Abécédàri y pronunsiassió

Abécédàri

S’Elefen empleya s’abécédàri més conegud d’el mon: es llatí.

«K», «Q», «W» e «Y» no aparexen en es noms comúns. S’empleyan per conservà sa fórma original d’es noms pròpis axí com d’es noms escrits en llengos estranjéras.

A unas cent paraulas internassionals d’origen no romànic, porêm escriure «W» en vés de «U», y «Y» en vés de «I», per presentà una ortografía més fàcil de reconexe: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Apart d’aquests cassos, empleyam «K», «Q», «W» y «Y» domés per conservà sas fórmas originals de noms pròpis y de paraulas estranjéras.

Sa «H» no ês comú però se pod trobà a noms tènnics y culturals.

Mayúsculas

Sa mayúscula s’empleya a principi de s’orassió axí com en es noms pròpis. Cuand un nom pròpi està formad per varis paraulas, cada una d’éllas comènsa emb mayúscula, ménos sas paraulas com la o de:

Però p’es títuls de sas òbras d’art axí com de sas òbras lliteraris, domés dú mayúscula sa priméra paraula (axí com es noms pròpis, si es conté):

Colcunas vegadas, com en ets anunsis, sas mayúsculas s’empleyan per ENFATISÀ paraulas o frassas senseras.

S’elefen empleya minúsculas von colcunas llengos fan us de mayúsculas:

Noms de sas lletras

Sas siguiéns sílabas són es noms de sas lletras en es discurs, per etzemple, cuand se deletretja una paraula:

Es séus noms se pòren posà en plural: as, bes, efes.

Emb s’escriure, un pod presentà sa lletra tal com ês, en mayúscula o afagind -s p’es plural: