me gusta esta. me acorda ce “alfabetisme” (e aora “numerisme”) no es intera satisfante, ma ce es un alternativa? (vera, me no gusta “alternativa” ance - tro longa, con un sufisa strana, e sin un bon lia de sinifia con “alterna”.)
Triste, me vide no alternativa plu satisfante. A veses, on debe aseta un grado de nonperfetia! La sufisa en “alternativa” no es plu strana ce la sufisa en “negativa”, “positiva”, e parolas simil, e natural, el no es un sufisa de elefen. Elefenistes vide no relata spesial entre “alterna” e “alternativa”. En tu frase, tu pote evita “alternativa” par dise “ce es un otra posable?”, ma esta solve no vade en cada casos. “Alternativa” es un parola tecnical importante. Simon
En linguas propre on ave “alfabetismo/analfabetismo” ma no “alfabetista/analfabetista”!… per dise esta, on ave “alfabetizado” e “analfabeta”… Donce me sujesta:
alfabeti (un person) > alfabetida > nonalfabetida > alfabetiste (cual alfabeti otra personas)
alfabeti (un cosa) = ordina alfabetin > alfabetini (?) Patric
Me nota ce “alfabetizar” en espaniol sinifia ambos “pone en ordina alfabetal” e “instrui leje e scrive”. Posable nos debe tolera esta du sensas ance en elefen? Me gusta tu proposa de “alfabetin”, ma “alfabetini” e “alfabetinida” es alga longa e strana. Me ia considera parolas strana como “alfabetan” e “alfabetica”, ma los no vade. Final, esce nos nesesa vera un verbo ce sinifia “ordina alfabetin”? “Ordina alfabetin” es sufisinte e plu clar: “un lista alfabetin ordinada” (= “un lista alfabetin”). Si on ave un situa do on parla multe de esta ordina, on pote usa “alfabetini” o simple an “alfabeti”. Simon
nos ave ja “alfabeti” per “alphabetize”. “alphabetical order” es “ordina alfabetida” o “ordina alfabetal”.
Me sabe, ma me sujesta ia es ce nos no nesesa “alfabeti” en esta sensa, e ce nos pote usa “alfabeti” per “dona alfabetisme a”. La difere entre “alfabetal” e “alfabetin” es sutil. Tu pensa ce un ordina alfabetin es min esata ce un ordina alfabetal? Simon
per me, “alfabetin” no sujeste la sinifia “ordinada en la ordina de la alfabeta”. me comprende tu intende, ma “alfabetin” sujeste “pote es usada per comunica cosas” o simil.
Interesante. Tu pensa de “alfabeta” como un conseta jeneral. Patric e me ia pensa de el como un segue definida. En derivas, multe depende de se loca de comensa. Simon
me no vide la nesesa de “alfabeti” per “instrui de leje e scrive”. vera, me no vide la nesesa de “alfabetiste” per “capas de leje e scrive”. “nonalfabetiste” es simple “no capas de leje e scrive”. en alga linguas, on ave sola “analfabeta” per “illiterate”, sin un parola simil per “literate”. donce, “illiteracy” pote es “analfabetia” (ce pote es usada ance per “literacy”!). un otra posable es “sin alfabeta” per “illiterate” (e “con alfabeta” per “literate”). on pote dise “instrui de la alfabeta” en loca de “instrui de leje e scrive”, si on desira. simil, on pote usa “sin numeros”, etc. jorj
A comensa, persones es “analfabeta”. On “desanalfabeti” los. La problem con “sin alfabeta” es ce on pote es “literate” en sistemes de scrive nonalfabetal (nonalfabetin?). Posable “capas de leje” e “capas de conta” sufisi, ma los no permete derivas fasil. Simon
Si. On pote alfabeti un testo/lingua nonalfabetal, en cuando on instrui leje a un nonlejor… Patric
pos discute, me pensa ce “alfabetisme/alfabetiste” es un bon creada. jorj