Prepara la disionario primida

cognition/cognitive

ú + sufisa

Parolas comun ma ancora mancante

Me suspeta ce alga parolas engles multe comun apare en la disionario con sola alga de sua sinifias, e ce nos no lista alga espresas engles multe comun cual es composada de plu ca un parola. Me ta gusta completi estas, ma me no pote inventa un modo per deteta los. Algun ave un sujesta? Simon

grandia de la libro

Me ia es curiosa per calcula la cuantia aprosima de pajes en la libro. Me ia estrae la parolas elefen con sua definis e traduis, e ia pone los en un documento de 6×9.5” (15.25×24.1cm) con marjines de 0.7” (1.75cm), en du colonas, con leteras de tipo Bookerly e grandia 9. La testo ia pleni 750 pajes. Alora me ia sutrae la definis, e la testo ia pleni 333 pajes. Esta representa sola la parte elefen-engles. Cisa la libro va debe omete alga de la definis (per esemplo los de parolas multe tecnical o internasional, o de plantas e animales minor, per cual la tasonomia es probable un indica plu usosa). Simon

esemplos de presenta

Asi es un modo posible de presenta la parte elefen–engles. Si tu compara la derivadas asi mostrada con la disionario en esta vici, tu va vide ce me ia omete alga de los, car los es vera usosa sola en la parte engles–elefen, pe: “core lenta = jog” e “core sin restrinje = careen, career, hurtle”. Simil per casos do engles ave multe sinonimes per la mesma idea. Esce la presenta pare clar? Esce la cuantia de informa es tro inondante? Me ia usa la sinia ~ per representa la radis, ma natural on nesesa comun sutrae ance la vocal final. Me suposa ce nos pote fida ce la usor pote segue la regula simple per esta; en casos rara como “fria + -ia” o “fe + -in”, nos pote presenta la parola completa. Me ia omete ance la indicas de categoria (N, V, A) en la plu de derivadas, car los es fasil predisable. La indica de categoria es xef importante per la radis mesma, e per la verbos con la sufisa -i. Simon

core VN [move rapida usante sua pedes; (licuida, eletrica) flue] run, flow; N run, running • ~ de distantia longa long-distance running • ~ tra bates run the gauntlet • ~ tra campania cross-country running • ~nte current (flow); courante (mus.) • con la ~nte downstream • contra la ~nte upstream • ~nte alternante alternating current • ~nte de aira airstream • ~nte de jeta jet stream • ~nte direta direct current • ~or runner, jogger

fonde VN [deveni licuida par caldi] melt, smelt • ~ nucleal nuclear meltdown • ~able meltable; N fuse (elec.) • ~ador smelter • ~eria foundry

lenta A [no rapida; movente o funsionante con rapidia basa longa] slow; lingering; N slowcoach, laggard, sluggard • ~i VT slow down, decelerate; N deceleration

determina VT [fa ce _ aveni en modo spesifada; deside firma ce _ va aveni; descovre _ par calcula o rexerca] determine, dictate ‣ N determination • ~da determined, purposeful, resolute • ~nte [un parola alterante cual indica la tipo de refere de un nom o formula nomin] determiner, determinative • ~nte de demanda interrogative determiner • ~isme determinism • ~iste deterministic; N determinist • auto~ self-determine, self-direct; N self-determination • non~da indeterminate • non~iste nondeterministic; N nondeterminist • pre~ predetermine, preordain; N predetermination • pre~isme predeterminism, fatalism; pre~iste predeterministic, fatalistic; N predeterminist, fatalist

Me deveni convinseda ce la presenta a supra no es la plu aidosa per la usor. En loca, me prefere un lista plata de parolas e espresas, como mostrada a su. Esta solve a la min cuatro problemes prurinte:

Me lasa “con la corente” su “corente”, car la usor no va espeta xerca lo su “con”. E me indica la prefisas par tipografia diferente, afin la strutur de la parola resta clar. Vosa opinas? Simon

core VN [move rapida usante sua pedes; (licuida, eletrica) flue] run, flow; N run, running • ~ de distantia longa N long-distance running • ~ tra bates V run the gauntlet • ~ tra campania N cross-country running

corente N current (flow); courante (mus.) • con la ~ downstream • contra la ~ upstream

autodetermina VT self-determine, self-direct; N self-determination

core VN [move rapida usante sua pedes; (licuida, eletrica) flue] run, flow; N run, running

core de distantia longa N long-distance running

core tra bates V run the gauntlet

core tra campania N cross-country running

corente N current (flow); courante (mus.) • con la ~ downstream • contra la ~ upstream

corente alternante N alternating current

corente de aira N airstream

corente de jeta N jet stream

corente direta N direct current

coror N runner, jogger

determina VT [fa ce _ aveni en modo spesifada; deside firma ce _ va aveni; descovre _ par calcula o rexerca] determine, dictate; N determination

determinada A determined, purposeful, resolute

determinante N [un parola alterante cual indica la tipo de refere de un nom o formula nomin] determiner, determinative

determinante de demanda N interrogative determiner

determinisme N determinism

deterministe A deterministic; N determinist

fondable A meltable; N fuse (elec.)

