Teti e desteti
Esce on pote usa “titi” cual es deduida de “destiti”, per tradui “allaiter”? Esemplo: “la madre titi se bebe”. Sunido
- Si, en me opina, ma tu intende “teti” de “desteti”. Simon
- Si, me ia es influeda par la pronunsia engles de “teat”, par la parola uropi “tit”, e an par la parola esperanto “cico”. Donce “teti” sinifia “allaiter”, cual es strana per un franses, car en franses “téter” sinifia “suca un teta o un tetin”. Sunido
- mmm… ma ci “usa la teta”? la madre o la bebe? me ta prefere ce nos no usa -i per partes de la corpo. ce segue? me teme la introdui de “penisi”, per esemplo. 🙂 (me va ajunta sempre esta fas, cual me teme ce nun ave la mesma ideas de la comical!) jorj
- “Teti” sinifia “aplica un teta a (la ojeto)”, donce la madre teti se bebe. Nos ave ja “desteti”. Simon
- recorda ce, cuando nos introdui esta usa de -i, el ia es la aplica tre (pos “deveni” e “usa un util”) e el ia es multe restrinjeda. plu, on no “aplica” un teta a cualce cosa, no an un bebe, no an metaforal! la italianes dise “svezza”, cual, en lfn, ta es “desabitua”, cual es multe plu sivil ce “untitty”. jorj
- “-i” ave ancora sola vera du sinifias: “(fa) deveni” e “usa”. “Aplica” es un otra modo de dise “usa”. Me no ia esplora resente tota de nos verbos en cual “-i” sinifia “usa”, ma los pare es sempre transitiva. “Telefoni algun”, per esemplo, sinifia leteral “aplica un telefon a algun”, cual on comprende natural como “parla par telefon a algun”. En “teti”, la teta es regardada como un util. La sola sinifia spesial cual “-i” ave en un cuantia peti de parolas es “emete”, como en “salivi” e “flori”, ma esta es vera sola un varia minor de “fa deveni”. Ma me acorda ce “desabitua” es multe plu sivil ce “desteti”. Simon
- si, la “-i” en “salivi” es usa cuatro de -i! “flori” es un de la usas orijinal: deveni un flor.
- Cuando un arbor flori, el no “deveni” un flor. El emete flores. Me resta en me opina ce “-i” ave sola du sinifias fundal. Simon
- Me recorda ance ce “destesti algun” sinifia “sutrae la testa de algun”. “Des-” es pico neblos a veses. Simon
- un crea strana, vera, ma natural nos permete esetas. ma tu no vole introdui la parola “testi” per “aplica” un testa, no? on pote dise “testi” per “deveni un testi” o “usa un testi” (como un bal per boling), vera. 🙂 jorj
- “Testi” ta sinifia “ajunta un testa a un cosa cual no ave un testa”. Esta es apena posable, a la min en un modo usos, donce on senti no nesesa per la parola. Simon
- La parola franses per “desteti” es “sevrer”, parola cual veni de “separare”. Sunido
- otra espresas inclui un forma de “desmama” e “deslete”. esce es posable ce nos usa “des-” per crea verbos direta de nomes, sin vade tra “-i”? no - me no crede ce esta ta opera bon. ma posable nos pote usa “desteti” e “destesti” como esetas, sin introdui “teti” o “testi”. ma me prefere “desabitua”. jorj
- Me acorda ce acel no ta opera bon. Multe nomes no fini par un consonante, e la idea ta rompe la “puria” de la sistem de deriva. Simon
- Me crede ce on pote solve la problem sin la usa de la sufisa -i. La prefisa des- indica ja un verbo. Donce “destesta algun” sinifia “sutrae la testa de algun”, “descasca un ovo” es “sutrae la casca de un ovo”. Tal, on no pote dise “desteta un bebe”, car esta ta sinifia “sutrae la teta de la bebe (la teta cual la bebe posede sur se peto). Ma on pote dise “me despluma la gal”, car me sutrae la plumas de la gal. Con la parola “destesta” nun va vole crea la verbo “testa”. Sunido
- Un idea interesante. Me suposa ce tu intende ce tu sujesta aplica sola en casos do la sutrae es la ata prima, e do on pote apena desfa la sutrae a pos. An tal, en multe casos, la difere es vera sutil. Per esemplo, esce “descolori” sinifia “desfa la colori de” o “sutrae la color de”? (E si el sinifia “sutrae la color de”, la verbo debe es “descolor”, cual no aspeta como un verbo. Simil, “desmano” no aspeta como un verbo.) Simon
- Si, tu razona bon, la verbo “descolor” no ta ave un vocal per ajunta -da. Sunido