jimclatfelter | Re: DDJ 42
Multe grasias, Simon.
Me vole reteni la parola "spalda" si es posible. Spalda o spaldas?
Tota esta esentes porta iin sur la spala
E iang en la armi.
Armi o armis?
"La des mil esentes" en la DDJ sinifia "tuta esentes." El sinifia un cuantia grande. Tu es serta ce "la" no es nesesada en esta situa?
Persones ave causa per odi
Es orfanida, solitar, e povre,
Ma gidores e renores nomi se per esta titulos.
El titulos es 1. orfanida, 2. solitar, e 3. povre." Per ce on ta usa "titulo?" Es tre titulos.
Los ci vive par violentia
No va trova un fini natural.
Jim
42
Dau jenita un.
Un jenita du.
Du jenita tre.
Tre jenita des mil esentes.
Tota esta esentes porta iin sur la spala
E abrasa iang en la armi.
Esta enerjias fusa en armonia.
Persones ave causa per odi
Es orfanida, solitar, e povre,
Ma gidores e renores nomi se per esta titulos.
Donce on pote gania par perde
O perde par gania.
La cosas cual otras ia instrui
Me instrui ance estas.
Los ci vive par violentia
No va trova un fini natural.
Me va fa de esta me crede xef.
--- In LinguaFrancaNova@yahoogroups.com, "Simon Davies" <simon.franova@...> wrote:
>
> Alo Jim - tu ia fa un bon tradui!
>
> > Dao is born as (or begets) one.
> > Dao jenita un.
>
> "Dao" en lfn es "dau", no "dao".
>
> > Three is born as 10,000 beings.
> > Tre jenita la desmil esentes. (o cosas)
>
> "Des mil" es scriveda como du parolas. Tu no nesesa "la".
>
> > All these beings shoulder yin and embrace yang,
> > Tota estas esentes spala iin e abrasa iang,
>
> Tu vole "esta esentes"; "estas" sinifia "these ones".
> "Spala" es un nom: "a shoulder". On no pote usa el como
> un verbo. Sujestas: "porta", "tolera", "emprende".
>
> > Whose energies blend in harmony.
> > E la enerjias de los junta en armonia.
>
> O "fusa". "Junta" sinifia "join X to Y" (me junta me a
> la foro = I join the forum). "Junta se" o "es juntada"
> ta es plu clar ce "junta" asi.
>
> > People have reason to hate
> > Persones ave causa (per?) odi
>
> Si, tu nesesa "per" (o "de") asi.
>
> > Yet leaders and rulers take these as titles.
> > Ancora gidores e renores nomi se per estas titulos.
>
> "Yet" sinifia asi no plu ce "ma". "Esta titulos" sin S.
>
> > Thus one might gain through loss
> > Donce on pote gania per perde
> > Or lose through gain.
> > O perde per gania.
>
> Tu vole "par perde", "par gania". "Per" ta indica un gol!
>
> > What others have taught
> > Cualce cosas otras ia instrui (ja)
>
> "La cosas cual otras ia instrui". ("Cualce" sinifia "any".)
>
> > I teach as well.
> > Acel me ance instrui.
>
> "Me instrui ance estas." En lfn, on no pote pone la ojeto de
> un frase (la cosas) ante la verbo (instrui), ma un bon solve
> es ajunta "estas" o un parola simil per repete la ojeto.
>
> > Those who live by violence
> > Cualcun vive per violentia
>
> Acel sinifia "anybody lives for violence". Tu vole "los ci
> vive PAR violentia".
>
> > Prepare their own demise.
> > Prepara se propre mori.
>
> "Se mori propre." "Propre" es un ajetivo, donce el debe segue
> la nom. "Prepara se propre mori" sinifia "prepares their own
> (one) to die".
>
> > I will make this my main tenet.
> > Me va fa esta (es?) me xef crede. (o prinsipe?)
>
> "Prinsipe" e "crede" es egal bon, ma "xef" debe segue. Tu
> nesesa "es" per lia la du partes ("esta" e "me crede xef").
> Un otra solve es: "Me va fa de esta me crede xef."
>
> Simon
>