Basta e sufisi
Me nota ce nos ave ancora “basta” como un sinonim per “sufisi”. esce nos debe sutrae el?
- Me preferi ce nos sutrae “sufisi”. Patric
- Jorj, cuando nos ia discute esta ante un anio, tu ia dise ce tu gusta reteni ambos, car “basta” es un bon parola per cria “basta!” Me suporta la idea de sutrae un de los. “Basta” es multe bela, ma “sufisi” es probable plu internasional reconosable. (“Basta” risca es malcomprendeda como un insulta!) Simon
- per aora, me lasa ambos parolas resta. nos pote revisita en la futur. Jorj
- Plu internasional e reconosable ta es “sufise/sufisente” e no “sufisi/sufisinte”… An tal me preferi “basta/bastante”… (“sufisi” fa pensa a la sufisa “su”…) Patric
- Strana, me no ia nota la similia entre “sufisi” e “sufisa”, ma tu es coreta: los es multe simil. Simon
- Me ia pensa a “su” plu ce a “sufisa”… Ma vera “sufisa” sinifia ance “fa deveni un sufisa”… Donce un razona a plu per adota “basta”… Patric
- me pensa ce patric es coreta: “basta” es la plu bon. “bastante” es bon per “enough”. “nonbastante” es bon per “insufficient”. simon, myaleee: vos acorda? Jorj
- Me acorda. Simon
- Nos usa ja tro multe “sufisi” en preferi a “basta” en nos conversas. En medica, “nonsufisi” de cor, ren etc es usos con sinifia “falta veninte” . Me vide ce “sufisi” ta sufisi 🙂 Myaleee
- me comprende. me pensa ce es no problem grande si nos reteni ambos. Jorj
- Strana, me no ia nota la similia entre “sufisi” e “sufisa”, ma tu es coreta: los es multe simil. Simon
Un discute nova
Esce vos senti un difere entre “basta” e “sufisi”. Me imajina ce “basta” indica ce on ia ateni un cuantia tro grande; e “sufisi” ce on ia ateni un cuantia peti ma asetable. Ma cisa me era. Pregrasias per vos opinas. Sunido
- Ave asi un discute vea, en cual nos ia veni prosima a sutrae “sufisi”. Me gusta la tu sujesta per un difere posible. Simon
- Pos releje me pensa en la mesma modo: sutrae “sufisi” (fr. “Ça suffit” = es/po.”Basta”) e nos ave ja “fisa” e “sufisa”… e “sufisinte” sona strana a me (fr. suffisant, es/po. suficiente)… patric
- Me pensa ce la difere entre la du parolas es tan peti ce nos ta pote perde un de los sin causa un problem major–Guido Crufio 18:10, September 13, 2011 (UTC)
- Tu no persepi un difere alga grande entre “just enough” e “enough already”? Simon
- Natural ave un difere. Ma, basta interesante, tu ia usa la mesma parola en engles - “enough”!–Guido Crufio 18:58, September 13, 2011 (UTC)
- Vera. Cisa la difere va es normal clarida par la situa. Ma me ia evita dise “un difere bastante grande”, car la idea de “a alga grado” no es la mesma como la idea de “a un grado bastante”. Alga linguas usa la mesma parola per ambos, per esemplo “sufiĉe” en esperanto. (Nota ce tu debe dise “bastante interesante”.) Simon
- Tu puntos es notada e me sabe ja ce alga linguas usa sola un parola. Donce, per ce LFN no usa ance sola un, per continua manteni la simplia de se construi? Grasias per tu coreta de me era en pasante!–Guido Crufio 19:27, September 13, 2011 (UTC)
- Me ia parla de la difere entre “a alga grado” (= fairly, somewhat, to some extent) e “a un grado sufisinte” (= sufficiently, enough). Esperanto dise “estas sufiĉe varme hodiaŭ” per ambos. Franses usa “assez” per ambos. Ma estas es idiomes. Los es difisil per aprende si on no conose los en se lingua propre, e los confusa la claria de espresa. La difere entre “sufisinte” e “bastante” es multe min grande, e me no ta oposa forte sutrae un de los. (An tal, me gusta la difere cual la otras persepi entre los.) E permete me continua coreti tu eretas: “en pasante” debe es “en pasa”. Simon
- En portuges presente, cuando on dise “É bastante interessante”, on no sinifia “sufisinte interesante” ma “multe interesante”… “É o suficiente.” = esta sufisi / “É o bastante.” = esta es cuasi tro multe / plu ce nesesada… patric
- Donce, Patric, tu senti la mesma difere como me. Sunido
- esta es me senti ance. sufisi = just enough, basta = more than enough. jorj
- Si, me acorda con la sinifias de ambos parolas ma me mera pensa ce on pote espresa du sinifias diferente con un parola. En engles, cuando me enfantes versa un bevida per me, me dise, “That’s enough.” Cuando los combate, me dise, “That’s enough!” La mesma frase, du sinifias. Los comprende cual me sinifia a cada ves! Plu, Simon ia dise coreta ja ce alga linguas usa mera un parola.–Guido Crufio 07:01, September 14, 2011 (UTC)
- Los comprende la tu intende car los es ja abituada a engles. Simil en engles, la parola “quite” pote sinifia o “a alga grado” (= fairly, somewhat) o “a la grado completa” (= utterly, entirely); ma ta ce on no imita esta es un lingua aidante! Plu, me crede ce, cuando tu dise “That’s enough!”, tu asentua forte la silaba final, cual no aveni en “That’s enough.” Probable tu ta usa esta mesma asentua si los versa un bevida per tu, e los pone tan multe licuida en la vitro ce el comensa supraflue. La difere de asentua indica (par costum en engles) la difere de sinifia. Simon
- me ia ajunta plu detalias a la disionario per esta parolas. jorj