Veni de
- esce es posable ce nos usa “…resente” en loca de “veni de…” per “just”? me no gusta ce nos usa un idioma per esta sinifia comun. un otra posable es “ia fini apena…” (“barely finished…”). nos pote ave ance “comensa apena…” (“just started to…”) en loca de la idioma “es a punto de…”. final, me no comprende la idioma “es a fini de fa — v have just done”. esce algun pote dona un esemplo de la usa de esta espresa en engles o lfn? jorj
- “Recently” es plu jeneral ce “just”. Per esemplo, me pote dise ce me ia visita resente Oxford, ma esta ia aveni a la sete de agosto. Me no pote dise “I have just been to Oxford”, car esta ta sinifia ce me ia es ala direta ante aora – ce me veni aora de ala – o, permetente un estende laxe, ce me ia es ala a un tempo no plu distante ce la semana pasada. Simon
- Ma “just” ave ance otra sinifias, e alga de estas es multe simil. Per esemplo, me pote dise “I was just thinking about that the other day”, do “just” sinifia “esata” – “that’s exactly what I was thinking about” – ma el reteni ance un varia debilida de se sensa de un tempo resente. “Just” es un parola confusante per aprendores de engles. Simon
- Nota ce nos dialetos de engles difere asi. En Britan, nos dise normal “I have just done that” do vos dise “I just did that”. Per nos, “I just did that” sinifia normal “I only did that”, an si nos reconose e comprende (e comensa usa) la posable american. Donce esta esplica la intende de “have just done” en la disionario: “me es a fini de fa la reparas” = “I have just done the repairs” = “me veni de fa la reparas” = “la reparas es la cosa cual me ia fa direta ante dise esta frase a tu”. En Britan, nos pensa de “have just” como un idiom. En la SUA, pare ce vos pensa de “just” como la portor solitar de esta sinifia, car tu no usa la verbo aidante “have” en la plu de tal casos. Simon
- “Comensa apena” no sinifia “es a punto de”. Si me es a punto de parti (“about to leave”), me es ancora asi e me no ia comensa parti. (Me ia comensa serta pensa de parti…) “Apena” sinifia “cuasi no”. Un bon esemplo con “apena” es “me ia comensa apena reposa cuando la telefon ia sona”. Esta sinifia ce me ia comensa reposa, ma la reposa ia es interompeda pos un tempo multe corta. Simon
- Esperanto ave un averbo “ĵus” cual sinifia “direta ante aora”. Esta solve fasil la problem. “Ĵus” es oposante a “tuj”, cual sinifia “immediately”, “direta pos aora”. En la asentia de un averbo fasil prendable de la linguas romanica, “veni de” pare un bon solve. On pote dise ance “vade a” per “es a punto de”, posable. Esta es la orijin semantical de nos parola “va”, natural. Simon
- Me tradui oji la capitol final de Alisia, e me ia trova esta bon esemplo: “They were just beginning to write this down on their slates, when the White Rabbit interrupted.” “Los ia comensa apena scrive” vade perfeta en esta frase. Simon
- bon puntos! me va es contente con “veni de” e la otra espresas. jorj