AORA OJI
Novas de la mundo, simple reportada en elefen
2021 · 2020 · 2019 · 2018 · 2017 · 2016 · 2015 · 2014 · 2013

La evolui de elefantes sin dentones es liada a xasa

23 otobre 2021

Un studia nova sujesta ce la xasa nonlegal de ivor en partes de Mosambic ia aselera la evolui de elefantes sin dentones.

La rexerca, publicida en la jornal Siensa, ia trova ce en la Parce Nasional Gorongosa un disturba jenetical, rara en pasada, ia deveni plu comun cuando la xasa de ivor per finansia un gera interna ia lasa la spesie a la borda de estingui.

Ante la gera, sirca 18,5% de femas ia es natural sin dentones. Esta cuantia ia crese a 33% entre elefantes naseda pos la parte prima de la desenio de 1990.

Sirca 90% de la elefantes de Mosambic ia es matada par combatores a ambos lados en la gera interna cual ia estende de 1977 a 1992. Xasores ia vende la ivor per finansia batalias violente entre fortes governal e rebelores anticomuniste.

Simil a la color de oios e la tipo de sangue en umanas, jenes determina esce elefantes erita dentones de sua jenitores. Elefantes sin dentones ia es iniorada par la xasores, inflante la probablia ce los va reprodui e pasa la manca de dentones a sua projenia.

Rexercores ia suspeta tra tempo longa ce esta cualia, sola trovada en femas, es relatada a la seso de un elefante. Pos la seguensa de la jenomes de elefantes con e sin dentones, analises ia revela ce la tende es liada a un muta en la cromosoma X, ja matante a mases en la utero, ma dominante en femas.

Un coautor de la studia, Profesor Robert Pringle de la Universia Princeton, ia indica ce la descovre pote ave efetos durante per la spesie. Car la projenia mas no tolera la manca de dentones, lo es posible ce min elefantes va es naseda. Cisa esta va lenti la recovre de la spesie, cual ave aora en la parce apena plu ca 700 elefantes.

“La manca de dentones es cisa vantajosa en un gera,” Pringle ia dise. “Ma lo porta un custa.”

Un otra efeto ladal posible es cambias a la tereno jeneral, car la studia ia revela ce animales con e sin dentones no come la mesma plantas.

Pringle ia asentua ce, con pasa de tempo, on va pote reversa la tende. “Nos espeta vera ce la frecuentia de esta sindrom va diminui en nosa popla studiada si la situa de conserva va resta ancora tan positiva como lo ia es resente.”

El ia ajunta: “On ave un tal tempesta de novas depresante sur biodiversia e umanas en la ambiente, e me opina ce lo es importante ce on asentua ce acel imaje conteni alga puntos solosa.”

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 10 novembre 2021 (17:34 UTC).