(deveni e es) es prosima –como egali =es egal o deveni egal . Donce frecuenti, intelijenti e tota ajetivas debe aseta “-i” a simil. Tu restrinje par dise “ usa frase en loca “ En dision. ,regretable “es tirano a “ es min elejente ce “tirani” regulal ,no?
“Es” e “deveni” no es multe prosima. La sufisa “-i” sinifia sola “deveni” (o “fa deveni”). Car me sabe ce tu conose Esperanto, Myaleee, me pote dise ce el coresponde a “-iĝi” e “-igi”, ma no a la “-i” simple de Esperanto. “Tirani” en LFN = “tiraniĝi” o “tiranigi” (deveni un tirano, o fa deveni un tirano). En LFN, un person “tirani” cuando el deveni un tirano; e un person tirani un otra, cuando el causa ce la otra deveni un tirano. Esta no es la mesma como “es un tirano a (un popla)”, an si la verbo basal “tirani” en Esperanto ave esta sinifia. (“Li tiranas la landon” sinifia “el es un tirano a la pais”.) En LFN, “tirana” ta es plu prosima a esta sensa: el aplica un tirano (= se mesma!) a la pais. Ma me pensa ce esta ta es un usa tro estendeda de nos sufisa “-a”. Clar? :-)Simon
per clari ,nos debe usa “contra o a “ .”el ia tirani contra (o “a”)la popla misera “. Asi a prima rigarda on ta comprende “tirani” fasil . Estende la usa de “-i” a “es “ no causa confusa ,e el ta es usos .
“El tirani contra” e “el tirani a” es bon — si el no ia es un tirano a ante. Me pensa ce Jorj no va acorda ce nos pote estende “-i” per sinifia “es”! Simon
Ma… nota la parola “simboli” ce sinifia “es un simbol de”! Simon
me vole sabe tu opina de estende “-i” a es .bon e usos ?
me pensa ce nos pote usa la -i en esta modo a alga veses. el es la forma en lfn de sufisas como -ize en engles, ce es ance usada en esta modo a alga veses. ma nota ce esta usa es un estende de “deveni…”, e “tirani” porte la sinifia prima de “deveni un tirani” e sola sinifia metaforal de “es un tirani”, ce es plu simple diseda como “es un tirani”! “simboli” es “symbolize”, ce asentua la idea de la crea de un simbol.
Me suposa ce en “la lingua simboli la popla”, nos no ta comprende la “-i” a la mesma modo como en “la sol vapori la acua”. La sol causa ce la acua vapori (deveni la vapor). Compare “la acua vapori su la sol”. Ma la lingua no causa ce la popla simboli (deveni un simbol); en loca, la lingua mesma deveni (o, vera, es ja) un simbol. Posable esta no es mal, ma nos ta es consensa de la difere, e no jenerali el tro. Vera, nos ta dise ce “Esperanto ia simboli la stela verde” (has made the green star into a symbol), no ce “la stela verde simboli Esperanto”. “A es un X de B” e “A cambia B a un X” es multe diferente. Simon
vera. nos debe es cauta cuando nos estende sufisas a parolas. es multe plu preferable dise “el es un tirano a se popla” e “la stela verde es un simbol per esperanto”. “es” es un parola peti; es no bon razona per evade usa el! Jorj