Adverbis
  Igual que els adjectius, que són paraules que modifiquen els substantius; els adverbis són paraules que modifiquen gairebé qualsevol altra cosa: verbs, adjectius, altres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i fins i tot frases senceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau.
Posició
  En elefen, els adverbis i els adjectius té la mateixa forma. La diferència es veu clarament en la posició: els adjectius segueixen als substantius, els adverbis segueixen als verbs i precedeixen a altres paraules:
  - La om ia studia atendosa la testo. – L’home va estudiar detingudament el text. (modificant al verb)
  
- Me ia veni asi en un tren riable lenta. – Vaig venir aquí en un tren ridículament lent. (modificant a l’adjectiu)
  
- La tren ia move asurda lenta. – El tren es va moure absurdament lent. (modificant a un altre adverbi)
  
- Me no oia multe bon tu. – No puc sentir-te molt bé. («multe» modifica «bon», i «multe bon» modifica «oia»)
  
- Cuasi sento persones ia espeta sur la plataforma. – Gairebé un centenar de persones esperaven en l’andana. (modificant a un quantificador)
  
- On ia escava un buco direta ante mea porte. – Van cavar un forat just davant de la meva porta. (modificant a una preposició)
  
- Sola la manico es rompeda. – Només el mànec està trencat. (modificant al sintagma nominal)
  
- Strana, el ia porta un balde de pexes. – Curiosament, ell portava una galleda de peixos. (modificant una frase)
  Un adverbi (o una frase adverbial) que modifica a un verb (o la frase sencera) també es pot col·locar al principi de l’oració. I si no provoca confusió, un adverbi pot situar-se també després de l’objecte d’un verb o en el final de la frase:
  - El dansa bon. – Ella balla bé.
  
- Pronto el va cade. – Aviat caurà.
  
- Surprendente, el es un xico multe bon. – Sorprenentment, és un molt bon noi.
  
- Me no oia tu multe bon. – No puc sentir-te molt bé.
  
- però: Me leje felis la libro. – Llegeixo el llibre feliçment.
  En alguns casos, un adverbi davant d’un adjectiu pot estar unit per un guió per a aclarir el significat:
  - la parolas nova-creada – les paraules recentment creades
  Es pot aclarir també un significat verbal dient en mode o a grau:
  - La melodia es bela en modo surprendente. – La melodia és sorprenentment bona.
Comparació
  La comparació d’adverbis és exactament com la comparació d’adjectius.
Adverbis primaris
  A més de l’enorme quantitat d’adverbis derivats d’adjectius, l’elefen té algunes paraules que són solament adverbis:
  - apena – «a penes»
  
- cisa – «potser», «tal vegada»
  
- cuasi – «gairebé»
  
- tan – «tan» (fins a tal punt)
  
- tro – «massa» (en excés)
  
- asi – «aquí»
  
- ala – «allí», «allà»
  
- an – «fins i tot» (contràriament a l’esperat)
  
- ance – «també»
  
- ancora – «encara»
  
- aora – «ara»
  
- alora – «llavors» (en aquest moment)
  
- poi – «i després»
  
- denova – «una altra vegada», «de nou», «novament»
  
- ja – «ja»
  
- nunca – «mai»
  
- sempre – «sempre»
  
- ier – «ahir»
  
- oji – «avui»
  
- doman – «demà» (l’endemà)
  Tan s’utilitza en exclamacions:
  - Un vista tan bela! – Quina bella vista!
  
- Tan stonante! – Que increïble!
Adverbis quantificadors
  Uns certs quantificadors poden convertir-se en adverbis, indicant l’extensió o grau en què alguna cosa és el cas.
  - no – «no»
  
- alga – «alguns/as», «alguna cosa», «bastant»
  
- multe – «molts/es», «molt»
  
- poca – «pocs/porques», «poc»
  
- plu – «més»
  
- min – «menys»
  
- la plu – «el més»
  
- la min – «el menys»
  No com un adverbi significa «no», «de cap manera». Nega el que modifica. Com a cas especial, quan modifica un verb, precedeix al verb:
  - Los no va comprende. – No entendran.
  
- Nos ave no sola un orania, ma ance du bananas. – Tenim no solament una taronja, també dos plàtans.
  
- O, no esta problem denova! – Oh, aquest problema una altra vegada no!
  Alga com a adverbi significa «alguns/es», «alguna cosa», «bastant», «en certa manera»:
  - Acel es un caso alga spesial. – Això és un cas bastant especial.
  
