Verbs
Un typic verb denotet id jinkdousa au id tyehgven uns action (drahe, stope), un sibia (habe, luses), au un stand (stahe, tahe). In Elefen, verbs ne change kay dikes jects kam tid au modus. Instet, adverbs bihnti nuden, besonters ia tri preverbs ia, va ed ta. Quodlibt verbo poitt bihe renuden aun change ka nomen.
Tids
Id adverb ios futur tid est va (un werd os franceois origin). Ia prev tids, pati perfect ed plus-quem-perfect neude ia (os Chavacano origin). Ta sonteradverbs precedde id verb. Id presento tid est aunmark.
- Me canta. – Sehngvo.
- Me va canta. – Sehngvsiem / Vahm sehngve.
- Me ia canta. – Io sohngv / Ho-habiem sohngven.
Storias ops describe wakyas qua hant mutten in id prev (au un exmohnen prev), we quos wakthadhs ne interesse el leiser. In talg falls, ia poitt bihe omiss.
Elefen ne enderkweit inter ia perfect ed imperfect aspects ios verb (mathalan : io ess / ee-eddo / ho edden / io hieb edden). Lakin, id succession in wakt om dwo actions ghehdt facil-ye bihe clarifiet gwuntend-ye ja ad preter action.
- Cuando tu ia encontra nos, nos ia come ja. – Quando nos has ghaten, wey hieb (ja) ess.
- Si tu reveni doman, me va fini ja la labora. – Sei reics cras, habsiem (ja) finiht id orbat.
- Sempre cuando me ateni la fini de un capitol, me oblida ja la titulo. – Quankwe nako id end uns capitel, ho (ja) myohrst id titule.
Sont alya weidsa kay clarifie id tidensequence :
- Me ia come ante aora. – Ho ess pre nun.
- Me ia come plu temprana. – Ho ess auser.
- Me ia fini come. – Ho zaess.
- Me va come pronto. – Eddsiem mox.
- Me comensa come. – Bieddo.
- Me va come pos acel. – Eddsiem pos to.
- Me va come plu tarda. – Eddsiem serter.
- Me ia abitua come en la note. – Ee-eddo nocts.
- Me ia come abitual en la note. – Ee-eddo nocts.
Elefen hat un optional “irrealis” particule ta (os haytian origin) quod poitt bihe nuden kay dikes od semject est irreal, au in dwoi, au mer-ye possible au vanschen. Un jumla samt “ta” betrehft un alternative realitat. In jumlas neudend si (sei), ta biht addihn ei magni clause, bet bihe biadet omiss in id sei-clause - quayque include id ne est banen. Id maght suggeste un future quod est minter probable quem tod neudend va. Ta maght yaschi expremes un polite haja. Id maght bihe nuden in situations quer maung bahsas usient subjunctive au conditional modus, ed ops correspondt id Sambahsa conditional (-ie-):
- Si me ta rena la mundo, cada dia ta es la dia prima de primavera. – Sei waldhiem id mund, ielg dien esiet id presto dien os wer.
- Si lo no esiste, on ta debe inventa lo. – Sei ne existiet, tehrbies invente id.
- Si tu canta, me va escuta. – Sei sehngvs, kleustersiem.
- Si tu va canta, me va escuta. – Sei sehngvsies, kleustersiem.
- Si tu canta, me ta escuta. – Sei sehngvies, kleusteriem.
- Si tu ta canta, me ta escuta. – Sei sehngvs, kleusteriem
- Me duta ce tu ta dise acel. – Dwoim an saygies to.
- Tu ta dona la sal, per favore? – Plais bringhe mi id sald.
Normally, tik ein ex va, ia & ta poitt bihe nuden con ielg verb. Un exception esti ta, hat-yod id samo maynen quem id prev conditional in ia romanc bahsas ed “habiem, habiet + prev participe” in Sambahsa. Iti Richard Nixon :
- Me ia ta es un bon pape. – Habiem esen un gohd papp.
Nekam Sambahsa, ia “wert-”verbs Elefens gweupe id tid ios tienjien wekwos
- El ia dise ce la sala es fria. = El ia dise: “Oji, la sala es fria.” – Is hat saygen od id kyal eet srig = Is hat saygen : “Id kyal est srig hoyd.”
- El ia demanda esce la sala es fria. = El ia demanda: “Esce la sala es fria?” – Is hat sprohgen an id kyal eet srig = Is hat sprohgen : “Est id kyal srig” ?
- El ia pensa ce la sala ia es fria. = El ia pensa: “Ier, la sala ia es fria.” – Is mohn id kyal hieb est srig = Is mohn : “Id kyal eet srig ghes”
Imperative
Id imperative, wa wehlforme ios verb, est aunmark. Differt ud id present wawod id subject est omiss. Id subject esiet normal-e tu au vos, yani el wohkwn anghen. Ta au ta ce poitte bihe nuden sei un subjecto tehrpti bihe inclus
- Para! – Stop !
- Pardona me. – Maaf !
