Ta



Debe, pote, vole

La discute reabri

Per clari la usa de “ta”: “ta” es multe simil a “would” en engles, e a la sujuntiva e dependente en la linguas romanica. on pote usa “ta” per indica “I would like to (or just “would”) see it” - “me ta vole vide el”; “I would be able to (could) see it” - “me ta pote vide el”; “I would have to (should) see it” - “me ta debe vide el”. “Ta” es ance usos per indica cortesia: “tu ta pote fa un favore per me?”; “me ta vole usa la telefon?”; “tu ta dona la sal a me?”. la sinifia en esta casos es ce tu responde no es predeterminada o serta, ma depende de tu desiras.

would |woŏd|

e en la vicipedia su “irrealis”:

donce, me sujeste ce “ta” es usada per indica ce un ata no es un fato, ma es posable, nonserta, dutada, esperada, desirada, sujesteda, ipotetical, o dependeda de un otra situa. “ia” indica normal ce la ata es un fato locada en la pasada. “va” indica normal ce la ata es serta en la futur. la presente indica normal ce la ata es aveni en la presente. jorj

Vera, me no comprende vos problemes con “ta”. El ia es sujesteda par elefenistes de paises romanica per permete los indica la sujuntiva e dependente. Cuando me ia vide como los usa “ta”, me deveni rapida abituada a el, e nota la clar relata a la engles “would”. Ma me ia sujeste ce la usa de “ta” debe es elejable e no obligada. On no nesesa usa la sujuntiva car el es en cada caso indicada par parolas como “vole”, “desira”, “duta”, “espera”, etc. E on no nesesa usa la dependente car el es en cada caso indicada par strutures con “si” o “donce”. Ma “ta” es multe usos per ajunta un poca “stilo” a un frase, un indica de nonrealia, ipotesial, posablia, o simple cortesia. El es simil a la usa de “ja”, “es …-da”, “es …-nte” e otra metodos per introdui sutilias - no nesesada, ma usos.

Orijinal, nos ia ave la posable de combina “ta” con “ia” e “va”, ma nos ia rapida nota ce esta no es multe usos, car la tempo es indicada en la plu de casos par la sinifia de la frase completa, o a min par la situa. Nos ia nota ance ce, en multe linguas, la formas irrealis no ave comun varias per tempo. La tempo futur es vera ance un forma de irrealis, e donce nos pote usa “va” en loca de “ta”. E si es importante indica la pasada, on pote usa “ia” car on ave sempre otra indicas de irrealis!

Ultima, si on gusta “ta”, usa el, e si on no gusta “ta”, no usa el. jorj

More on “ta”

La moda nonrealida

“Ta” is an optional particle used to indicate verbal modes called “irrealis”, which indicate that the event described by the sentence is one which is or was not realized.

It can be used to suggest what in some languages is suggested by the subjunctive mode, i.e. that the event is wished for, hoped for, prayed for, desired, an opinion, a judgement, or hypothetical, or, conversely, the event is doubted or unlikely.

It can also be used to suggest what in some languages is indicated by the conditional mode, i.e. that an unrealized event is in some way dependent on another event occurring, such as in many clauses following “then” in “if… then” constructions. Because the clause preceding “then” is a hypothetical, it, too, can involve “ta”.

Finally, “ta” can be used to indicate suggestion, such as the hortative mode (“let’s go!”) and polite forms of the imperative (“would you pass the salt?”).

The future is inherently hypothetical, so the use of va indicates a more certain future than would be suggested by the use of ta.

Ta is similar to the use in English of the modal “would”. Ta debe would be roughly equivalent to “should”, ta pote to “could”, and ta vole to “would” as a variant of “will”.

Would from various dictionaries:

When would + a verb in English is used to form the conditional tense, it is translated by the conditional tense in Spanish

Me trova esta esplicas de la usa de la modas dependente e sujuntiva per magiar en la wikipedia. Estas es multe simil a la usa intendeda de “ta” en lfn:

Use of the conditional:

In a sentence with “if”, unlike in English, the appropriate conditional tense is used in both the “if” clause and the main clause. The present conditional is used to talk about unlikely or impossible events in the present or future, e.g. Ha találkoznál a királynővel, mit mondanál? (“If you met the Queen, what would you say?”) (cf. the second conditional in English). The past conditional is used for past events which did not happen, e.g. Ha nem találkoztunk volna a királynővel, órákkal ezelőtt megérkeztünk volna. (“If we hadn’t met the Queen, we would have arrived hours ago.”) (cf. the third conditional in English).

[edit] Subjunctive

Uses of the subjunctive:

(“hogy” es “ce” ante proposas nomal)

Still more on “ta”

Many linguists recognize a fourth mood, the conditional (le conditionnel), which is used in almost exactly the same circumstances as the conditional in English. In French, « Je le ferais si j’avais assez de temps » is “I would do it if I had enough time” in English.

