Mirto

Mirto es la soneto 2 de la des-du sonetos ermetiste
de la colie La Cimeras scriveda par Gérard de Nerval (1808-1855)
Traduida de franses par Michel Gaillard e musicida par la bande Magis Optis

Me pensa a tu, o Mirto, o encantor divin,
Al Posilipo1 alta, ardente tra mil focos,
A tua fronte clar su la lus levantin,
A la uvas purpur en tua trensa orosa.

En tua copa me ia bevi la vertije,
E en la lus furtiva de tua oio suriente,
Cuando al pede de Iaco2, on vide me preante,
Car Musa ia nase me a la riva ejean.

Acel volcan ia velia – on sabe la razona…
Car tu ia toca lo con tua pede ajil,
La senes suji alora, subita, la orizon.

De ce un duxe3 ia rompe tua dios de arjila,
Sempre, su la ramos del lauro de Verjilio4,
La ortensia pal uni a la mirto verde!

15 febrero 1854.

MyrthoGérard de Nerval (1854): Je pense à toi, Myrtho, divine enchanteresse, / Au Pausilippe altier, de mille feux brillant, / À ton front inondé des clartés d’Orient, / Aux raisins noirs mêlés avec l’or de ta tresse. / / C’est dans ta coupe aussi que j’avais bu l’ivresse, / Et dans l’éclair furtif de ton œil souriant, / Quand aux pieds d’Iacchus, on me voyait priant, / Car la Muse m’a fait l’un des fils de la Grèce. / / Je sais pourquoi là-bas le volcan s’est rouvert… / C’est qu’hier tu l’avais touché d’un pied agile, / Et de cendres soudain l’horizon s’est couvert. / / Depuis qu’un duc normand brisa tes dieux d’argile, / Toujours, sous les rameaux du laurier de Virgile, / Le pâle hortensia s’unit au myrte vert!

1 Un colina de Napoli, do la tradision loca la tomba de Verjilio, e do Petrarca ia ta planta un lauro.

2 [elinica] Ἴακχος, un nom mistica de Dioniso.

3 Robert de Hauteville (1015 - 1085), ance conoseda como Robert Guiscard, naseda en la duxia de Normandia, es un senior normande ci ia concista Italia sude e Sisilia.

4 Publio Verjilio Maro, un poeta latina xef.