- Toca la tecla de spasio per continua. – Premte id rewos bar kay continue.
- Vade a via, per favore! – Please abgwahte !
- Ta ce tua rena veni! – Gwehmtu tien rig !
- Ta ce nos dansa! – Smad danse!
Negation
Id negation iom verbs est id adverb no, preceddt-yod both id verb ed va, ia, ta:
- Me no labora oji, e me no va labora doman. – Ne orbato hoyd, ed niem orbate cras.
- El no ia pensa ce algun es asi. – Is ne mohn od eet semanghen her.
- No traversa la strada sin regarda. – Mae tehr id strad aun chehxus.
Participes
Un participe est un verb nuden ka adjective au adverb. Verbs forme active participes in -nte, ed passivce participes in -da. Ta sont adjectives respective-ye equivalent ibs Sambahsa participes endend med “-end” au med “-t/-en”, ed poitte bihe nuden tant ka adjectives quem ka adverbs. Id active participe normal-ye also impliet un jinkdound action, menxu id passive participe suggest id action wakyit in id prev:
- Un ruido asustante ia veni de la armario. – Un dekhschatend blosko gwohm ex id dulap. (adjective)
- La om creante scultas es amirable. – Is wir creend sculptures est admirable. (adjective; = la om ci crea scultas)
- El ia sta tremante en la porta. – Ia stahsit kreusend in id dwerghyahsa. (adverb)
- Nos ia colie tota de la composantes. – Hams collegen vasya components. (noun)
- Per favore, no senta sur la seja rompeda. – Plais mae seddte ep id brohgen stul. (adjective)
- El ia leje xocada la reporta. – Is hat list id report in schock. (adverb)
- Sua novela va es un bonvendeda. – Ays roman sesiet un “bestseller”. (noun)
Id active participe ghehdt habe un object. Eti, ghehdt bihe nuden ka complement ei verb es kay expremes un progressive maynen.
- Me es lenta asorbente la informa. – Absorbo lent-ye id information.
- Me no ia disturba tu, car tu ia es laborante. – I didn’t disturb you, as you were working.
Bet un participial construction est ops inutil, sontghi alya weidsa kay uperwehrte tod wekwos:
- Me asorbe lenta la informa. – Absorbo lent-ye id information.
- Vade a via, me labora. – Abgwah, som orbatend.
- Me continua come. – Naeddo.
- Me come continual. – Eddo mudam.
- Me come tra la dia intera. – Eddo unte id dien.
Id passive participe ghehdt bihe nuden ka complements iom verbs es au deveni, producend un passive maynen. Par (“ab”) introduct el agent uns passive action:
- Esta sala ia es pintida par un bufon. – Tod kyal buit pigen ab un clown.
- La sala deveni pintida. – Tod kyal biht pigen.
- Acel ponte ia es desiniada par un injenior famosa. – Tod brigv buit concepen ab un maschour ingenieur.
- Lo ia deveni conoseda ce el ia es un om perilosa. – Bihsit gnohn od is eet un dangereus wir.
Un active jumla samt on au algun ka subject est ops un elegant alternative uni passive jumla.
- On pinti la sala. – Id kyal biht pict.
- On no sabe cuanto persones teme aranias. – Ne est gnoht quayt leuds baynt aranks.
- Algun ia come lo. – Id buit ess ab semanghen.
Id active participe os es est esente.
- Esente un bufon, el ia senta sur la seja rompeda. – Esend un clown, is sess ep id brohgen stul.
Transitivitat
Un transitive verb ghehdt bihe direct-ye sohkwn ab un nominal syntagme, samt neid preposition quod intervent. Un intransitive verb hat neid object. Mathalan:
- Me senta. – Seddo. (sedd est intransitive)
- La patatas coce. – Ia kartoffels pehkwnt. (her, pehkw est intransitive)
- El usa un computador. – Ia neudt un computer. (neud esti transitive)
- Los come bananas. – Eddent bananes. (edd esti transitive)
Transitivitat est flexible in Elefen. Mathalan, sei yu addeihte un object pos un intransitive verb, id verbo bihti transitive. Id object correspondt semantic-ye id intransitive subject, ed id verb nunkye maynt “causet (id object) ad”
- Me senta la enfantes. – Seddeihm i purts. (= Me causa ce la enfantes senta)
- Me coce la patatas. – Pehkwo ia kartoffels. (= Me causa ce la patatas coce)
Id object uns transitive berb ghehdt bihe omisso sei to est evident ex id situation au id contexte:
- El canta un melodia. – Ia sehngvt uno melodia / Ia sehngv. (= El canta alga cosa)
Verbs samt expletive subjects
Ielg finiht verb in Elefen dehlct habe un subject, hatta tik ka tormplehtor
In Sambahsa, poittmos habe neid subject her, bet Elefen dehlct nudes lo.
- Lo neva. – Sneigvt.
- Lo va pluve. – Vaht suyes.
- Lo es tro calda en esta sala. – Est pior chald in tod kyal.
- Lo es bon – Est gohd.
