Pierre Morin | Romanza (Andrea Bocelli)

Ja me senti,

ce la fem va mori,

ma es calma, pare vole

dormir;

alora con la oios,

el veni xerca me,

alora el se sutrae

ance la ultima velo,

ance la ultima sielo,

ance la ultima besa.

A!, pote es me falta,

A! pote es tu falta,

E tan me resta pensante.

Ma, la vive,

ma, ce es la vive,

Tota o no cosa,

cisa no un « per ce » ance.

Con la manos,

el veni xerca me,

alora el me presa,

lenta, el me lasa,

lenta, el me presa,

lenta, el me xerca.

A!, pote es me falta,

A!, pote es tu falta,

e tan me resta regardante.

E on clama el, ama,

e on clama el, ama,

e on clama el, ama,

un spino en la cor

ce no fa dole.

Los es un deserto,

esta persones

con la arena

en la fondo de la cor

e tu,

ce no senti me plu,

ce ne vedi me plu,

me ta ia ave a la min la coragia

e la forsa de dise a tu

ce me es con tu.

(Ave Maria, ave Maria.)

A!, pote es me falta,

A!, pote es me falta,

E tan, me ia resta tan

me ia resta tan.

Ja me senti

Ce el no pote plu senti;

en silentia

el se ia vade dormi,

e ja se ia vade dormi.

[Non-text portions of this message have been removed]