13. Jornales
“Los es putas completa.” – Anj ia dise, sputante la parola. “En fato, acel es un insulta contra la putas asidua de la mundo. Los es, es… profitores.”
Nos ia es regardante un pila de jornales cual nos ia oteni e ia porta a la caferia. Tota ia conteni “reportas” sur la selebra en Parce Dolores e, sin eseta, los ia fa ce lo ia pare un orjia enebriada e drogida de jovenes ci ia ataca la polisia. USA Today ia descrive la custa de la “tumulta” e ia inclui la custa de lava la restantes de peper pos la bombi par gas, la onda de atacas de asma cual ia bloci la departes de urjentes medical de la site, e la custa de prosede la otosento “tumultores” arestada.
Nun ia raconta de nosa lado.
“Bon, Rede X ia reporta coreta lo, an tal.” – me ia dise. Me ia copia alga de la bloges e videos e colies de fotos a mea telefoneta, e me ia mostra los a el. Los ia es atestas direta de persones ci ia es gasida e bateda. La video ia mostra tota nos en dansa, en diverti, ia mostra la parlas political pasosa e la scande de “Reprende lo” e Trudy Doo disente ce nos es la sola jenera ci pote crede a batalia per nosa librias.
“Nos nesesa fa ce persones sabe sur esta.” – el ia dise.
“Si.” – me ia dise, sombre. “Acel es un teoria bela.”
“Ma perce tu pensa ce la jornales publici nunca nosa lado?”
“Tu ia dise lo: los es putas.”
“Si, ma putas fa lo per la mone. Los ta pote vende plu jornales e comersiales si los ta ave un controversa. Aora los ave sola un crimin – controversia es multe plu grande.”
“Oce, asetada. Donce perce los no fa lo? Sabe, reportores es apena capas de xerca en bloges comun, an min de segue Rede X. Acel es apena un loca do adultes cabe vera.”
“Si.” – el ia dise. “Ma nos pote boni esta, no?”
“Como?”
“Scrive tota la informa. Pone lo en un loca, con tota la lias. Un sola loca visitable, con intende ce la jornalistes va trova lo e va comprende la situa intera. Lia lo a la fixes METODO per Rede X. Usores de la interede pote asede Rede X, si lo no importa a los ce Securia Interna va descovre cua los ia surfa.”
“Tu pensa ce lo va susede?”
“Ma an si no, lo es un cosa positiva per fa.”
“Perce los ta escuta nos, an tal?”
“Ci no ta escuta M1k3y?”
Me ia pone mea cafe. Me ia prende mea telefon e ia lisca lo a mea pox. Me ia sta, turnante sur talon, e ia sorti de la cafe. Me ia eleje un dirije acaso e ia continua pasea. Mea fas ia senti tensada, perdente sangue a mea stomaco, cual ia es ajitada.
Los sabe ci tu es – me ia pensa. Los sabe ci M1k3y es. Esta ia es la fini. Si Anj ia dedui lo, ance Securia Interna. Me ia es ruinada. Me ia sabe esta de cuando los ia relasa me de la camion de Securia Interna: ce a alga dia los va veni per aresta me e supresa me per sempre, enviante me a do Darryl ia vade.
Tota ia fini.
El ia fa cuasi un tacle a me cuando me ia ateni Strada Mercato. El ia respira forte con aspeta furiosa.
“Cua de enferno es tua problem, senior?”
Me ia secute me de el e ia continua pasea. Tota ia fini.
El ia saisi me denova. “Sesa, Marcus, tu asusta me. Veni, parla a me.”
Me ia para e ia regarda el. El ia nebli ante mea oios. Me ia pote foca a no cosa. Me ia senti un desira fol de salta ante un tram-bus munisipal cual ia freta pasante nos, a media de la strada. Me ia prefere mori ca revade.
“Marcus!” El ia fa un cosa cual me ia vide fada sola par persones en filmas. El ia palmi me: un colpa forte contra la fas. “Parla a me, txa!”
Me ia regarda el e ia pone mea mano a mea fas, cual ia dole agu.
“Nun debe sabe ci me es.” – me ia dise. “Me no pote dise plu simple lo. Si tu sabe, tota ia fini. Cuando otra persones sabe, tota ia fini.”