fondador N smelter

fonde VN [deveni licuida par caldi] melt, smelt

fonde nucleal N nuclear meltdown

fonderia N foundry

lenta A [no rapida; movente o funsionante con rapidia basa longa] slow; lingering; N slowcoach, laggard, sluggard

lenti VI VT slow down, decelerate; N deceleration

nondeterminada A indeterminate

nondeterministe A nondeterministic; N nondeterminist

portaclave : N [un anelo de metal a cual on fisa claves per reteni los en grupo] keyring, keychain

predetermina VT predetermine, preordain; N predetermination

predeterminisme N predeterminism, fatalism

predeterministe A predeterministic, fatalistic; N predeterminist, fatalist

Si la cuantia de spasio usada es problemosa, nos ta pote regania alga spasio par combina la linias cual comensa con la mesma parola, tal:

autodetermina VT self-determine, self-direct; N self-determination

core VN run, flow; N run, running; ~ de distantia longa N long-distance running; ~ tra bates V run the gauntlet; ~ tra campania N cross-country running

corente N current (flow); courante (mus.); con la ~ downstream; contra la ~ upstream; ~ alternante N alternating current; ~ de aira N airstream; ~ de jeta N jet stream; ~ direta N direct current

coror N runner, jogger

determina VT determine, dictate; N determination

determinada A determined, purposeful, resolute

determinante N determiner, determinative; ~ de demanda N interrogative determiner

determinisme N determinism

deterministe A deterministic; N determinist

fondable A meltable; N fuse (elec.)

fondador N smelter

fonde VN melt, smelt; ~ nucleal N nuclear meltdown

fonderia N foundry

lenta A slow; lingering; N slowcoach, laggard, sluggard

lenti VI VT slow down, decelerate; N deceleration

nondeterminada A indeterminate

nondeterministe A nondeterministic; N nondeterminist

portaclave : N keyring, keychain

predetermina VT predetermine, preordain; N predetermination

predeterminisme N predeterminism, fatalism

predeterministe A predeterministic, fatalistic; N predeterminist, fatalist

me ia sutrae la definis a supra per vide la resulte. me gusta lo multe! jorj

prototipo

La prototipo es aora asi como un sola paje. Simon

ordina de traduis

Me vole discute pico la ordina en cual nos presenta la traduis engles de cada parola elefen. Aora, nos lista la traduis en ordina alga acaso, cual refleta plu la ordina de tape tra la anios ca cualce prinsipe coerente. Su “comensa”, nos dise “begin, commence, start; set off”. En esta caso, la grupo prima (de tre parolas) es en ordina alfabetal. Me ta pote automati la reordina alfabetal de tota grupos, si desirada. Ma a veses, esta ta causa ce un parola rara en engles apare ante un parola comun. Plu, nos ave asi “commence” cual es la conaseda de “comensa”: cisa lo debe apare prima? Su “confeto” nos ave “candy” (US) e “sweet” (UK). Per esemplos tipal de la problemes, vide “confonde” e “consensa” (entre multe otras, evidente). Cual debe es la prinsipes?

vocabulo

Esce “libro rolada” debe es “libro enrolada”?

Per la tradui engles de “per la plu”, la disionario ave “mostly, for the most par”; “par” debe es “part”, no? Angel

Traduis

Simon, me nota ce “engoli” ave sola “swallow, engulf, envelop”; “gulp”?

Nomes de mares, etc

Pos plu studia de esta problem fasinante, me comensa opina ce tu ia trova ja la solve coreta :) La nomes internasional usada es de spesies multe diversa e confusada, e an la linguas romanica difere entre se sur esce on usa “de” en los. La sola modo de ateni un sistem coerente e jeneral sasiante pare es omete “de” e regarda la nomes como propre. Me no ia ariva a un conclui ultima, ma me tende sempre plu rapida en esta dirije! Probable me va sujesta sola ce nos evita ajetivos en casos como “Canal Panaman” e “Golfo Californian”. Nos debe eleje entre “Canal de Panama” (comun en la linguas romanica) o simple “Canal Panama” (coerente con la majoria vasta de otra tal nomes). Simon

Balcanes

Continuante la idea ce “Caucaso”, “Danubia”, “Himalaia” e “Mediteraneo” es nomes de rejiones, esce nos pote defini ce “Balcan” es la rejion cual conteni “la Balcanes”? Simon

Dardanelia

Esta es un forma strana. Per ce no “Dardanelos” o (si on no gusta nomi un streta con nom plural) “Dardanel”? Simon

Avar

La defini es “desirante forte e egoiste un cosa, tipal ricia e potia”, ma esta es “avaricious, greedy, acquisitive” per cual nos no ave un bon parola. “Avar” sinifia ce on es rica ma spende poca. Simon

Parolas prefisada

A presente, la parolas con prefisas “ofisial” es listada como derivadas de un radis, e otra parolas apare como propre radises. Me opina ce esta no es un sistem aidosa per usores. O tota debe es tratada como derivadas, o tota debe es tratada como radises. La problem en la caso prima es ce un usor pote desira xerca un parola con un prefisa cual el no reconose como prefisa, e el no va trova lo en la libro. La caso du es normal (ma no sempre trovada) en disionarios de engles, e relativa comun en otra linguas cual me conose. Sua problem es ce parolas prefisada no es radises! Ma nos pote inventa un sistem per indica de cual radis los es derivada; nos no nesesa primi esta detalia en la libro, ma nos pote reteni lo en la testo cru de la disionario per permete ce nos estrae ancora fasil listas de tota derivadas de un radis. Simon

  ----
  .portavion : nom verbo-nom
  :D un barcon grande de gera do aviones pote enaira e atera
  :I #
  :R avion
  :EN aircraft carrier
  ----
  .postadio : nom
  :R stadio
  :EN backstage area
  ----

Doctor

Spin doctor appears as “doror de fatos” at the dictionary. Chabi () 10:32, August 9, 2017 (UTC)

Disionario

Ce ia aveni con la disionario? Esce lo ia es primida? Me no trova la lia a la varia enlinia. Chabi () 13:08, November 22, 2017 (UTC)