LA MARCIA NONCONOSEDA
Introdui · Capitol 1 · Capitol 2 · Capitol 3 · Capitol 4 · Capitol 5

Capitol 5

Joan ia velia e ia desende la scalera. Un nota ia es sur la table: “Me ia vade a la dotor. No sorti de la casa. La costelas es per la come media e me ia conta los.”

Joan ia surie. “Vera el conose me multe bon.”

Pos la come prima, el ia sorti a la jardin per fa… no cosa. “Me crede ce me va leje alga libro…” El ia reveni a la sala per vide cual es la libros cual sua avo ave. “La Biblia, un libro de preas, vive de un santa, vive de un otra santa, vive de un otra… Si, la persones de la viletas es multe relijiosa, me pote vide lo. Cual otra cosa el ave asi? No cosa? Aaaa…”

El ia regarda e move alga libros, e un ia cade a la solo. Lo ia es alga peti. “La xerca per Pahoa,” el ia leje sur la covrente. “Bon, lo no es la vive de un santa, donce me crede ce lo va es esta.” El ia sorti denova e ia comensa leje lo.

Pos alga tempo, el ia escuta un ruido de claves en la porte. “Lo debe es la avo,” el ia dise en sta se e vade.

“Alo, alo,” la avo ia dise.

“Tota oce?” Joan ia demanda.

“Si, si,” la avo ia responde. “No problem. Esce tu fami?”

“Si,” Joan ia dise. El no ia nota esta asta cuando sua avo ia demanda el.

“Tu no ia come ja la costelas, vera?” la avo ia demanda.

“No,” Joan ia responde con un surie.

“Me ia conta los,” la avo ia dise. “No menti a me.”

“No, me no ia come los. Ci ta prende costelas per la come prima?” Joan ia demanda.

“Tu ia ta debe vive en la periodo de la gera,” la avo ia dise.

“O no, no comensa. Me es faminte.” Joan ia repone la libro en la scafal e ambos ia senta per come.

“O, esce tu ia es lejente?” la avo ia demanda.

“Si, la sola libro cual tu ave cual no trata relijio.”

“No es desrespetosa,” la avo ia dise. “Nos pote aprende multe de la vive de la santas.”

“Lo no importa,” Joan ia responde en prende un plu costela.

“E cual libro tu ia leje? Me crede ce tota la libros es sur relijio…”

“Me ia trova un nomida La xerca per Pahoa…”

“A, bon. Lo es un libro interesante. Me recorda cuando mea padre ia dona lo a me.”

“Si, lo es alga vea aora…”

“Lo ia es la libro favoreda de tua madre. En fato, el ia nomi tu Joan par causa de acel libro.”

Ambos ia continua come e, a pos, los ia vade per dormeta.


No cosa interesante ia aveni ante la saturdi, cuando la avo ia deside ce la tempo pasada en la casa sufisi ja.

“Me va deveni fol,” el ia cria. “Oji nos vade a la castel.”

“Esce tu es serta?” Joan ia demanda.

“Si,” el ia dise en prende un basto.

“De cuando tu usa un basto?” Joan ia demanda.

“De cuando nos ave un marci pasada xercante nos,” el ia responde.

Ambos ia sorti de la casa, e ia comensa vade a la castel.


La dia no ia ta pote es plu bon: solosa, ma no tro calda, alga nubes per fresci los, la vultures ia vola gloriosa a supra, e la aira ia caresa suave la fases de Joan e sua avo en cuando los ia vade a la castel.

“On ave no cosa plu bon ca un pasea en la natur,” la avo ia dise.

“Si, lo es vera,” Joan ia responde. Los ia ariva a la castel. “Aora es la ora,” el ia dise.

“Me mesma ta vade si me ta es plu joven, ma, con mea eda, on ave alga cosas cual me no pote fa,” la avo ia dise.

“No dise acel,” Joan ia dise. “Jovenia es en la spirito.”

“Si, la spirito es ancora joven, ma la osos no responde a la ‘clama de jovenia’,” la avo ia responde. E ambos ia rie.

“A, la natur clama ja,” la avo ia dise. “Espeta me asi.”

