RANCUR
Prefasa · Introdui · Capitol 1 · Capitol 2 · Capitol 3 · Capitol 4 · Capitol 5 · Capitol 6 · Capitol 7 · Capitol 8 · Capitol 9 · Capitol 10 · Capitol 11 · Capitol 12 · Epiloga

VI

Pos cavali tra tota la note, Rancur e la prinsesa Txamadevi ia deside para. La sol ia es levante a la orizon, con un color estrema roja, e Txamadevi ia cade e comensa plora e cria.

“Mea padre, mea rena, mea pais propre!” el ia cria. “Perce me no ia mori ala! Perce tu ia debe salva me, Rancur!”

Rancur ia prosimi a el e ia prende el par la brasos per leva e abrasa el.

“Car me no ia pote continua vive si tu no es con me,” el ia dise.

Esta ia silenti Txamadevi, e ambos ia besa lunlotra.

“Tu es la sola cual me ia ave, Rancur,” Txamadevi ia dise. “Me ia deveni un prinsesa sin rena, sin ricia, sin alga cosa.”

“Tu ave mea ama, Txamadevi, e lo sufisi,” Rancur ia responde. “Nos debe aida mea popla, tua popla de aora, a pote vive libre, e tu va es sua rea.”

“Ta ce lo es como tu ia dise, Rancur,” Txamadevi ia dise.

E ambos ia monta la cavalo e ia comensa cavali en dirije a la site Martaban, conoseda par causa de sua porto.

“De ala nos va vade a mea site tra la mar e la rio,” Rancur ia dise.


Aora es la momento,
con la spada de arjento,
el no nesesa un rejimento,
Rancur va recovre sua site,
el va rapidi como un meteorite,
oji es cuando la sol es en sua zenite,
aora es cuando Rancur reveni,
oji es cuando el va descadeni
sua popla, e nun va deteni
la re de Cantijangi.

Tal ambos ia cavali asta ariva a la site Martaban.

“Nos nesesa un barco per vade asta mea site,” Rancur ia dise. “Ma prima nos debe cambia nosa vestes, car tal vestida totas va sabe ce tu es un prinsesa e me pare un jeneral de un armada.”

Ambos ia vade a la mercato e, con la mone ultima cual los ia ave, ia compra vestes. De ala, los va debe sola asende la rio asta ariva a la site Cantijangi, ambos vestida como comersiores.

Martaban ia es un site libre, un stato autonom cual ia benefica de la comersia, como Cantijangi ia benefica ante lo. Pos la concista de acel site, Martaban ia ave no compete per la comersia de acel area e, donce, ia deveni plu e plu rica.

Ambos ia prosimi a la porto e ia vide un om prosima a un barco multe grande.

“Alo, senior!” Txamadevi ia dise. “Mea sposo, la comersior Pham Trong Kuok, debe vade a la site Patom, do el ia lasa sua spises e sua ricias. Esce tu pote porta nos de esta site, Martaban, asta ala en tua barco, per favore? Nos va paia bon.”

Ambos ia es vestida con vestes multe rica per engana acel om, e acel comersior, multe avar, ia deside aida los.

La viaja asta la site Patom no ia es multe longa: en tre dias los va ariva ala.

La ventas ia es favorente, e no cosa ia aveni en acel viaja, ma la parte difisil ia comensa cuando los ia sorti de la barco en la porto de Patom.

En acel matina la sol ia lumina la site e ia pare caresa la mar, con sua ondas calma parente bonveni Rancur e Txamadevi. La porto ia es plenida de persones ci ia vade per compra la pexes cual la pexores ia catura a leva de sol. La gavotas ia pare canta en un orcestra sin xef, lutante per la restas de pex cual la abitores de acel site ia lansa a la mar.

Rancur ia vide la rio cual fini sua vive en acel mar.

“On debe trova un barco per asende acel rio, car me ia parla con la governor de la barco e el va reveni a Martaban oji,” el ia dise a Txamadevi.

“No es ansiada,” el ia dise. “Lasa acel a me. Espeta me asi.”

E la prinsesa ia reveni pos sirca dudes minutos con un om ci ia vole vende sua barco per un custa asetable. Pos negosia pico, Rancur ia paia el (con la mone cual el ia fura ja de la otra comersior ci ia porta los asta Patom) e, ante ce algun descovre los, ambos ia entra a la barco e ia comensa naviga en dirije a Cantijangi.


Rancur no ia sabe cuanto tempo los va nesesa per ariva a sua site, car lo ia es sua ves prima de vade ala. El ia sorti nunca de Cantijangi asta acel dia en cual el ia debe fuji per salva sua vive, acel dia cuando el ia vide como acel monstros ia mata sua madre. En sua cor, un confusa de sentis ia marea el, e Txamadevi ia pensa ce lo es par causa de la viaja en barco.

“No, no, lo no es acel,” Rancur ia dise.

“Ja, clar,” Txamadevi ia responde. “Tu no nesesa asconde, Rancur.” E el ia surie.

Acel surie ia calmi Rancur, ci ia comprende en acel momento cuanto el ama acel fem. De la momento cuando el ia sorti, el ia pensa a no otra cosa ca reveni a sua site, ma, en acel ora, el ia oblida tota e ia resta pensante a la surie de acel fem ci, an si el ia perde tota, ia surie ancora, e con un surie de diva.

“Rancur! Rancur!” Acel vose ia velia el.

“Si?” el ia responde.

“Tu ia resta en tua pensas!” Txamadevi ia dise, riente.

“Pardona, lo es la fatiga de la viaja,” el ia responde.

