Sustantíus

Es sustantíus sòlen essê enfoñads per determinàns, y pòren anà seguids d’adjettíus y de grupos preposissionals, per créà un grupo nominal. Es sustantíus representan ets objèttes físics, tals com personas, llogs o còsas, però igualment representan concèttes abstrattes, similàs gramaticalment.

Plural

S’afagêx -s a n’es sustantíu per formà es plural. Si es sustantíu en singulà acaba en consonant, s’afagêx -es. S’acabament d’es plural no modifica s’acentuassió de sa paraula:

• gato, gatos – mox, moxos
• om, omes – hòmo, hòmos

Ets adjettíus, que modifican a un sustantíu, no canvían es plural. Però si s’empleyam còma sustantíus, se deu afagí sa marca de plural cuand sía necessari:

• la bones, la males, e la feas – es bons, sas dolentas y sas fèas
• multe belas – molt guapos / guapas

Colcúns sustantíus, plurals dins unas altras llengos, són singulàs dins elefen:

• El regarda un sisor con un binoculo. – Éll mira unas estidoras emb uns prismàtics.
• On usa un bretela per suporta sua pantalon. – Se empleyan es retrancas per sutjettà es calsóns.
• Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vay comprà aquestas uéras de sol dins es Paíssos Baxos.

Sustantíus contabbles y incontabbles

Talment com dins altras llengos, s’elefen distinguêx sustantíus contabbles y incontabbles. Un sustantíu contabble pod essê modificad per un número y sa -s d’es plural. Es sustantíus contabbles representan generalment ets objèttes físics, identificabbles individualment, tals com casas, moxos o pensaméns: per etzemple:

• un auto; la autos; cuatro autos – un cotxo; es cotxos, cuatre cotxos
• un gato; multe gatos; un milion gatos – un mox; mols de moxos; un milló de moxos

P’es contrari, es sustantíus incontabbles no bêuen dins general sa -s d’es plural. Es sustantíus incontabbles representan, generalment, sas còsas sêns’individualidat definida, tals com líquids (aygo, suc), arena (sucre, arena), sustansis (métàl, fusta), o cualidats abstrattas (elegansi, lentitud). Cuand se modifica un número o un cuantitatíu, se lis afagêx una unidat de mida per aclarí. Per etzemple:

• la acua; alga acua; tre tases de acua – aygo; algo d’aygo; tres tassas d’aygo
• lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta de fusta, duas sòcas de fusta

Se pòren empleyà sustantíus incontabbles com si fossen contabbles. Se tratta de situassións particulàs:

• Du cafes, per favore. – Dos cafès, per favó.
• Me ia proba multe cesos. – Hé provad mols formatjes.
• On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No se pòren comparà sas béllesas de París y Venèsi.

Sètse

Es sustantíus no sòlen indicà es séu sètse. Per distinguirlós, s’empleyan ets adjettíus mas y fema:

• un cavalo mas – un cavall
• un cavalo fema – una égo

Sêns’embargo, per colcúns noms de parentêsc, s’empleya per s’hòmo una -o y sa dòna, una -a:

• avo, ava – pradí, pradina
• fio, fia – fiy, fiya
• neto, neta – nét, néta
• sobrino, sobrina – nebód, neboda
• sposo, sposa – hòmo, dòna
• tio, tia – cónco, tía
• xico, xica – al·lot, al·lòta

Però, per colcunas pareyas, s’empleyan noms diferéns per cada sètse:

• cavalor, dama – señó, señora
• dio, diva – déu, déesa
• om, fem – hòmo, dòna
• padre, madre – pare, mare
• re, rea – réy, réyna
• senior, seniora – señó, señora
• frate, sore – germà, germana

Es sufitse -esa ês raro y servêx per formà sa variant femenina de colcunas condissións socials històricas:

• abade, abadesa – abad, abadesa
• baron, baronesa – baró, baronesa
• conte, contesa – conte, condesa
• duxe, duxesa – duc, duquesa
• imperor, imperoresa – empéradó, empéradora
• marci, marcesa – marquês, marquesa
• prinse, prinsesa – princep, princesa
• tsar, tsaresa – zar, zarina

Grupos nominals

Un grupo nominal consistêx dins un sustantíu y sas sévas modificadós: determinàns, que van devant en sustantíu, y ets adjettíus y grupos preposissionals, que li seguexen.

