Ance mesma propre
- La disionario dise ce no ance sinifia “not even”. Me suposa ce ance pote sinifia “even” en un frase como Ance la duavas ia dansa!. Mesma sinifia “even” e “-self”, ma ance propre sinifia “-self”. Esce tu pote dona alga esemplos de model? Como on dise “-self” per asentua un pronom? (P.e. “I did it myself.”) Simon
- vera, ambos “ance” e “mesma” pote es usada per “even,” e “no ance” e “no mesma” pote es usada per “not even;” esta segue la usa en la linguas roman; “me mesma” sinifia “myself,” e “me propre” sinifia “my own” Jorj
- La disionario dise ce propre sinifia self. On pote dise Me propre ia fa esa? Como on parla supra the self en psicolojia?
- Es plu bon si nos no usa “propre” per “self.” Nos ave ja “ego” per “self.” Ance, nos pote usa “la me,” como en la linguas roman. En parolas engles como “self-,” on pote usa “auto-” e “… se mesma.” E “la person” es un parola bon per “self,” en me opina! Jorj
- Donce (si?): me mesma ia fa esa per asentua me (no un otra); me ia fa esa mesma per asentua esa. (“I did it myself” = “je l’ai fait moi-même” = “me mesma ia fa esa”. Me no gusta me ia fa esa me mesma. Simon
- Me preferi “Me ia fa esa par me mesma.” Jorj
- La disionario dise ce “even” es “ance”, no “mesma”, ma el dise ce “even if” es “mesma si”. Me pensa ce “mesma” es plu bon ce “ance”, e nos ta move “even” a “mesma”. (Donce “mesma” ta ave tre sinifias, ce depende de la loca: “la mesma cosa” = “the same thing”; “mesma la cosa” = “even the thing”; “la cosa mesma” = “the thing itself”.)
- mmm… “ance si” es “also if,” “mesma si” es “same if.” “even John came” - “mesma Joan ia veni” (same John came) o “ance Joan ia veni” (also John came)? ce es plu prosima a “even” - “same” o “also?”
- “Mesma si” implica “the situation remains the same even if”. La usa de “mesma” pos un nom per indica “-self” (asentuante) no ave un relata clar a la sinifia “same”, donce per ce la usa de “mesma” per “even” ta ave un tal relata? A fini, me ta preferi un parola separeda per “even”, car el es no es egal a “same”, e el no es egal a “also”. Posable un membro nova per la familia de parolas ce fini con “-ce”? Simon
- me preferi no crea un parola nova per esta averbo noncomun. me pensa ce “even” debe es “ance” e “even if” debe es “mesma si” Jorj
- Me no pensa ce “even” es un parola noncomun. Me pensa ce el es un parola basal. Ma, pos pensa, me acorda ce “ance” es plu conveninte per la sinifia ce “mesma”. Posable nos pote trova un espresa como “ance vera” (asentuante “ance”) per espresa clar la sensa de “even”. Simon
- Si “vera” es averbo el ta veni a ante: Donce “vera ance” =even Myaleee
- Tu es coreta. Me ia es pensante de “vera” como un espresa brasetada: “Nos ave ance, vera, un atico!” Un sujeste erese: “verance” per “even”… Simon
- Trova la loca coreta per “ance” en tota frases es nonfasil: nos ia discute esta problem. “Ance” es un averbio ce pote descrive cualce espresa, no sola ajetivos e verbos: “We have an attic too!”, do on asentua la atico, no la ave. Simon
engles
- 1 it got even colder - still, yet, more, all the more.
- 2 even the best hitters missed the ball - surprisingly, unexpectedly, paradoxically.
- 3 she is afraid, even ashamed, to ask for help - indeed, you could say, veritably, in truth, actually, or rather; dated nay.
espaniol:
- incluso, hasta, aún: even his boss knew, hasta su jefe lo sabía
- (antes del comparativo) aún, todavía: he’s even richer than I, es aún más rico que yo
portuges:
- ainda
- ainda mais loc adv
- I feel even worse than I look. Eu me sinto ainda pior do que pareço.
italian:
- anche, ancora;
- bigger/hotter - ancora più grande/caldo
- ancora avv
- perfino avv
- I feel even worse than I look. Mi sento ancora peggio di come appaio.
franses:
- même;
- he didn’t ~ try il n’a même pas essayé;
- (with comparative) encore; even colder - encore plus froid.
- encore adv
- I feel even worse than I look. Je me sens encore plus mal que j’en ai l’air.
catalan:
- àdhuc
latina:
- quidem
- “Even” pote asentua ce un cosa es surprendente: “he even fears his own shadow”, “I couldn’t find the key, even after a thorough search”, “she’s read even the most tedious chapters”. Esta es la sensa ce es nonfasil comunicable en LFN.
- “Even” pote ance asentua un negativa: “I’ve never even met her”, “not even I would do that”. En esta usa, el opera a alga grado como oposada de “ance”, ma la idea de surprende es ancora clar presente.
- “Even” pote indica un continua, un aumenta de un compare: “it got even colder”, “even better than the real thing”. Esta es “ancora plu/min”, sin problem.
- En alga espresas noncomun, “even” sinifia “indeed”. Ma esta es multe simil a la indica ce la cosa es surprendente: en “she is afraid, even ashamed”, la vergonia es surprendente. Un otra caso es “I can recall the scene even now”, o “even then”.
- “Even if”, “even when”, “even though” sinifia “if”, “when”, “though”, ma losa indica ce esta sufrases es surprendente.
- Donce me pensa ce nos nesesa un modo de espresa esta surprendes. Posable “surprendente” mesma sufisi, ma el es alga tro longa per usa comun. Simon
- un idea nonusual: an (simile a aún e ainda), corta, simple, con sona natural Jorj
- Me gusta multe “an”. El ave un aira de creol! E nos pote finje ce el es la radis de “ance” (e donce de “ancora”) — an si esta no es vera. Multe bon! Como el opera sintatical? Simon
- me gusta “an”,an si el es artifisial ! Myaleee
- bon! nos ave un parola nova per “even!”
La poplas (se) mesma
- En la gramatica, tu ia cambia “la poplas mesma” a “la poplas se mesma”. Per ce nos nesesa “se” asi? Me ta preferi ce “mesma” es simple un ajetivo descrivente “la poplas”. Ma si tu preferi “se mesma” per imita la linguas romanica, nos nesesa clari esta en la disionario. Simon
- me pensa vera ce nos nesesa usa “se mesma” en esta caso. “se mesma” (etc) es como “la plu”: un sinifia en du parolas.
- “Plu calda” e “la plu calda” ave sinifias diferente, donce “la plu calda” nesesa “la” (e, como nos ia discute resente, “la” es un eleje lojical). Ma me vide no difere de sinifia entre “la poplas mesma” e “la poplas se mesma”. En deutx on usa “selbst” direta pos la nom: on dise “die Sache selbst” e no “die Sache sich selbst”. Simon
- Contra esta, es posable ce me conoses de esperanto malgida me razona. Esperanto usa “mem” como deutx usa “selbst”, e un era comun (ce me debe coreti frecuente!) es “la popolo si mem” en loca de “la popolo mem”. Simon
- “Mesma” ave du sinifias. Cuando el sinifia “same”, pare ce el es sempre presededa par “la”. Si tu preferi ce el es sempre presededa par un ajetivo pronomal cuando el sinifia “-self”, donce bon. Esta es sola un defini de usa. E “la mesma” e “me/tu/se/nos/vos mesma” fa un duple elejente. Simon
- bon Jorj
El mesma?
Alo, Jorj, tu ia fa un bon article supra Alfred Adler. Me nota ce tu scrive: “El ia vide se mesma la dana ce gera fa”. Me sujesta un cambia, pe: “El mesma ia vide la dana ce gera fa”. Andrei
- Me sujesta ce la frase debe es: “El se mesma ia vide la dana ce la gera fa.” “Se mesma” opera como un aposa: “la om, se mesma”. O posable plu clar: “El ia vide per se mesma la dana ce la gera fa.” En esta varia on pote an omete “mesma” – “El ia vide per se la dana…” Simon
- Tu punto de vide es basada probable en abitua de la franca o ingles ma per me un modo plu corta e no min espresante e comprendebla es la model rusce do nos no usa parolas suprafluente:
“el re mesma, la om mesma” es bon per comprende car, como me vide de la colie de parolas, no es otra sinifia per “mesma” ma sola “self”. Andrei
- Veninte de esperanto, do on dise “la reĝo mem / li mem” e no “la reĝo si mem / li si mem”, me ia opina simil como tu, ma Jorj ia convinse me ce “mesma” nesesa es sempre presededa par un determinante. Vide asi la discute.
- grasias per la coreta! regardante la usa de “mesma” sin “se”, me pensa ce “mesma” es prima un ajetivo/determinante, e nesesa un determinante per deveni un nom. vera, me pense de “se mesma” (etc) como un parola simple en du partes (como “per ce” e alga otras).
- Me crede ce la idea de Andrei es ce on pote pone la ajetivo “mesma” pos la nom per dona la sensa de “se mesma”. “La re mesma” es simil a “la re vera”. La problem con esta es ce “mesma” ta es la sola ajetivo en elefen de cual se sinifia cambia cuando on pone el ante la nom. La relata entre “mesma = same” e “mesma = self” es poca idiomal. (“El se mesma” es un corti de “El (ci es) la mesma como se”.) Ma me no vide el como un problem grande. En fato, me gusta el 🙂 Simon
- grasias per la coreta! regardante la usa de “mesma” sin “se”, me pensa ce “mesma” es prima un ajetivo/determinante, e nesesa un determinante per deveni un nom. vera, me pense de “se mesma” (etc) como un parola simple en du partes (como “per ce” e alga otras).