“O dio, pardona me. Vide, me sabe sola car, he, me ia estorse lo de Jolu. Pos la selebra, me ia spia alga tu, per atenta descovre esce tu es la bonom ci tu ia pare es o un taliagarga secreta. Me conose Jolu ja tra longa, e cuando me ia demanda a el sur tu, el ia es tan zelosa como si tu ta es Cristo reveninte o simil, ma me ia pote sensa ce alga cosa esiste cual el no dise a me. Me conose Jolu ja tra longa. El ia cortea mea sore plu vea a la campa informatical cuando el ia es un enfante. Me conose alga fatos vera susia sur lo. Me ia dise a el ce me va publici los si el no informa me.”
“Donce el ia informa tu.”
“No.” – el ia dise. – “El ia envia me a enferno. Alora me ia dise a el alga cosa sur me. Alga cosa cual me ia dise nunca a cualce otra person.”
“Cua?”
El ia regarda me. A sirca. Denova a me. “Oce. Me no va fa ce tu jura secretia, car lo ta ave no valua. O me pote fida tu, o me no pote.
“En la anio pasada, me —” – el ia pausa. “En la anio pasada, me ia fura la esaminas normida e ia publici los en la rede. Lo ia es mera un diverti. Me ia pasa acaso la ofisia de la ensenior xef e me ia vide los en sua armario secur, e la porte ia es abrida. Me ia entra rapida a sua ofisia – on ia ave ses colies de copias, e me ia pone simple un en mea saco e ia core a via denova. Cuando me ia reveni a casa, me ia scane tota e ia posta los en un servador de la Partito Piratin en Danmarc.”
“Acel ia es tu?” me ia dise.
El ia roji. “Em. Si.”
“Merda santa!” – me ia dise. Lo ia es vasta reportada. La Comite Educal ia dise ce la produi de sua esaminas per No Enfante Suprapasada ia custa deses de miliones de dolares e ce on va debe spende tota denova, par causa de la revela. Los ia nomi lo “terorisme educal”. La jornales ia divina nonsesante sur la motivas political de la esposor, demandante esce lo ia es un protesta par un ensenior, o un studiante, o un furor, o un contrator frustrada de la governa.
“Acel ia es TU?”
“Lo ia es me.” – el ia dise.
“E tu ia dise esta a Jolu —”
“Car me ia vole ce el es serta ce me va garda la secreta. Si el ta sabe mea secreta, alora el ta ave un cosa usable per prisoni me si me ta abri mea boca. Dona pico, prende pico. Quid pro quo, como en La silentia de la ovetas.”
“E el ia informa tu.”
“No.” – el ia dise. “El no ia dise.”
“Ma —”
“Pos acel, me ia dise a el cuanto me gusta tu. Ce me intende condui intera fol e lansa me a tu. Alora el ia informa me.”
Me ia pote pensa a no cosa per dise alora. Me ia regarda mea pedes. El ia saisi mea manos e ia presa los.
“Pardona me ce me ia estorse lo de el. La deside de informa me ia ta debe es la tua, si tu ia ta vole an informa me. Lo no ia es mea conserna —”
“No.” – me ia dise. Sabente aora como el ia descovre, me ia comensa calmi denova. “No, lo es bon ce tu sabe. Tu.”
“Me.” – el ia dise. “Me, la peti pico.”
“Oce, me pote vive con esta. Ma un plu cosa resta.”
“Cua?”
“Me no pote dise esta sin pare un fol ofendente, donce me va dise lo, simple. Persones ci cortea lunlotra – o ci fa lo cual nos fa aora – los separa. Cuando los separa, los coleri contra lunlotra. Odia lunlotra a veses. Lo es vera nonemosial ce nos considera la posiblia de esta entre nos, ma sabe, nos debe considera lo.”
“Me promete seria ce no cosa cual tu ta pote fa contra me de sempre ta causa me a tradi tua secreta. No cosa. Fode un ecipo de des animores en mea leto su regarda de mea madre. Obliga ce me escuta Britney Spears. Fura mea computador, frati lo con marteles e empapa lo en acua de mar. Me promete. No cosa. De sempre.”
Me ia espulsa alga aira.
“Em.” – me ia dise.
“Aora ta es un bon momento per besa me.” – el ia dise, e ia turna sua fas a supra.
