LA CIMERAS
La deseritadaMirtoHorusAnterosDelficaArtemisVersos dorada

Delfica

Delfica es la soneto 5 de la des-du sonetos ermetiste
de la colie La Cimeras scriveda par Gérard de Nerval (1808-1855)
Traduida de franses par Michel Gaillard e musicida par la bande Magis Optis

Esce tu ia oia ja, Dafne, esta canta vea,
A su la sicomoro o su la lauro blanca,
Su la olivo, la mirto, o la salse tremante,
Esta canta de ama cual sempre recomensa?…

Reconose la Templo, la peristilo vasta,
E la limes amarga, cual tu ia morde ja,
E la cava, riscosa del paseor noncauta:
La seme del dragon vinseda dormi ala.

Vos vade a reveni, o dios anelada!
La tempo va retrae la ordina antica;
La tera ia tremeta su un sofla profetal…

En esta, la sibil con sua fas latina
Ancora dormi su la arco de Constantino
– No cosa ia disturba la portico sever.

Mostra ance la testo orijinal

Tivoli, 1843.

DelficaGérard de Nerval (1843): La connais-tu, Dafné, cette ancienne romance, / Au pied du sycomore, ou sous les lauriers blancs, / Sous l’olivier, le myrthe ou les saules tremblants, / Cette chanson d’amour qui toujours recommence?… / / Reconnais-tu le Temple, au péristyle immense, / Et les citrons amers où s’imprimaient tes dents? / Et la grotte, fatale aux hôtes imprudents, / Où du dragon vaincu dort l’antique semence. / / Ils reviendront, ces dieux que tu pleures toujours! / Le temps va ramener l’ordre des anciens jours; / La terre a tressailli d’un souffle prophétique… / / Cependant la sibylle au visage latin / Est endormie encor sous l’arc de Constantin: / – Et rien n’a dérangé le sévère portique.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 4 april 2024 (17:36 UTC).