Abécédàri y pronunsiassió

Abécédàri

S’Elefen empleya s’abécédàri més conegud d’el mon: es llatí.

• Minúsculas
  • a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
• Mayúsculas
  • A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z

«K», «Q», «W» e «Y» no aparexen en es noms comúns. S’empleyan per conservà sa fórma original d’es noms pròpis axí com d’es noms escrits en llengos estranjéras.

A unas cent paraulas internassionals d’origen no romànic, porêm escriure «W» en vés de «U», y «Y» en vés de «I», per presentà una ortografía més fàcil de reconexe: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Apart d’aquests cassos, empleyam «K», «Q», «W» y «Y» domés per conservà sas fórmas originals de noms pròpis y de paraulas estranjéras.

Sa «H» no ês comú però se pod trobà a noms tènnics y culturals.

Mayúsculas

Sa mayúscula s’empleya a principi de s’orassió axí com en es noms pròpis. Cuand un nom pròpi està formad per varis paraulas, cada una d’éllas comènsa emb mayúscula, ménos sas paraulas com la o de:

• Personas réàls o imaginaris, axí com animals personificads y còsas
  • Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
• Organisassións, per etzemple: sociedats y associassións
  • Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
• Territòris polítics, per etzemple: nassións, estads y ciutads
  • Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
• Llocs geogràfics, per etzemple: ríus, océanos, llags, putxos
  • la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
• Lletras de s’abécédàri
  • E, N

Però p’es títuls de sas òbras d’art axí com de sas òbras lliteraris, domés dú mayúscula sa priméra paraula (axí com es noms pròpis, si es conté):

• Un sonia de un note de mediaestate – Sòmit d’una nit d’estíu
• La frates Karamazov – Es germàns Karamazov
• Tocata e fuga en D minor – Tocata y fuga en ré menó

Colcunas vegadas, com en ets anunsis, sas mayúsculas s’empleyan per ENFATISÀ paraulas o frassas senseras.

S’elefen empleya minúsculas von colcunas llengos fan us de mayúsculas:

• Díes de sa semmana
  • lundi, jovedi – dillúns, dijòus
• Mésos
  • marto, novembre – Mars, Novembre
• Días festíus
  • natal, ramadan, pascua – nadal, ramadán, pasco
• Siggles
  • la sentenio dudes-un – es siggle XXI
• Llengos y pobbles
  • catalan, xines – es català, es Xino
• Abreviaturas
  • lfn, pf

Noms de sas lletras

Sas siguiéns sílabas són es noms de sas lletras en es discurs, per etzemple, cuand se deletretja una paraula:

• a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze

Es séus noms se pòren posà en plural: as, bes, efes.

Emb s’escriure, un pod presentà sa lletra tal com ês, en mayúscula o afagind -s p’es plural:

• La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunsiada emes), e un E. – Sa paraula “matemàtica” té tres aes, dos emes y una e.