AORA OJI
Novas de la mundo, simple reportada en elefen
2021 · 2020 · 2019 · 2018 · 2017 · 2016 · 2015 · 2014 · 2013

Un sonda spasial desende sur Marte

19 otobre 2016

La Ajenteria Spasial European (ASE) prepara per pone un sonda sur Marte.

Sua robot Schiaparelli va atenta la desende riscosa a la surfas en la oras veninte, pos viaja tra 500 milion cilometres de la Tera.

On regarda la atera como un eserse per un projeta multe plu importante pos cuatro anios, cuando ASE va ofre pone un vagador multe custosa sur la planeta. Acel veculo de ses rotas va fora su la surfas per xerca la vive.

La atera de Schiaparelli, un robot plu peti, debe es un taxe plu simple. Ma la istoria mostra ce Marte no es la plu bonveninte de locas, an per aparatos la plu sofisticada.

Plu ca un dui de la misiones enviada a la planeta visina de la Tera ia fali. Multe ia es perdeda en via, ia pasa sua blanco, o ia es ruinada par la secutes de sua ariva.

Per Europa, la sonda Schiaparelli es un posible per oblida la delude de la aterador Beagle 2 cual ia desende bon sur Marte en 2003, ma ia malfunsiona cuasi direta.

Schiaparelli, construida en Italia, va usa un combina de un scermo termal, un paracade, e un grupo de rocetos per redui sua rapidia de 21 000 cilometres per ora a sua entra a la atmosfera asta cuando lo flota direta supra la surfas.

En sua du metres final, la robot de 600 cilogrames va cade a sur sua ventre.

Desendente, la sonda va emete tonos de frecuentia estrema alta (UHF). Un telescopio de radio en Barat va atenta catura estas e envia los a controlores en Darmstadt en Deutxland.

On previde ce la atera va aveni a 14:58 de ora universal. Si la compleso barati oia ancora Schiaparelli a la comensa de la ora 15, esta va indica ce la modulo ia survive sua desende a la tereno martan.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 10 novembre 2021 (17:34 UTC).