La projeta grande seguente par M1k3y en Rede X ia es asembla la resoma la plu rigorosa de la selebra FIDA NUN a Parce Dolores. Me ia asembla la pajeria la plu grande e impresante cual me ia pote, con sesiones mostrante la avenis par loca, par ora, par categoria – violentia polisial, dansas, posefeto, cantas. Me ia posta la conserta intera.
Lo ia es cuasi la sola cosa a cual me ia labora tra la resta de la note. E la note seguente. E la seguente.
Mea caxa de eposta ia supraflue con sujestas par persones. Los ia envia a me descargas de sua telefones e cameras de pox. Alora me ia reseta un eposta de un nom cual me ia reconose – Dr Eeevil (con E truple), un de la mantenores xef de Linux Paranoica.
> M1k3y
> Me ia regarda tua esperimenta Rede X con multe interesa. Asi en Deutxland, nos ave multe esperia con lo cual aveni con un governa cual deveni noncontrolable.
> Un cosa cual tu nesesa sabe es ce cada camera ave un “suscrive de ruido” unica cual on pote usa plu tarda per lia un imaje a un camera. Esta sinifia ce la fotos cual tu republici en tua pajeria ta pote es cisa usada per identifia la fotografistes, si on ta aresta los per alga otra cosa a pos.
> Fortunosa, sutrae la suscrives no es difisil, si on vole. On ave un util per fa esta en la distribui de Linux Paranoica cual tu usa – lo es nomida “photonymous”, e tu va trova lo en /usr/bin. Leje mera la pajes de manual per informas. Ma lo es simple.
> Bon fortuna per lo cual tu fa. No deveni caturada. Resta libre. Resta paranoica.
> Dr Eeevil
Me ia desimpresa tal tota la fotos cual me ia posta e ia repone los, con ance un nota esplicante lo cual Dr Eeevil ia dise a me, avisante la mesma prosede a cadun otra. Tota nos ia ave la mesma instala fundal de Xbox Paranoica, donce tota nos ia pote anonimi nosa imajes. Me ia pote fa no cosa per la fotos cual ia es ja descargada e conservada, ma de aora nos va es plu astuta.
Me no ia pensa plu a la tema en acel note, asta cuando me ia desende per la come de la matina seguente, do Mama ia comuta la radio, escutante la novas matinal de NPR.
“La ajenteria de novas arabi al-Djazira mostra fotos, videos e atestas direta sur la tumulta de jovenes a la finisemana pasada en Parce Mision Dolores.” – la anunsior ia dise cuando me ia es bevinte un vitro de jus de orania. Me ia susede no sputa lo tra la sala, ma me ia malengoli pico.
“Reportores de al-Djazira reclama ce esta atestas ia es publicida en un cosa nomida ‘Rede X’, un rede secreta usada par studiantes e suportores de al-Qaida en la Rejion Baia. La esiste de esta rede es ja longa un tema de rumor, ma oji la refere prima apare a lo en la jornales xef.”
Mama ia secute sua testa. “Esata lo cual nos nesesa.” – el ia dise. “Si la polisia no ia es ja sufisinte mal, nos ave aora jovenes corente de asi a ala, finjente gerilias e donante a on un razona per enforsa vera sever.”
“La bloges de Rede X ia publici sentos de reportas e fixes multimedial de persones joven ci ia es presente a la tumulta e alega ce la asembla ia es pasosa asta cuando la polisia ia ataca los. Asi es un de acel atestas:
“Nos ia fa no plu ca dansa. Me ia trae mea frate peti. Bandes ia jua e nos ia parla sur libria, sur como nos perde lo a esta foles ci dise ce los odia teroristes ma ci ataca nos, an si nos no es teroristes ma esuanes. Me pensa ce los odia libria, no nos.
“Nos ia dansa e la bandes ia jua e tota ia es divertinte e bon, e alora la polisiores ia comensa cria ce nos ta desgrupi. Tota nos ia cria: reprende lo! Esta vole dise: reprende la SUA. La polisiores ia gasi nos con airosol de peper. Mea frate peti ave des-du anios. El ia perde tre dias de scola. Mea jenitores stupida culpa me. Ma como de la polisia? Nos paia los e los debe proteje nos, ma los ia gasi nos sin bon razona – ia gasi nos como on gasi soldatos enemin.
