòmber propio i palabranan ku no ta LFN.
H tambe no ta komun, pero ta ser hañá den algun término tékniko i kultural.
Lèter kapital
E ta usa un lèter kapital na kuminsamentu di e promé palabra di un frase.
Lèter kapital ta wòrdu usa tambe na kuminsamentu di nòmber propio. Ora un sustantivo propio ta konsistí di varios palabra, kada palabra ta den lèter kapital, aparte di palabranan menor manera la i de:
- Hende, real òf imaginario, i tambe bestia i kosnan personifiká
- Maria, San Paulo, Barack Obama, Jan de Hartog, Seniora Braun, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
- Organisashonnan (por ehèmpel empresanan, sosiedatnan)
- Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
- Entidatnan polítiko (por ehèmpel, nashon, estado, siudat)
- Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
- Nòmbernan geográfiko (por ehèmpel riu, oséano, lago, seru)
- la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
- Lèter álfabètiko
- E, N
Pero ku e título di obranan di arte i literatura, solamente e promé palabra di e titulo ta den lèter kapital (huntu ku e nòmbernan propio ku ta aparesé):
- Un sonia de un note de mediaestate – Un soño di un anochi di zomer
- La frates Karamazov – E rumannan Karamazov
- Tocata e fuga en D minor – Toká i fuga den D menor
Tin biaha, manera den atvertensia, ta usa lèter kapital pa ENFATISA palabra òf frasenan kompleto.
LFN ta usa lèter chikí den kasonan unda algun idioma ta usa lèter kapital:
- Dianan di siman
- lundi, jovedi – djaluna, djaweps
- Lunanan
- marto, novembre – mart, novėmber
- Dianan di fiesta i okashonnan similar
- natal, ramadan, pascua – Pasku, Ramadan, Pasku di Resurekshon
- Siglonan
- la sentenio dudes-un – siglo bintiun
- Idioma i pueblo
- catalan, xines – katalan, chines
Nòmber di letra
E siguiente sílabanan ta ser usa pa nombra letranan den papia, por ehèmpel, ora di skirbi un palabra:
- a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze
Esakinan ta sustantivonan i por pluralisá: as, bes, efes.
Por skirbi, un por simplemente presentá e letra mes, den mayúskulo, agregando -s pa e plural:
- La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronounced emes), e un E. – E palabra “matematica” tin tres A’s, dos M’s i un E.