- Alga confusada, el ia cade en la lago. – Una cosa confosa, va caure en el llac.
  Multe com a adverbi significa «molt», «en gran manera»:
  - Me es multe coler. – Estic molt enutjat.
  
- El ama multe la femes. – Li agraden molt les dones.
  Poca com a adverbi significa «petit/a», «lleugerament», «en menor mesura»:
  - Me es poca interesada. – No estic molt interessat.
  
- El core poca. – Ella corre poc.
  Plu i min com a adverbis signifiquen, respectivament «més» i «menys» (o «en grau més alt» i «en menor mesura»):
  - Tu aspeta plu joven ca me. – Et veus més jove que jo.
  
- No parla plu. – No parlis més.
  
- Me es min contente con la resulta ca me ta prefere. – Estic menys satisfet del resultat del que volgués.
  La plu i la min com a adverbis signifiquen, respectivament, «el més» i «el menys» (o «en la mesura màxima» i «en la mesura mínima»):
  - “Pardona” es la parola la plu difisil. – “Ho sento” és la paraula més difícil.
  
- El es la om la min interesante en la mundo. – Ell és l’home menys interessant del món.
  
- A la min, nos ave ancora la un la otra. – Almenys ens tenim l’u a l’altre.
Adverbis interrogatius i relatius
  Els següents adverbis poden usar-se de diverses maneres:
  - cuando – «quan»
  
- do – «on»
  
- como – «com»
  
- cuanto – «quants/es», «quant»
  
- perce – «per què»
  Creen preguntes directes i indirectes, i introdueixen les oracions de relatiu. Com una extensió del seu ús relatiu, també es comporten com a conjuncions i introdueixen clàusules adverbials – cuando, per exemple, és llavors la forma abreujada de a la tempo cuando. També poden ser introduïts per preposicions.
  Cuando significa «quan» (a cual tempo, en cual tempo):
  - Cuando nos va come? – Quan menjarem?
  
- La enfante demanda cuando nos va come. – El nen està preguntant quan menjarem.
  
- En la anio cuando me ia nase, la clima ia es multe calda. – L’any en què jo vaig néixer, el temps era molt càlid.
  
- Cuando nos ariva, me va dormi. – En el moment en què arribem, em dormiré.
  
- Nos va canta ante cuando nos dansa. – Cantarem abans de ballar.
  
- Nos va dansa pos cuando nos canta. – Ballarem després de cantar.
  
- Nos va dansa asta cuando nos adormi. – Ballarem fins que ens adormim.
  Do significa «on» (a cual loca, en cual loca). Quan s’usa amb un verb de moviment, do sovint significa «a on»:
  - Do es la can? – On està el gos?
  
- Me no sabe do nos vade. – No sé a on anem.
  
- En la pais do me ia nase, la clima es multe calda. – Al país on vaig néixer, el clima és molt càlid.
  
- El ia dormi do el sta. – Dormia on es trobava.
  
- Me veni de do tu ia visita me. – Vinc d’on em vas visitar.
  
- La polisior ia desinia un sirculo sirca do el ia trova la clave. – El policia va dibuixar un cercle al voltant d’on es va trobar la clau.
  Como significa «com» (en cual modo). També serveix com una preposició que significa «igual», «com»:
  - Como tu conose mea nom? – Com saps el meu nom?
  
- Me no comprende como tu conose mea nom. – No entenc com saps el meu nom.
  
- La manera como tu pasea es riable. – La forma en què camines és ridícula.
  
- Me parla como me pensa. – Parlo com penso.
  
- La descrive ia difere multe de como la loca aspeta vera. – La descripció és molt diferent de com realment es veu el lloc.
  
- Tua oios es como los de un falcon. – Els teus ulls són com els d’un falcó.
  Cuanto significa «quant» o «quants/es» (en cual cuantia). També serveix com un quantificador amb el mateix significat:
  - Cuanto la orolojo custa? –Quant costa el rellotge?
  
- Cuanto tu ia compra? – Quants vas comprar?
  
- Cuanto tu desira esta torta? – Quant vols aquest pastís?
  
- Me va demanda cuanto ia ariva. – Preguntaré quants han arribat.
  
- Nos va aida cuanto nos pote. – Ajudarem en tot el que puguem.
  
- Tu sabe cuanto me ama tu? – Saps quant t’estimo?
  Perce significa «per què» (en diversos sentits: par cual causa, per cual razona, con cual intende). Les conjuncions corresponents són car («perquè», «per la raó que») i afin («perquè», «amb la intenció que»):
  - Perce tu core? – Per què corres?
  
- La fem ia demanda perce la fenetra es rompeda. – La dona va preguntar per què estava trencada la finestra.