“Atestas simil, incluinte audio e video, es trovable en la pajeria de al-Djazira e en Rede X. On pote trova instruis per asede esta Rede X en la paje xef de NPR.”
Papa ia desende.
“Esce tu usa Rede X?” – el ia dise. El ia regarda intensa mea fas. Me ia sensa mea contorse.
“Lo es per juas video.” – me ia dise. “Esta es perce la plu de persones usa lo. Lo es mera un rede sin filo. Lo es lo cual cadun ia fa con acel Xboxes cual on ia dona sin custa en la anio pasada.”
El ia grima a me. “Juas? Marcus, tu no comprende lo, ma tu furni un asconderia per persones ci intende ataca e destrui esta pais. Me no vole vide ce tu usa esta Rede X. No plu. Esce me ia parla clar?”
Me ia vole disputa. Txa, me ia vole saisi sua spalas e secute el. Ma no. Me ia regarda a via. Me ia dise – “Serta, Papa.” Me ia vade a scola.
Prima, me ia es lejerida cuando me ia descovre ce Sr Benson no va resta como la ensenior de mea clase de studias sosial. Ma la fem ci on ia trova per recambia el ia es mea malsonia la plu mal.
El ia es joven, con sola sirca 28 o 29 anios, e beleta en alga modo virtuosa. El ia es blonde e ia parla en un manera suave sude cuando el ia presenta se a nos como Sra Andersen. Esta ia sona instante un campana de alarma en me. Me ia conose no fem con min ca 60 anios ci nomi se “Seniora”.
Ma me ia es preparada per iniora esta. El ia es joven, beleta, el ia sona dulse. El va es oce.
El no ia es oce.
“En cual situas la governa federal debe es preparada per suspende la Declara de Diretos?” – el ia dise, turnante a la mureta negra e scrivente un linia de numeros, de un asta des.
“Nunca.” – me ia dise, sin espeta ce el invita me. Esta ia es fasil. “Diretos constitual es asoluta.”
“Acel no es un opina multe sofisticada.” El ia regarda sua scema de sejas. “Marcus. Per esemplo, imajina ce un polisior fa un xerca nonconveninte – el esede la spesifiadas en sua documento de autoria. El descovre atestas convinsente ce un om vil ia mata tua padre. Los es la sola atestas cual esiste. Esce la om vil debe es librida?”
Me ia sabe la responde a esta, ma me no ia pote vera esplica lo. “Si.” – me ia dise, final. “Ma la polisia no debe fa xercas nonconveninte —”
“Falsa.” – el ia dise. “La responde coreta a malcondui polisial es ce on ata disiplinal contra la polisia, no ce on puni tota la sosia per la era de un polisior.” El ia scrive “Culpablia criminal” a la numero un sur la mureta.
“Otra modos en cual la Declara de Diretos pote es suprapasada?”
Carl ia leva sua mano. “Si on cria ‘foco!’ en un teatro folida?”
“Multe bon,” – el ia consulta la scema de sejas – “Carl. On ave multe casos en cual la Ajusta Prima no es asoluta. Ta ce nos lista alga plu de estas.”
Carl ia leva sua mano denova. “Si on perili un enforsor de lege.”
“Si, la revela de la identia de un polisior o securior desemblada. Multe bon.” El ia scrive lo. “Otras?”
“Securia nasional.” – Carl ia dise, sin espeta es denova invitada. “Malacusa. Osenia. Dejenera de minores. Porno de enfantes. Instruis per crea bombas.”
Sra Andersen ia scrive rapida estas, ma ia pausa a porno de enfantes. “Porno de enfantes es mera un forma de osenia.”
Me ia senti malada. Esta no ia es lo cual me ia aprende o ia crede sur mea pais. Me ia leva mea mano.
“Si, Marcus?”
“Me no comprende. Tu fa ce lo pare ce la Declara de Diretos es elejable. Lo es la Constitui. Nos debe segue asoluta lo.”
“Acel es un suprasimpli comun.” – el ia dise, donante a me un surie falsa. “Ma la fato vera es ce la legores de la Constitui ia intende ce lo va es un documento vivente cual va es revisada con la pasa de tempo. Los ia comprende ce la Republica no ta pote dura per sempre si la governa corente no ta pote governa longo la nesesas corente. Los ia intende nunca ce on regarda la Constitui como un dogma relijiosa. Ultima, los ia veni asi per fuji un dogma relijiosa.”