La viaja ia pasa, sin multe problemes, asta ce, en la matina de la dia ses, Rancur ia vide como la portes de la site Cantijangi ia apare ante el.

“Nos ia ariva,” el ia dise a Txamadevi.

“Esce esta es la site Cantijangi?” el ia demanda a Rancur.

“Esta es la site,” Rancur ia responde, regardante la mures. El ia covre sua fas per no es reconoseda par la abitores.

La sua no es la sola barco cual ia ariva a la porto de Cantijangi. Lo ia es normal ce la comersiores resta per alga dias en la otel peti a lado de la porto. E ambos, Rancur e Txamadevi, ia deside fa esta.

La soldato cual ia parla con los ia dise: “Vos pote visita la site, cual ave no cosa interesante, ma lo va es plu bon ca resta asi tra tota la dia. La sclavos va fa no cosa a vos, car los teme nosa flajelos como on teme mori.”

E acel soldato ia comensa rie. Txamadevi ia debe prende la mano de Rancur afin el no proba talia sua garga.

“Lo no es la momento,” el ia dise cuieta a sua orea.

Ambos ia comensa pasea tra la site, e Rancur ia vade a la casa do el ia abita con sua madre. Nun ia es ala, e la visina, ci ia es sentante ante sua casa, ia dise a los: “Nun vive ala. La fem ia es matada par la soldatos e sua fio ia lansa se de la mures de la site a la rio.”

“Esce tu ave alga acua per du comersiores?” Rancur ia demanda el.

“Si, per favore entra a mea casa,” la vea ia dise.

Pos entra, Rancur ia clui la porte, e ia dise: “Visina, no cria, dise no cosa.”

Surprendeda, el ia demanda: “Ma perce tu dise esta …?”

Rancur ia mostra sua fas a la visina, e el ia comensa plora, covrente sua fas con sua manos: “Tu es vivente! Tu es vivente!”

“Tsss! Parla con la popla sin ce la soldatos descovre lo, e dise a los ce Rancur ia reveni per libri la site.”

“Ta ce la dios escuta tu! Vos resta asi, me va parla con la otras.”

E la fem vea ia sorti e comensa sperde la nova sur la reveni de Rancur. A! Cuanto joia la popla de Cantijangi ia senti sabente ce la eritor de la trono no sola ia survive, ma ance ce el ia reveni per proba libri los de sclavia.

Cuando acel fem ia reveni a sua casa, Rancur e Txamadevi ia sorti per reveni a la otel afin la soldato no comensa suspeta. Los ia ariva a sua abiteria e ambos ia espeta asta ce la plu de persones desapare de la via.

“La armeria es ala,” Rancur ia mostra a Txamadevi, sinialinte de la fenetra. “Nos debe vide cuanto persones es vijilante lo e, a pos, dise a la visina afin on pote coordina nos con la otras. Tu debe sabe ce un festa va aveni pos du dias, e lo es la sola dia cuando la soldatos lasa alga de libria a la sclavos. Nos ia rebela nunca e los crede ce nos va cambia nunca nosa mente de sclavos.”


Du dias a pos

La festa ia comensa de la matina, cuando la soldatos ia lasa ce la sclavos decadenida selebra la festa de sua dio. Los ia pasea longo la via xef de la vileta, dansante e cantante, e servinte vino e bires a la soldatos. En acel tempo, par causa de la gera en la fronteras norde de la rena Ham, sola un unia militar peti ia resta en la site: sola dudes persones e la comandor.

Un de la femes ia comensa dansa:

Oji es un dia de festa,
oji nos oblida nosa vives de tristia
oji es un dia de felisia,
No es temosa, mea popla, no es temosa,
oji fini la apatia,
oji fini la sclavia
cambia vosa fases de gravia,
oji vosa larmas salosa
va deveni zucarosa.
Oji es un dia de festa,
oji Cantijangi va proba sua libria,
e lo va deveni enebriada,
donce: alti la testa!
oblida la sombria!
oji nos va prende la spada!

La popla ia dona comedas venenida a la soldatos, e pos alga oras, tota de los ia es mor. An tal, la jeneral, ci no ia come, ia vide como sua omes ia cade la un pos la otra e, descovrente lo cual ia aveni, ia pote fuji de la site sur sua cavalo.

“Rancur, si la soldatos es tan poca, perce tua popla no ia proba libri se a ante?” Txamadevi ia demanda.

“Me no sabe perce on ia ave tan poca soldatos asi. Normal on ave dusento, e totas armada. Me crede ce la concistas en la frontera norde de la rena Ham ia esije plu soldatos e, car esta area ia ave nunca problemes pos es concistada, la re ia deside lasa la min soldatos asi,” Rancur ia responde.

Tota persones ia vade en dirije a Rancur per abrasa el.

“Asi es la re espetante, asi es Rancur, la libror de Cantijangi, ci ia dona espera a nos!” los ia cria.

“Popla de Cantijangi! Oji es un dia de felisia, ma nos no pote oblida ce la comandor ia fuji. El va reveni con plu soldatos per concista denova nosa rena. Esce vos vole deveni sclavos denova? Esce esta va es la sola vinse de nosa popla? Esce la libria va es un sola morde e nos va resta faminte denova? Nos debe prepara per defende nosa libria e nosa rena! Secute vosa cadenas e comensa prepara la defende de la site!”

Totas ia comensa labora. La comersiores en la site ia es enviada a estra per no mori en la gera cual, como totas ia sabe, veni a la site.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 16 maio 2024 (21:21 UTC).