LETERATUR
Testos orijinal · Cantas traduida · Dramas traduida · Naras traduida · Poesias traduida · Sitas traduida · Testos diversa

La fes

La fes (“Les fées”) es un nara corta scriveda par Charles Perrault en 1695.

A un ves pasada lo ave un fem vidua ci ave du fias: la plu vea es tan simil a la madre par la umor e par la fas, ce cualcun, ci vide el, vide la madre. Ambos es tan desplasente e tan orgulosa, ce on no pote vive con los. La plu joven, ci es la pitur vera de se padre par la dulsia e par la cortesia, es ance un de la xicas la plu bela ci on pote vide. Car on ama natural se simil, esta madre es fol per se fia plu vea, e, a la mesma tempo ave un odia asustante contra la plu joven. El fa el come a la cosina e fa el labora sin sesa.

Entre otra cosas, esta xica compatable debe vade, a du veses per dia, per tira acua a plu ca un dui lega de la casa, e debe trae un carafa grande, plen de acua. A un dia en cuando el es asta acel fonte, un fem povre veni a la xica, e demanda ce la xica dona acua a el.

“Si, me bon madre,” esta xica bela dise. E, pos lava pronto se carafa, el tira acua a la loca la plu bon de la fonte, e el presenta la carafa, sempre teninte lo, afin la fem bevi fasil. Pos bevi, la bon fem dise a el : “Tu es tan bela, tan bon e tan cortes, ce me no pote impedi me fa un donada a tu.” Car el es un fe ci ave la forma de un fem povre de vileta, per vide asta do la cortesia de esta xica va vade. “Me dona a tu como donada,” la fe continua, “ce a cada parola cual tu va dise, o un flor o un petra valuosa va sorti de tu boca.”

Cuando esta fia bela ariva a la casa, se madre reproxa ce el reveni tan tarda de la fonte. “Me demanda ce tu pardona, me madre,” esta xica compatable dise, “la me retarda tan longa;” e, en cuando el dise esta parolas, du rosas, du perlas e du diamantes grande sorti de se boca. “Cual me vide ala !” se madre tota stonada dise; “me crede ce perlas e diamantes sorti de se boca. Acel veni de do, me fia?” (Es la ves prima ce el nomi el se fia). La enfante compatable raconta naive a el tota de cual ia aveni a se, no sin lansa un cuantia grande de diamantes”. “Vera,” la madre dise, “me debe envia ala me fia. Veni, Fanxon, vide cual sorti de la boca de tu sore cuando el parla; esce tu no ta gusta reseta la mesma donada? Tu debe sola vade a la fonte per tira acua, e, cuando un fem povre a tu va demanda bevi, tu va dona acua a el con multe cortesia.” “Me serta no ta gusta vide me vade a la fonte!” la fia savaje responde. “Me vole ce tu vade ala,” la madre continua, “e pronto.”

La fia vade ala, ma sempre roncante. El prende la carafa de arjento la plu bela cual es en la casa. Direta cuando el ariva a la fonte, el vide un dama con vestes gloriosa, ci sorti de la bosce e ci veni a el per demanda acua. Es la mesma fe ci ia apare a se sore, ma con la pare e la vestes de un prinsesa, per vide asta do la noncortesia de acel xica va vade. “Esce me ia veni asi,” esta savaje orgulosa dise, “per fa tu bevi? Me ia trae spesial un carafa de arjento con la intende de fa me Seniora bevi! Ave asi la me opina: bevi sin carafa si tu vole bevi.” “Tu no es multe cortes”, la fe continua sin coleri. “Bon! car tu es tan poca plasente, me dona a tu como donada ce a cada parola cual tu va dise, un serpente e un sapo va sorti de tu boca.”

Direta cuando se madre vide el, el cria a el: “Alora! me fia!” – “Alora! me madre!” la savaje responde, sputante du viperas e du sapos. ” – “O sielo”, la madre dise violente, “cual me vide ala? Se sore es la causa de esta : el va paia a me;” e direta el core per bate el. La enfante compatable fuji en la foresta la plu prosima. La fio de la re, ci reveni de xasa, encontra el e, vidante el tan bela, demanda a el perce el es asi tota solitar e perce el plora! “Ai, me Senior, me madre ia forsa me estra la casa.” La fio de la re, ci vide sinco o ses perlas e tan multe diamantes sorti de se boca, demanda ce el dise la causa de esta. La xica raconta se aventura intera. La fio de la re enama el; e considerante ce un tal donada es valuada plu multe ca tota cual on pote dona per un sposi, condui el a la palasio de la re, se padre, do la fio sposi el.

Consernante se sore, el deveni tan odiosa, ce se madre propre forsa el estra se casa; e la nonfelis, pos core longa sin trova algun ci ta vole reseta el, vade per mori a un angulo de un bosce.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 23 marto 2024 (17:14 UTC).