Frassas
Sa majoría de sas frassas emb elefen conté un grupo verbal, que representa generalment un’acció. Un grupo verbal consistêx emb un vèrbo y emb sos modificadós, tals com advèrbis o grupos preposissionals.
Sujeto y objeto
Es dos sintammas nominals més importàns són es sutjètte y s’objètte. Cada un emb so séu sentid precís depên d’es vèrbo, però aprotsimadament, es sutjètte ês es que fa s’acció, y s’objètte, es qu’està dirèttement relassionad emb élla.
Dins elefen, es sutjètte va devant sempre d’es vèrbo y s’objètte va derréra:
- La gato xasa la scural. – Es mox (sutjètte) … cassa (vèrbo) … s’esquirol (objètte).
- La can dormi. – Es ca (sutjètte) … dorm (vèrbo).
Dins colcúns cassos, pe’s’estil se pod posà s’objètte d’es vèrbo en es comensament de sa frassa:
- La gatos me no gusta. – Es moxos no me agradan (élls).
Complementos
S’atribut ês un element sovínt dins sa frassa. Se tratta d’un element descrittíu complementari, es que pod anà endevantad de vèrbos com es (essê / està), deveni (convertirsê), pare (parexe) y resta (quédà):
- Computadores es macinas. – Ets ordenadós (sutjètte) … són (vèrbo) … màquinas (atribut).
- La aira pare umida. – S’ayre (sutjètte) … parêx (vèrbo) … homid (atribut).
- La patatas ia resta calda. – Sas patatas (sutjètte) … quédan (vèrbo) … caléns (atribut).
- La idea es ce tu canta. – S’idèa (sutjètte) … ês (vèrbo) … que tú cantis (atribut: proposissió).
Preposissións
Altre element important dins sa frassa ês es grupo preposissional, qu’afagêx detall a un sustantíu, un vèrbo que li vaji devant o a sa frassa sensera.
- La om ia cade tra sua seja. – S’hòmo (sutjètte) … va caure (vèrbo) per sa séua cadira (grupo preposissional).
- En la note, la stelas apare. – Dins sa nit, aparexen (grupo preposissional) … sas estrellas (sutjètte) … aparexen (vèrbo).
- Me dona a tu esta poma. – Jo (sutjètte) … te (grupo preposissional) … donc (vèrbo) … aquesta poma (objètte).
- Tu no aspeta como tua foto. – Tú (sutjètte) … no te sembas (vèrbo) … com a sa téva foto (grupo preposissional).
Proposissións
Colcunas frassas conténen també proposissións, que són coma petitas frassas dins s’interió de sa frassa principal (proposissións subordinadas). Pòren modificà a n’es sintammas nominals, a n’es sintammas verbals o a s’enunsiad principal:
- La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – S’hòmo que vivía aquí s’en va nà a París.
- El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Anirà de visita p’es juriol, cuand es clima ês bò.
- On no ia permete me a fa la cosas como me ia desira. – No se me va permetre fé sas còsas com desitjava.
- Me pensa ce el es bela. – Pêns qu’éll / élla ês adorabble.