Me ia nega con testa. “Como? No. Los ia es mercatores e artisanes ci ia es fidosa a la Re asta cuando el ia institui politicas cual ia oposa la interesas de los e ia es cruel enforsada. La refujadas relijial ia veni multe plu temprana.”
“Alga de la Legores ia desende de refujadas relijial.” – el ia dise.
“E la Declara de Diretos debe no es alga cosa de cual on eleje seguente sua vole. La cosa odiada par la Legores ia es tirania. Lo es la cosa cual la Declara de Diretos debe preveni. Los ia es un armada revoluinte e los ia desira un colie de prinsipes cual cadun ia pote acorda. Vive, libria e la xerca per felisia. La direto de la popla per puxa sua opresores a via.”
“Si, si.” – el ia dise, brandinte un braso a me. “Los ia crede a la direto de la popla per libri se de sua Res, ma —” Carl ia ave ja un surion e, a esta dise, el ia surie an plu larga.
“Los ia scrive la Declara de Diretos car los ia opina ce la posese de diretos asoluta es plu bon ca la risca ce algun va prende los a via. Como la Ajusta Prima: lo debe proteje nos par preveni ce la governa crea du spesies de parla – parla permeteda e parla criminal. Los no ia vole fronti la risca ce alga fol va deside ce la cosas cual no plase a el es nonlegal.”
El ia turna e ia scrive “Vive, libria e la xerca per felisia” sur la mureta.
“Nos progresa pico ante la leson intendeda, ma vos pare un grupo avansada.” La otras ia rie a esta, nervosa.
“La rol de governa es securi per sitadanes la diretos de vive, libria e la xerca per felisia. En acel ordina. Lo es como un filtro. Si la governa vole fa alga cosa cual desfelisi pico nos, o prende a via alga de nosa libria, lo es oce si los fa lo per salva nosa vives. Per esta razona la polisiores pote enclui on si los pensa ce on es un peril per se o otras. On perde sua libria e felisia per proteje la vive. Si on ave la vive, cisa on va oteni plu tarda la libria e la felisia.”
Alga de la otras ia leva ja sua manos. “Esce esta no sinifia ce los pote fa cualce cosa cual los desira, si los dise ce lo es per preveni ce algun dana nos en la futur?”
“Si.” – un otra xice ia dise. “Lo pare ce tu dise ce la securia nasional importa plu ca la Constitui.”
Me ia es alora tan orgulosa de mea costudiantes. Me ia dise – “Como on pote proteje libria par suspende la Declara de Diretos?”
El ia secute sua testa a nos como si nos es multe stupida. “La fundores ‘revoluinte’ ia fusili tradores e spiores. Los no ia crede a libria asoluta, no cuando lo ia menasa la Republica. Bon, considera esta persones de Rede X —”
Me ia atenta forte no rijidi.
“— esta interferores tal nomida, ci ia es en la novas a esta matina. Cuando esta site ia es atacada par persones ci ia declara un gera contra esta pais, los ia comensa sabota la metodos de securia ajuntada per catura la viles e preveni ce los repete la ata. Los ia fa esta par perili e disturba sua cositadanes —”
“Los ia fa lo per mostra ce on prende nosa diretos a via par autoria de proteje los!” – me ia dise. Oce, me ia cria. Txa, el ia fa ce me es tan furiosa. “Los ia fa lo car la governa ia trata cadun como un teroriste suspetada.”
“Alora, los ia vole demostra ce on debe no trata los como teroristes,” – Carl ia cria en responde – “donce los ia condui como teroristes? Donce los ia fa terorisme?”
Me ia boli.
“O, txa de Cristo. Fa terorisme? Los ia mostra ce la monitori universal es plu perilosa ca terorisme. Considera cua ia aveni en acel parce en la finisemana pasada. Acel persones ia dansa e ia escuta musica. Como acel es terorisme?”
