ISTORIA DE EUROPA
Preistoria · Anticia · Eda medieval · Eda moderna · Eda contempora

Eda contempora

La temprana de la sentenio 19 ia es dominada par la tempo seguente la Revolui Franses e le Geras Napoleonal. An si Napoleon ia es vinseda en 1815 e la monarcia Bourbon ia es restorada en Frans, multe statos european ia es cambiada par 25 anios de disputas. Statos como Prusen, Osteraic e Nederland ia estende grasias a la pas de 1815. Otra paises como Polsca ia es disolveda en esta prosede de solidi statal. Esta cambiones nasional ia es acompaniada par un senti intensa de nasionalisme en la popla de multe statos, cual ia es promoveda par la ideas de la Lumina e estendeda tra Europa par la concistas napoleonal.

En la desenios pos la pas de 1815, multe paises european ia sufri disputas sosial car la poplas ia vole reclama sua diretos contra la gidores autocrata de sua statos. Esta ia produi lo cual la istoriste Eric Hobsbawn ia nomi la Eda de Revoluis, car la tensa en statos ia eruta frecuente en revoltas political como la revoluis franses de 1830 e de 1848.

La cambias xef de la Eda Contempora es la seguentes:

En la Gera Mundal Prima, cual on pote defini como un gera interna european, la Aliadas ia es divideda entre la Impero Osteraic-Magiar e Deutxland a un lado e Frans, England e Rusia a la otra. La Confere de Yalta, con la representores de la vinsores: Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt e Joseph Stalin, ci ia desinia la mapa de Europa pos la fini de la Gera Mundal Du.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 7 setembre 2020 (19:53 UTC).