Substantius

Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden ésser seguits d’adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els substantius representen els objectes físics, com persones, llocs o coses però igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

Plural

S’afegeix -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular acaba en consonant, s’afegeix -es. La terminació del plural no modifica la accentuació de la paraula:

• gato, gatos – gat, gats
• om, omes – home, homes

Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Però si els emprem com a substantius, s’ha d’afegir la marca de plural quan sigui necessari:

• la bones, la males, e la feas – els bons, les dolentes i les lletges
• multe belas – molt bonics/boniques

Alguns substantius, plurals en altres llengües, són singulars en elefen:

• El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores amb uns prismàtics.
• On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S’utilitzen els tirants per a subjectar els pantalons.
• Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar aquestes ulleres de sol als Països Baixos.

Substantius comptables i no comptables

Igual que en moltes altres llengües, el elefen distingeix substantius comptables i no comptables. Un substantiu comptable pot ser modificat per un número i agafa la -s del plural. Els substantius comptables representen en general els objectes físics, identificables individualment, com cases, gats o pensaments: Per exemple:

• un auto; la autos; cuatro autos – un cotxe; els cotxes, quatre cotxes
• un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milió de gats

Per contra, els substantius no comptables no prenen en general la -s del plural. Els substantius no comptables representen en general les masses sense individualitat definida, com ara líquids (aigua, suc), pols (sucre, sorra), substàncies (metall, fusta), o qualitats abstractes (elegància, lentitud). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se’ls afegeix una unitat de mesura per a aclarir. Per exemple:

• la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una mica d’aigua; tres tasses d’aigua
• lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta

Es poden utilitzar substantius no comptables com a comptables. Es tracta de situacions particulars:

• Du cafes, per favore. – Dos cafès, si us plau.
• Me ia proba multe cesos. – He provat molts formatges.
• On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es poden comparar les belleses de París i Venècia.

Gènere

Els substantius no solen indicar el seu gènere. Per a distingir-los, s’utilitzen els adjectius mas i fema:

• un cavalo mas – un cavall
• un cavalo fema – una egua

No obstant això, per a alguns noms de parentiu, el masculí presa una -o i el femení una -a:

• avo, ava – avi, àvia
• fio, fia – fill, filla
• neto, neta – net, neta
• sobrino, sobrina – nebot, neboda
• sposo, sposa – espòs, esposa
• tio, tia – oncle, tia
• xico, xica – noi, noia

Però per a algunes parelles s’utilitzen noms diferents per a cada sexe:

• cavalor, dama – cavaller, dama
• dio, diva – déu, deessa
• om, fem – home, dona
• padre, madre – pare, mare
• re, rea – rei, reina
• senior, seniora – senyor, senyora
• frate, sore – germà, germana

El sufix -esa és rar i serveix per a formar la variant femenina d’algunes condicions socials històriques:

• abade, abadesa – abat, abadessa
• baron, baronesa – baró, baronessa
• conte, contesa – comte, comtessa
• duxe, duxesa – duc, duquessa
• imperor, imperoresa – emperador, emperadriu
• marci, marcesa – marquès, marquesa
• prinse, prinsesa – príncep, princesa
• tsar, tsaresa – tsar, tsarina

Grups nominals

Un grup nominal consisteix en un substantiu i els seus modificadors: determinants, que precedeixen al substantiu, i els adjectius i grups preposicionals, que li segueixen.

Els dos grups nominals principals en un enunciat són el subjecte i l’objecte. El subjecte precedeix al verb, i l’objecte li segueix. Altres grups nominals són habitualment introduïts per preposicions per a aclarir el seu paper.

Un grup nominal deu normalment contenir un determinant; a vegades, simplement una marca de plural -s. Però aquesta regla no s’aplica als noms propis, ni als dies de la setmana, ni als mesos, ni a les llengües, ni als substantius incomptables:

• Desembre es calda en Australia. – Desembre és calorós a Austràlia.
• Nederlandes es mea lingua orijinal. – El neerlandès és la meva llengua materna.
• Me gusta pan. – M’agrada el pa.

Es relaxa la regla quan el grup nominal segueix a una preposició, sobretot en les expressions fixes:

• El es la comandor de polisia. – Ell és el cap de policia.
• Me no gusta come bur de aracide. – No m’agrada la crema de cacauets.
• Nos vade a scola. – Anem a escola.
• Acel es un problem sin solve en matematica. – Aquest és un problema sense solució en matemàtica.
• Un virgula pare nesesada per claria. – Una coma sembla necessària per a aclarir.

Un adjectiu o determinant poden ser modificats per un adverbi que els precedeix. Tenint en compte que són semblats als adjectius, en una enumeració, estan separats per una coma o per e. En parlar, és la melodia de l’oració la que marca la diferència:

• Sola un poma multe putrida ia resta. – Només queda una poma molt podrida.
• Me ia encontra un fem bela, joven, e intelijente. – He trobat una dona bella, jove i intel·ligent.

A vegades, un substantiu s’utilitza per a simbolitzar un membre qualsevol de la seva classe. En aquest cas, poc importa si s’utilitza la o un, o si el substantiu es troba en singular o en plural.

• La arpa es un strumento musical. – L’arpa és un instrument musical.
• Un arpa es un strumento musical. – Una arpa és un instrument musical.
• Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals.

Un pronom és una variant particular d’un grup nominal. Normalment, no es pot modificar.

Aposició

Es diuen que dos grups nominals es troben en aposició quan el segon segueix directament al primer i els dos representen a la mateixa persona o cosa. En la majoria dels casos, el segon identifica la persona o cosa:

• la Rio Amazona – el riu Amazones
• la Mar Pasifica – l’oceà Pacífic
• la Isola Skye – l’illa Skye
• la Universia Harvard – la Universitat Harvard
• la Funda Ford – la Fundació Ford
• Re George 5 – el rei George V
• San Jacobo la major – Santiago el Major
• Piotr la grande – Pere el Gran
• mea ami Simon – el meu amic Simon
• la parola “inverno” – la paraula «hivern»
• la libro La prinse peti – el llibre El Petit Príncep

Els acrònims i les lletres simples poden seguir directament a un substantiu per a modificar-lo:

• La disionario es ance disponable como un fix pdf. – El diccionari es troba també disponible com un arxiu PDF.
• El ia porta un camisa T blu de escota V. – Ella portava posada una samarreta blava amb un escot en «V».

A vegades, dos substantius s’apliquen per igual a un objecte o persona. En aquests casos, els substantius s’uneixen amb un guió:

• un produor-dirijor – un productor-director
• un primador-scanador – una impressora-escàner

En tots els casos, la marca de plural (-s o -es) s’aplica a tots dos substantius:

• la statos-membros – els estats membres
• produores-dirijores – productors-directors

El verb nomi (que significa «cridar» o «nomenar») constitueix un cas a part:

• Nos ia nomi el Orion. – A ell ho nomenem Orión.
• Me nomi esta forma un obelisce. — Crido a aquesta forma «un obelisc».