LETERATUR
Testos orijinal · Cantas traduida · Dramas traduida · Naras traduida · Poesias traduida · Sitas traduida · Testos diversa

Senerela

Un noveleta bresonica par Roparz Hemon, traduida par Sunido en 2013.

Mea frate amada,

Des-sinco anios ia pasa de cuando tu ia dona a la ves ultima novas sur tu a me. Me opina ce tu ia ta pote envia a me, a la min, mera un carta postal. Bon! acel no importa… Me pardona tu. Me ia ave sempre un bon cor.

Tu sabe ce me ia resta vidua con du fias sur mea brasos, Leoni e Leocadi, du anjeles peti (tu recorda cisa ce Leoni es tua fia de batiza). Ai, an sur esta tera la anjeles peti nesesa come. Me ia es multe povre. Acel es perce me ia nesesa sposi denova con un om sufisinte rica per dona comeda e abitada a me e a mea du orfanes.

Sur mea sposo me va dise no cosa. El ia es vidua, con un fia poca plu joven ca mea fias. Me, sempre jenerosa, en loca de demanda ce el es pronto lasada en un monceria (lo cual me ia ta debe fa), me ia aseta el en la casa. Sua nom, me crede, es Roza. Ma tota nomi el Senerela, car el gusta resta sola entre la dejetadas e la senes.

Me no va fatiga tu par raconta a tu cuanto me ia es pasiente con acel xica: susia, desobedinte, noncortes, sempre pronto per responde, sempre con la aspeta de burla la popla, pigra e sin valua, e imajinante tal mentis como me ia oia nunca. El ia ta gusta, me crede, ce el deveni elevada como Leoni e Leocadi (ci es de grado alta, como tu sabe, car mea sposo prima ia es un visconte, e mea sposo du es sola un burges). Afin el comprende ce un difere esiste entre mea fias e el, me ia ensenia a el labora en la casa. El ia aprende mal, con intende, e el no ia servi a nos en un modo convenable. Sua padre, me teme, no es sufisinte sever sur el, e lo es me ci ave la disturba de coreti e de puni el cuando el no fa sua debe, acel es per dise, tan frecuente como a cada dia.

Bon! Ta ce nos vade pronto a sua caso. A saturdi pasada, on ia ave un balo de sera en la palasio per selebra la aniversario dudes de la prinse, fio de la re. Par la aida de senior la xambelan, ci es un de mea amis, me ia reseta un letera per demanda a nos, – me, mea sposo, e mea du fias, – ce nos vade a la festa. Donce nos ia vade. Leoni e Leocadi ia ave un desira grande de dansa, ma los ia es tro timida e tro bon elevada per lansa se como xicas ci es a fronte de la xicos, e tal los ia resta asta me tra tota la tempo. An con esta, la prinse ia es prosiminte a nos, e me ia opina ce el veni per invita Leoni a fa un mazurca con el, cuando subita un ruido forte ia leva asta la porte grande. Nun en la angulo do nos ia es, ia sabe cual ia aveni. Ma pronto nos ia vide la prinse vadente a media de la salon, con sua mano en la mano de un xica vestida con vestes duple tro rica, tota covreda de brodes e de decoras futil, me dise a tu, strana vestida como la fem de la esecutor cuando el vade per selebra pascua.

La prinse ia dansa e ia dansa asta medianote con acel xica, me no ia sabe no sua nom e no como el ia fa per veni en la palasio. Cuando la orolojo de la tore grande ia sona la des-du colpas de medianote, la refinada ia evade tan brusca como el ia veni, lansante pos se un de sua sapatos cual ia es colieda par la prinse!

Mea frate amada, la xicos es tan stupida! La prinse – esce tu ta crede? – ia proclama ce el va sposi sola con la xica ci va pote apone la sapato. Mesajores ia deveni enviada en tota la dias, e los ia fa ce tota la femes joven proba acel sapato sur sua pede sinistra. Los ia veni asi. La pedes de Leoni e de Leocadi mesura 37. Ma acel sapato mesura apena 20!

Ma escuta: Senerela, curiosa como abitual, ia veni per lisca sua nas en la abri de la porte de la salon, e el ia es videda par un de la mesajores. La plu pronto el ia es clamada par la mesajor afin el proba la sapato. E lo ia conveni: acel xica ia plia sua pedes.

Tu ancora no ia oia la plu stonante. La prinse ia veni en nosa casa. Senerela ia es tal sin vergonia ce el ia dise ce el es la xica ci ia dansa con la prinse en la balo de sera! Senerela ia dise ce en acel note sua madre de batiza ia veni per vide el. Sua madre de batiza ta es un fe! Con un colpa de sua basteta majiosa el ia muta la trapos de Senerela a vestes bela, el ia muta un zuca a un caron, un rata a un gidor, e ses muses a cavalos! E con acel modo Senerela ia deveni enviada a la palasio!

Bon! Me conose acel madre de batiza. El ave un testa de sorsor vea, acel es serta, ma el es un fem comun, la vidua de un farmasiste. Me ia pensa ce tota la persones va esplode con riones, oiante la esplicas fol de la xica sin vergonia. Tota no! La prinse, el es un stupida, ia crede! E la otras ia finje crede ance!

Per parla corta: Senerela es a punto de sposi con la prinse! La proclamas es fada. Sua padre, mea sposo, ia reseta un encarga alta en la palasio. E la senioreta cadeda de la coda de la zuca ia dise ce el “pardona” a me, e ce el va xerca sposos conveninte per mea du fias! Leocadi, la povre nonfelis, ia loca sua pensa sur un capitan de dragones, e el crede ce aora el va pote deveni rica. Leocadi va fa lo cual el va gusta, ma me no va resta per es burlada. A la semana prosima donce tu va ave la plaser de vide nos, me e Leoni. La pico cual tu pote fa, es dona un refuja en tu cason a tua sore e a tua fia de batiza. No teme, me ia loca alga mone en reserva.

No es preocupada con la desordina cual es en tua cason, car me sabe cual cosa es la casa de un nonsposida vea. Me va ordina.

Tua sore amante,

Radegonda

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 4 april 2024 (17:36 UTC).