Controla
Ce es la sinifia esata de la verbo “controla”? En franses, “contrôler” ave sinifias diferente: 1) vérifier: “contrôler la qualité d’une marchandise”, “cette affirmation est contrôlable”; 2) maîtriser, dominer: “contrôler ses nerfs”, “nos troupes contrôlent cette zone”. Esce esta verbo LFN ave du sinifias? Sunido
- lfn usa sola la sinifia du. per la sinifia un, nos ave “serti”. jorj
- Jorj, un person pote es serta, ma no un ben. Me duta ce on pote serti un ben. Cuando me dise “je contrôle cette marchandise”, esta sinifia ce me vole serti me ce esta ben conforma con me espeta o con la comanda. Si me dise “je contrôle la fermeture de cette porte”, me vole es serta ce la porte es bon securida. Me vole es serta, ma la porte no es serta. Donce me senti la nesesa de un verbo otra ce “serti”. Sunido
- vera. “serti” es la forma lfn de “certify”, etc. el debe es un radis autonom. jorj
- me nota ce, en multe linguas, on pote dise “es serta ce va pluve doman”. posible on pote usa “serta” con cosas ance? o ta es “es sertida ce…” o “me es serta ce…” plu bon?
- Si, tu razona bon. En franses ance “certain” ave 2 sinifias. Un person serta es un person ci no duta, ma un cosa serta es un cosa sur cual on no pote duta. De la parola “certain” on deriva la verbo “certifier” cual sinifia “serti” = fa ce un cosa es nondutable. Ma en me esemplos on no pote dise “je certifie la marchandise” o “je certifie la porte”. “contrôler” ave un otra sinifia. “contrôler une chose ou une personne” es esamina un cosa o un person per vide esce la cosa o la person es conformante. Sunido
- On pote dise ce “serta” sinifia “sin duta”, e esta ensirca ambos sinifias. Cuando on dise “sin duta, va pluve doman”, on no intende ce la pluve no va duta. Per “contrôler une chose ou une personne”, on pote dise “esamina”, no? Simon
- En me opina, “esamina” sinifia “oserva con atende”. “contrôler” ave un sinifia entre “serti” e “esamina”. “controla” es “esamina per sutrae un duta”. La defini de “kontroli” es “detale esplori, ĉu io estas konforma al supozo, aŭ tia kia ĝi devas esti”. No parola LFN coresponde a esta defini. Me ave un proposa: esce “controla” pote ave esta sinifia, e esce on pote usa “comanda” per la otra sinifia. P.e. “nos troupes contrôlent cette zone” = “nos soldatos comanda esta area”. On pote ance usa “domina” per acel sinifia. Sunido
- Acel no es un mal idea. “Control” en engles pote sinifia o “comanda” o “regula”. Interesante, esperanto ave la problem oposada: el ave “kontroli”, ma per la otra sinifia (cual apare frecuente en discutes de computadores) on debe fa un eleje difisil entre verbos como “stiri” e “regi”. “Dirije” e “gida” pote es ance bon per esta sinifia en lfn, en alga casos. Simon
- en me opina, “esamina” sinifia “oserva per evalua”, e “serti” sinifia “evalua per garantia”, “evalua per vide si alga cosa es egal a un norma”. “contrôler” ave tro multe sinifias! vide:
contrôler /kɔ̃tʀole/ (conjugate⇒)
1. transitive verb
1. (exercer son autorité sur) to control [pays, organisation];
2. (maîtriser) to control [prix, tremblement, ballon];
3. (superviser) to monitor [opération];
4. (vérifier) [inspecteur] to check [identité, billet];
[douanier] to inspect [bagage];
[comptable] to audit [comptes];
[contrôleur] to inspect [comptes];
[percepteur] to check [déclaration d'impôt];
[employé] to test [produit];
[chercheur] to verify [résultat];
[conducteur] to check [huile];
~ que to make sure that.
2. se contrôler vpr (se maîtriser) to control oneself.
- Jorj, la sinifia 4 coresponde a la verbo cual me nesesa. Ma me no es serta ce el coresponde a la sinifia de “serti”. En me opina “serti” sinifia “certifier”. Sunido
- si, ma cual partes de sinifia 4?
- Tota la partes de la sinifia 4 ave la mesma sinifia, car tota de los es clasida en la sinifia 4. Sunido
- si, ma cual partes de sinifia 4?
- “Serti”, como un radis autonom cual Jorj ia sujesta, ta sinifia “certifier” (“evalua per vide si alga cosa es egal a un norma” – e, si tal, reseta un “nota de serti”). Ma “serti” pote sinifia ance “deveni serta”. Pos la sensa 4 a supra, me vide “contrôler que”. “Me serti ce …” es bon, car me deveni serta sur la cosa esaminada. Ma “me serti la bileta”, “me serti la bagaje”, etc ta es la radis autonom. Me no gusta multe la coesiste de esta du varias de “serti”. Simon
- me duta ce on ta confusa la du sinifias posible. “me serti ce…” e “me serta x…” es clar diferente, e paralel a la usas en la linguas natural. vera, la mesma aplica a “serta”: la intende de “esta es serta” e “me es serta” es fasil comprendeda. “serta” = “certain”, “serti” = “certify”. jorj
- do on ta pone nos parolas “esamina”, “proba”, “garantia”, “atesta”, “validi”, “confirma”, “demostra”, “lisensa”, “permete”, “autori”, “aproba” en esta constela de sinifias? jorj
- Me acorda ce “serti” = “certify” = “certifier”. Ma me no acorda ce “certify” sinifia “check”, “inspect”. Final, me crede ce “esamina” es la bon tradui per “kontroli” = “contrôler”. Sunido