  1. « Si je le savais, je te le dirais. » (“If I knew it, I would tell you.”)
  2. « Ils dirent que je réussirais. » (“They said that I would succeed)

Ancora denova

Orijinal (cuando nos ia ajunta “ta”), me ia pensa de e “ta” e “va” como formas de de nonrealia. “Va” ia es sempre la futur, natural. Ma “ta” ia es intendeda per usa sola en la pasada e la presente, simil a la engles “I would have (done this)” e “I would (do this)”, con la tempo sujesteda sola par la contesto. Me pensa ancora ce la idea de “ta” futur no es nesesada. Comentas?

Me pensa ance ce nos ia oblida la usa de “debe” e “pote” en simil espresas. Me no crede ce “I doubt he could kill” es la mesma como “I doubt he would kill,” o “I don’t think he should kill” es la mesma como “I don’t think he would kill”. (Me duta ce el pote mata; me duta ce el ta mata; me no crede ce el ta mata; me no crede ce el debe mata)

A supra me ia scrive alga pensas vagante e varios. Esce los aida? Simon

Possibilities:

Here’s where I am at this point - and I notice it is essentially where I was to begin with!

“Ta” is an optional particle that is used to emphasize that the event described in the clause or sentence is not real (hypothetical, imagined, in the mind of the speaker) at the time indicated by other parts of the sentence or previous sentences. For example, one may use “ta”…

Ave asi me atenta: Simon

Segue “imaga.html”:

“Ta” es usada per atas e states nonreal, imajinada, o fantasial. “Ta” no indica un tempo:

On pote ance usa “ta” per fa demandas plu jentil o cortes:

“Ta” es usada frecuente con la paroleta “si”, ce monstra un depende, ma “si” no nesesa sempre la usa de “ta”. Tota depende de la sensa. Si on parla clar de un cosa imajinal, on usa “ta”, ma si es posable ce la ata o state es real, on no usa “ta”:

Me vide, en “Povus, devus kaj volus”, per ce tu ave la senti ce “ta” sujeste contrarealia. ma me no acorda.

What do you think about “let’s go”, “thy will be done”, “long may he reign”, etc? I think we could use “lasa”: “lasa nos vade”, “lasa tu vole es fada”, “longa lasa el rena”. ma “long live the king”?

Pote nos acorda ce…

(Me ajunta esta a la mesma momento ce tu ajunta tu sujestes)

Simon: tu nunca dormi?

plu pensas:

(pardona la leteras forte asi e a supra - me nesesa la aida per recorda ce me crede! 🙂

tu rena ta veni

Me leje en la gramatica>verbos>comandas la frases “tu renia ta veni” e “ta ce tu renia veni”. Prima, la parola “renia” debe es “rena”. A pos, me vole sabe esce “tu rena ta veni” = “ta ce tu rena veni”? o esce “tu rena ta veni” es un forma vea, cual ia es cambiada a “ta ce tu rena veni”? Me ia leje la arcivo multe longa sur la sinifia e la usa de “ta”, e la conclui es ce “ta” es un averbo cual sinifia “en un alternativa imajinada”. Ma an con esta sinifia, me no vide un comanda o un desira en “tu rena ta veni”. Me comprende: “tu rena veni en un alternativa imajinada” = “me imajina ce tu rena veni”. En la frase “ta ce tu rena veni”, “ta” sinifia “la me desira es”. Donce “ta” ave du sinifias. La disionario dise “ta” = “imaginary future tense marker”, e la gramatica no dise ce “ta” es “a tense marker”, el dise ce “ta” indica un moda nonreal. Ma esta moda nesesa un informa completinte per sabe esce el indica un imajina (me imajina ce), un duta (me duta ce), un desira (me desira ce), o un posible (es posible ce). Sunido

ta - plu discute

la me comprende de la usas varios de “ta”:

la ipotesal (engles: conditional)

la sujuntiva

Jorj, tu esemplos es interesante, ma esce tu pote ajunta un tradui en engles, e Simon en Esperanto? Me demanda esta afin me deveni serta sur la sinifia de la esemplos, e afin me pote esamina se lojica. Me desira un sistem fasil comprendable. Sunido

Jorj, me acorda sur tu esemplos ipotesal, ma no sur alga esemplos sujuntiva. Sunido

Si en la presente on dise “me espera ce el va vade”, alora en la pasada on dise ance “me ia espera ce el va vade”. Ave no razona per cambia “va” a “ta”. Sunido

Si en la presente on dise “me duta ce el va vade”, alora en la pasada on dise ance “me ia duta ce el va vade”. En LFN no ave lo cual on nomi “concordance des temps”. La idea de futuro en la suproposa resta an cuando la proposa xef es en la pasada. Sunido

grasias per tota la vos sujestes e comentas! jorj