Adjectives
Un adjective est un werd quod modifiet id maynen unios nomen. Typic adjectives denote ia qualitats, suedsa au attributs iom referents iren nomens.
In Elefen, adjectives ne change pro numer ni genos.
Werdenaurdhen
Un ajetivo segue la nom cual lo descrive:
- un can bon – un gohd kwaun
- la can la plu bon – …
- resultas eselente – …
In pleist falls, est possible addihes meis quem oin adjective pos id nomen aun cause confusion. Bet in sem falls, oino iom adjectives maghiet bihe pretet ka un adverb modifiend id maynen ios sehkwnd adjective. E poitt bihe placen inter adjectives kay vergihes id confusion :
- la nara vera longa – Id druve-ye long storia (vera = adverb)
- la nara vera e longa – Id druv ed long storia (vera = adjective)
- la om grande, forte e stupida – Is buland, nert ed stupid wir (three adjectives)
Per efetos de stilo o bonsona en leteratur, alga ajetivos corta e frecuente pote apare ante la nom, si los mesma no ave descrives. Esta ajetivos es bon, mal, peti, grande, vea, nova, joven, bela, fea, cara e santa:
- un bon idea – … (ma sempre: un idea multe bon – …)
- mea cara ami – …
- la peti casa bela – Id smulk khauris dom
- un vea faia putrida – …
Multe esclamas corta comensa sempre con bon ante la nom:
- bon dia! – …
- bon anio nova! – …
- bon apetito! – …
- bon idea! – …
- bon viaja! – … (au: viaja bon! = un verbo con averbo)
Comparation
Comparative adjectives bihnt formen addeihnd-ye ia adverbs plu (meis) ed min (mins/minter). Ca = quem.
- La cosina es plu calda ca la jardin. – Id cucin esti chalder quem id garden.
- Esta leto es min comfortosa ca me ia previde. – Tod lict est minter comfortable quem quo io wohlp.
Superlative adjectives bihnt formen addeihnd-ye ia adverbs la plu (meist) ed la min (minst) :
- La sol es la ojeto la plu calda en la sistem solal. – Id sol est id warmst object in id solar systeme.
- El ia ave un fia la plu bela en la mundo. – Ia hieb un dugter, tienxia bellst.
Ordinal numers poittent bihe combinet med id superlative construction :
- Vega es la stela sinco la plu briliante en la sielo de note. – Vega est id penkt bertsto star in id noctwaurn.
- El ia deveni la om tre de la plu ricas en la mundo. – Is bihsit tienxia trit richest.
Egalitatscomparations neude id combination tan… como… (tem… quem…)
- La arbor ia es tan alta como un casa. – Id dru eet tem buland quem un dom.
- On es tan joven como on senti. – Anghen esti tem yun quem el kheisst.
Adjectives nudt ka nomens
Quodkwe adjective poitt bihe renuden aunchange ka nomen, maynen-yos est un person au un jecto quod id kweitu tos adjective. Id resultend nomen obedeihti ia normal reuls pro nomens - emt -s pro id plural, naudht un determinnant, ed poitt bihe modifiet ab alya adjectives :
- Esta anelo es perfeta sirculo. Lo es un sirculo perfeta. – Tod ring est perfect-ye circular. Est un perfecto circule.
- Marilyn es un blonde, e seniores prefere blondes. – Marilyn est un blond, ed gentlemans perfernt blonds.