Es dos grupos nominals principals dins un enunsiad són es sutjètte y s’objètte. Es sutjètte va devant en vèrbo, y s’objètte li seguêx. Altres grupos nominals són habitualment enfoñads per preposissións per aclarí ca séua papé.

Un grupo nominal deu normalment contendre un determinant; a vegadas, senzillament una marca de plural -s. Però aquesta reggla no se aplica a es noms pròpis, ni a es díes de sa semmana, ni a es mésos, ni a sas llengos, ni a es sustantíus incontabbles:

• Desembre es calda en Australia. – Desembre ês calurós dins Australia.
• Nederlandes es mea lingua orijinal. – Es neerlandês ês sa méva llengo matèrna.
• Me gusta pan. – Me agrada n’es pa.

Se relatsa sa reggla cuand es grupo nominal seguêx a una preposissió, sobretot dins sas espressións fitsas:

• El es la comandor de polisia. – Éll ês es jjéfe de polissía.
• Me no gusta come bur de aracide. – No m’agrada sa créma de càcàvéts.
• Nos vade a scola. – Anam a s’escòla.
• Acel es un problem sin solve en matematica. – Aquex ês un probbléma sênse solussió dins sas matemàticas.
• Un virgula pare nesesada per claria. – Una coma parêx necessari per aclarí.

Un adjettíu o determinant pòren essê modificads per un advèrbo que lis va devant. Tenguénd en cónta que són parescuds a n’ets adjettíus, dins una enumerassió, estàn separads per una coma o per e, ês sa mélodía de s’orassió sa que marca sa diferènsi:

• Sola un poma multe putrida ia resta. – Domés quéda una poma molt podrida.
• Me ia encontra un fem bela, joven, e intelijente. – He trobad una dòna guapa, jove y inteligent.

A vegadas, un sustantíu s’empleya per simbolisà un membre colsevol de sa séua classa. Dins aquest cas, poc importa si s’en empleya la o un, o si es sustantíu se tròba en singulà o en plural.

• La arpa es un strumento musical. – S’arpa ês un istrument musical.
• Un arpa es un strumento musical. – Un arpa ês un istrument musical.
• Arpas es strumentos musical. – Sas arpas són istruméns musicals.

Un pronom ês una variant particulà d’un grupo nominal. Normalment, no se pod modificà.

Aposissió

Se díuen que dos grupos nominals se tròban emb aposissió cuand es segón seguêx dirèttement en primé y totdós representan a sa matéxa persona o còsa. Dins sa majoría d’es cassos, es segón identifica sa persona o còsa:

• la Rio Amazona – es ríu Mazonas
• la Mar Pasifica – s’océano Pacífic
• la Isola Skye – s’isla Skye
• la Universia Harvard – s’Universidat de Harvard
• la Funda Ford – sa Fundassió Ford
• Re George 5 – el réy George V
• San Jacobo la major – Jaume es Majó
• Piotr la grande – Pédro es Gros
• mea ami Simon – es méu amig Simó
• la parola “inverno” – sa paraula «hivèrn»
• la libro La prinse peti – es llibre Es Princesêt

Ets acrònims y sas lletras ximples pòren seguí dirèttement a un sustantíu per modifical·lo:

• La disionario es ance disponable como un fix pdf. – Es diccionari se tròba també franc com un arxíu PDF.
• El ia porta un camisa T blu de escota V. – Élla duya posada una camiseta blaua emb un escote emb «V».

A vegadas, dos sustantíus se aplican per igual a un objètte o persona. Dins aquests cassos, es sustantíus se juntan emb un guió:

• un produor-dirijor – un produttó-direttó
• un primador-scanador – una impresora-escàner

Dins tots es cassos, sa marca de plural (-s o -es) s’aplica a n’es dos sustantíus:

• la statos-membros – los estados miembros
• produores-dirijores – produttós-direttós

El verbo nomi (que significa «cridà» o «anomenà») costituyêx un cas apart:

• Nos ia nomi el Orion. – A éll eu enomenam Orión.
• Me nomi esta forma un obelisce. — Crid a n’aquesta fórma «un obelisco».