Pierre Morin | Romanza (Andrea Bocelli)
- Autor: Pierre Morin (“pierre_morin2001”)
- Tema: Romanza (Andrea Bocelli)
- Data: 2008-08-01 14:28
- Mesaje: 2857 (presedente, seguente)
Ja me senti, ce la fem va mori, ma es calma, pare vole dormir; alora con la oios, el veni xerca me, alora el se sutrae ance la ultima velo, ance la ultima sielo, ance la ultima besa. A!, pote es me falta, A! pote es tu falta, E tan me resta pensante. Ma, la vive, ma, ce es la vive, Tota o no cosa, cisa no un « per ce » ance. Con la manos, el veni xerca me, alora el me presa, lenta, el me lasa, lenta, el me presa, lenta, el me xerca. A!, pote es me falta, A!, pote es tu falta, e tan me resta regardante. E on clama el, ama, e on clama el, ama, e on clama el, ama, un spino en la cor ce no fa dole. Los es un deserto, esta persones con la arena en la fondo de la cor e tu, ce no senti me plu, ce ne vedi me plu, me ta ia ave a la min la coragia e la forsa de dise a tu ce me es con tu. (Ave Maria, ave Maria.) A!, pote es me falta, A!, pote es me falta, E tan, me ia resta tan me ia resta tan. Ja me senti Ce el no pote plu senti; en silentia el se ia vade dormi, e ja se ia vade dormi. [Non-text portions of this message have been removed]