La ensenior ia traversa la sala e ia sta ante me, dominante me asta cuando me ia silenti. “Marcus, tu pare pensa ce no cosa ia cambia en esta pais. Tu debe comprende ce la bombi de la Ponte Baia ia cambia tota. Miles de nosa amis e relatadas reposa mor a la fondo de la Baia. Esta es un tempo per unia nasional a fas de la insulta violente cual nosa pais ia sufri —”
Me ia sta. Me ia oia tro multe de esta caca ce “tota ia cambia”. “Unia nasional? La punto intera de la SUA es ce nos es la pais do disenti es bonvenida. Nos es un pais de disentores e bataliores e abandonores de universia e suportores de parla libre.”
Me ia pensa a la leson final de Sra Galvez e la miles de studiantes a Berkeley ci ia ensirca la furgon de polisia cuando on ia atenta aresta un xico ci distribui leteratur sur diretos sivil. Nun ia atenta para acel camionetas cuando los ia viaja a via con tota la persones ci ia dansa en la parce. Me no ia atenta. Me ia fuji.
Cisa tota ia cambia.
“Me crede ce tu sabe do la ofisia de Sr Benson es.” – el ia dise a me. “Ta ce tu presenta tu a el, instante. Me no va permete ce on interompe mea lesones par condui nonrespetosa. Per algun ci reclama ce el ama la libria de parla, tu es serta contente de cria plu forte ca cualcun ci desacorda con tu.”
Me ia prende mea PortaScola e mea saco e ia parti furiosa. La porte ia ave un xarnier de gas, donce pumi lo ia es nonposible, ma si no, me ia ta pumi lo.
Me ia vade rapida a la ofisia de Sr Benson. Cameras ia filma mea vade. Mea manera de pasea ia es rejistrada. La radioeticetas en mea carta de studiante ia difusa mea identia a sensadores en la coredor. Lo ia es como en un prison.
“Clui la porte, Marcus.” – Sr Benson ia dise. El ia turna sua scermo afin me vide la flue video de la sala de clase de studias sosial. El ia oserva ja la aveni.
“Cual escusa tu ave per ofre?”
“Acel no ia es ensenia – lo ia es propaganda. El ia dise a nos ce la Constitui no importa!”
“No, el ia dise ce lo no es un dogma relijiosa. E tu ia ataca el como alga spesie de fundaliste, tal demostrante sua proposa. Marcus, de tota persones, tu debe comprende ce tota ia cambia cuando la ponte ia es bombida. Tua ami Darryl —”
“Ma txa, no dise an un parola sur el.” – me ia dise, con coleria bolinte. “Tu no conveni per parla sur el. Si, me comprende ce tota es aora diferente. A ante, nos ia es un pais libre. Aora, no plu.”
“Marcus, esce tu sabe la sinifia de ‘zero tolera’?”
Me ia sede. El ta pote espulsa me par causa de “condui menasante”. Esta ia es intendeda per usa contra xices de gang ci ta atenta asusta sua enseniores. Ma natural, el ia ta senti no regrete en usa lo contra me.
“Si.” – me ia dise. – “Me sabe la sinifia.”
“Me pensa ce me merita un espresa de tua repenti.” – el ia dise.
Me ia regarda el. El ia supresa apena sua surie sadiste. Un parte de me ia vole basi me. Lo ia vole suplica ce el pardona tota mea vergonia. Me ia puia acel parte a su e ia deside ce me prefere es espulsada ca repenti.
“Governas es instituida entre persones, derivante sua potias justa par la acorda de la governadas; cuando cualce forma de governa comensa destrui esta intendes, la popla ave la direto de altera o aboli lo, e de institui un governa nova, ponente sua funda sur tal prinsipes, e organizante sua potias en tal forma, cual va pare a los la plu capas de reali sua securia e felisia.” Me ia recorda perfeta la parolas.
El ia secute sua testa. “Recorda un cosa no es la mesma como comprende lo, xic’.” El ia apoia a sua computador e ia fa alga clicas. Sua primador ia ronrona. El ia dona a me un folia con la xapo de letera de la Comite e un nota ce on suspende me per du semanas.
“Me va eposta a tua jenitores aora. Si tu es ancora sur la imobila de la scola pos tredes minutos, tu va es arestada como un intruor.”
Me ia regarda el.
“Ta ce tu no declara un gera contra me en mea propre scola.” – el ia dise. “Tu no pote gania acel gera. VADE!”
Me ia parti.