Sam-ye :
- Lo pare ce tu es coreta. – Kwecto ste correct.
- Lo es importante ce me no oblida esta. – Est importanto mae myehrso to.
Ed, con id verb es, sei id subject est un pronomen (typic el/lo/los) sohkwt ab un relative clause, id druv subject poit bihe desplacen ei end ios jumla menxu “lo” inkapti tod jumla.
On ave deict id presence au existence os semject.
- On ave un serpente en la rua. – Est un serpent ep id strad.
- On no ave pexes en esta lago. – Ne esti sem pisk in tod lac.
- On ave multe persones asi oji. – Sonti maung leuds her hoyd.
Verbs nudt ka nomens
Elefen gnohti dwo weidsa os nudes ia verbs ka nomens : id infinitive ed id verbal nomen. Bo neude id verb aun modification.
Id infinitivce introduct un sontergenos os nominalo clause, kalt “infinitive clause”, quos maynen est kam un clause introducen ab ce. Id infinitive esti dar un verb, quod ghehdt bihe sohkwt ab sem adverbs ed un object, ed id negation “no” poitt precedde id. Important-ye, id ne acceptet subject ni deiker os tid au modus. Nu-ia-expremt id contexte.
Id communsto neud uns infinitive clause est ka object alyios verb. Ia subjects om bo verbs sont biadet ia sams, bet maghent ses different, kam in id exempel herender con proibi
- Me espera ariva ante tua parti. – Spehm arrive pre linkws.
- Me ia gusta multe escuta oji mea musica. – Ghawdo meg klustres mien music hoyd.
- On pote nunca spele coreta mea nom. – Leuds naiwo ghehde bukstives mien nam correct-ye.
- El teme no velia en la matina. – Is bayt ne gehre in id aghyern.
- La empleor proibi come sanduitxes en la ofisia. – Is employer bant edde sandwich in id bureau.
Infinitives ops wehse pos prepositions, quer dar poittent accepte no pre se, ed adverbs ed un object pos se.
- Me viaja per vide la mundo. – Io safer kay vide dunya.
- El ia mori pos nomi sua susedor. – Ia mohr pos taukilevs sien successor.
- El ia abri la noza par colpa lo forte con un martel. – Is ghyien id nuce behngend-ye id med un hammer.
- On no pote pasea tra la mundo sin lasa impresas de pede. – Khacs ghange in id mund aun apterlinkwes prints.
Punor, id verbal nomen est tik un nomen, est biht normal-ye precess ab “la” au alyo determinant. Id nomen denotet auter id jinkdousa ios verbal action, au ids fauric resultat. Ghehdt accepte adjectives, bet un preposition (daydey de) dehlct bihe nuden sei un object tehrpti bihe inclus.
- Sua condui ia es vera xocante. – Eys sulouk eet druve-ye schockant.
- El ia destrui sua labora intera. – Ia hat destrugen sien hol orbat.
- La valsa e la samba es dansas. – Valz ed samba sont dansa.
- Esta va es un ajunta bela a la ragu. – Tod sessiet un lecker gwunet ei ragou.
- Me ia prepara du traduis de la testo. – Ho preparet dwo tarjems ios texte.
- Tu ave no comprende de la problemes. – Has neid ghaben iom problemes.
- “LFN” es un corti de “Lingua Franca Nova”. – “LFN” est un bragven pro “Lingua Franca Nova”.
- La universo ia es estrema peti a la momento de sua crea. – Id universe eet extreme-ye smulk ye id moment siens creation.
Pro un verb kam ajunta, est pau difference inter un ajunta ed un ajuntada. Bet la traduida est id tienjien texte quetos la tradui bihti dught, ed “un crea” est id act os cree un creada. Id sabab est od -da semper se refert ei object. Pro crea, id object est idschi resultat ios action, bet pro tradui, id object ed id resultat sonti dwo different jects. Pro oik verbs, kam “dansa”, quer id object ed id action sont id sam, saygmos dansa, ne *dansada.
Un infinitive clause maght bihe nudt ka subject os un jumla:
- Nada es un eserse gustable. – Snahe est un khauris tadribe.
- Nada en fango no es un eserse gustable. – Snahe in mudh ne est un khauris tadribe.
- Scrive la novela ia aida el a boni sua stilo. – Scribe id roman hat hohlpt iam ad kayjine ayso style.
Bet, in scripta textes, sei un infinitive clause est long, el leiser maghiet misprete id infinitive verb ka un wehlen, bariem esta el leist id magno verbo ios jumla. To ghehdt bihe vergiht changend-ye id infinitive do un verbal nomen addeihnd-ye la au alyo determinant pre id, we neudend-ye id plural.
- La nada en fango no es un eserse gustable. – Snahe in mudh ne est un khauris tadribe.
- La scrive de la novela ia aida el a boni sua stilo. – Scribe id roman hat hohlpt iam ad kayjine ayso style.
- Eras es umana, pardonas es divin. – Rhalte est mensc, indulges est divin.