Javier | Re: [LFN] Alga dutas

Alo Stefan, George e a totas!

Grasias per vos respondes. Aora me vide tota plu clara :)

>
>La orijin de "ia" como la pasada es la parola "ya" en chavacano, un
>lingua creol de pilipinas. Esa veni de la mesma parola de espaniol
>ce sinifia "ja," e "ja" en LFN ia es orijinal ance "ia."

Me ia era, me ia confusa la parola chavacana "ya" con "ay".

Me simple ia pensa ce, alga veses, usar la parolas "ia" e "ja" pote
sonar repetente, como en la frase: me ia vade ja. Ma el es un regula
de LFN e me aseta el.

>
>Si es importante es esata, nos ave "fia propre" e "fia amada/amada
>fia." Ance, nos ave "enfante" e "amada" simple.

"Fia propre" per "daughter", e "fia amada" o "amada"
per "girlfriend" pare a me un multe bon solve. Nos ance ta pote usar
la espresas "fia poca" e "fia joven" per diferer enfantes de
adolesentes e jovenes.

Bon voles

Javier

--- In LinguaFrancaNova@yahoogroups.com, George Boeree
<cgboeree@a...> wrote:
>
> Alo, Javier!
>
> On Oct 11, 2005, at 6:01 AM, Javier wrote:
>
> > Alo a totas!
> >
> > Me sempre ia ave alga dutas supra alga aspetas de LFN e me ta
gusta
> > ce, si vos pote, vos responde los a me:
> >
> > 1. Per ce la particle ce indica la tempo pasada ia es cambiada
> > a "ia"? Me ia vide ce el orijinal ia es "ai", como en la creol
> > filipina, ma pos el ia es cambiada. Me trova ce la forma "ia" es
un
> > poca confusante per ce el pare multe a "ja", donce me pensa ce la
> > forma orijinal "ai" ia es plu bon.
>
> La orijin de "ia" como la pasada es la parola "ya" en chavacano,
un
> lingua creol de pilipinas.  Esa veni de la mesma parola de
espaniol
> ce sinifia "ja," e "ja" en LFN ia es orijinal ance "ia."  La grupo
ia
> desira ce la du parolas ta es diferente.  Me preferi ambos "ia,"
ma
> LFN no es sola de me!
> >
> > 2. Si en LFN la parola fia sinifia "girl", "daughter"
> > e "girlfriend", como nos pote diferer la frases "she is my girl
(o
> > girlfriend)" e "she is my daughter"? Tota du es egal en LFN: el
es
> > me fia. En tota linguas, esetante la lingua franses, esiste un
> > parola per "girl" e un otra per "daughter". Me pensa ce ta es plu
> > simple e clara usar parolas nova per traduir "girl" e "boy".
>
> Si es importante es esata, nos ave "fia propre" e "fia
amada/amada
> fia."  Ance, nos ave "enfante" e "amada" simple.
> >
> > 3. Me vole saber si la letera "h" debe o no debe eser usada per
> > trascriver parolas de otra linguas. La regula de trascrive pare
> > clara, ma me ia vide ce la parola japanes "haiku" es trasciveda
> > como "haicu" e ance como "aicu". Me pensa ce no esiste alga
problem
> > per usar la litera "h" si la parola trascriveda no ave orijin en
la
> > linguas orijin de LFN e si la "h" es pronunsiada . El manteni la
> > regula de un sona un letera.
>
> Aora, nos aseta varios formas per trascrives.  Si la parola deveni
un
> parola LFN vera, la spele ta es LFN esata.  Ma un parola ce es un
> trascrive sola, la h (e otra leteras) es bon.
> >
> > 4. Final, me vole saber per ce la parola "wiki" es trascriveda
como
> > vici. La pronusia orijinal de esta parola "hauaiian" es uici e no
> > vici. Me ia pensa ce el ia es un era de la paje prima de la
sistem
> > uici, ma me ia vide ce esta trascrive es usada en tota la sistem.
>
> Uici es la plu esata, ma vici, viki, wici, e wiki es ance oce.
LFN
> es plu jeneros!
>
> Jorj
>