“Oce,” Joan ia dise. El ia comensa regarda la orizon. Calmia ia invade tota la vista. El ia clui la oios e ia respira profonda. “Pos alga dias, tota va fini,” el ia pensa.

Subita, un xuta ia fini la silentia. “Mea Dio!” Joan ia dise.

“Joan, core!” La vose de sua avo ia veni de no loca. “Core e salva tu!” E Joan ia vade a la eremiteria. El ia regarda la buco tra cual el ia vade per entra a la pasaje.

Un om vestida en negra – “esce los ave no otra color?” Joan ia pensa – ia apare con un fusil de xasa. “Alo, Joan, esce tu recorda me?” el ia dise.

“Me recorda tua madre, fio de…” el ia comensa dise.

“Para tua lingua, joven,” el ia dise, puntante a el la fusil.

Joan ia comensa vade a retro, asta ateni la buco de la pasaje. “Tu sabe ce, si tu mata nos, la marci pasada va es la sola suspetada?” el ia dise.

“No, car lo ia es sola un asidente de xasa,” la om ia responde.

“E la du eritores de la marcia ia mori, cuando los no ia porta un fusil,” Joan ia ajunta.

“Me ave un otra fusil en la auto. Lo no va es un problem, crea impresas de ditos sur los. Tua parolas ultima?”

“Adio,” Joan ia dise, e el ia retrovade pico plu per cade en la pasaje.

“Como?” la om ia dise surprendeda. “Do el ia vade?”

Joan ia comensa core longo la pasaje per atenta sorti a la otra lado en cuando la om regarda ancora la buco.

“Merda!” la om ia clama. “De cuando on ave un buco asi? Esta viletanes ave no otra cosa per fa ca dona a me plu labora.” E el ia salta a la pasaje tra la buco. “Un labirinto? Lo pare ce lo no es multe longa,” e el ia comensa core, xasante Joan.


Cuando ambos ia es ancora en la pasaje, la avo ia reveni a sua casa. An con un buco en sua spala, el ia ave fortes per ateni sua casa e telefoni a la ofisia de vila.

Pos des minutos, la polisia local e la maior ia ariva. “Do es Joan?” la maior ia demanda.

“Me no sabe,” la avo ia responde. “Me crede ce el ia core tra la pasaje entre la castel e la monceria.”

“La pasaje…?” la maior ia comensa dise.

“On ave no tempo,” la avo ia cria. “Un pasaje esiste entre la eremiteria de la castel e la monceria.”

“Bon,” la maior ia dise. “Un parte de la forte de polisia a la castel – la otra, a la eremiteria. Aora!”

La maior ia prosimi a la avo: “E tu e me va vade a la ofisia de la dotor.”

“Ma mea neto…” el ia comensa dise.

“La polisia va fa lo, Pedro. Tu sabe ce la ajente Pérez es la plu bon de tota la provinse.”

“Bon,” la avo ia dise. “Ta ce Dio aida mea neto.”

Ambos ia entra a la auto.


Joan ia ariva a la sala de la eremiteria. “La sola loca do me ta pote asconde es en la bariles de vino,” el ia pensa. “Oce, ta ce Dio aida me.”

El ia asende sur un de la bariles per abri lo, ma la lenio ia es tan putrida ce la baril ia destrui se.

“Merda,” el ia pensa. “Oce, ancora du plu.”

El ia asende a la baril du con multe cautia. La spasio entre la baril e la teto de la sala ia es multe peti. La teto de la sala ia es fada de petra, donce el no ia pote sorti ala.

El ia atenta abri la baril ma, par causa de la pesa, la lenio ia sede.

“Sola un plu, e acel om va veni a cualce momento,” el ia pensa. Multe cauta, Joan ia comensa asende la baril ultima, comensante prea: “La Senior es mea pastor, no cosa va manca a me…” La posa ia es multe noncomfortosa e el ia estende sua brasos a supra e, sin sabe lo, el ia toca alga lenio putrida. “Lenio? Ma la teto es de petra!”

No – no tota la teto ia es de petra. La sala ia ave un porte peti per entra. Joan ia comensa puxa la porte asta abri lo (asta destrui lo, car la lenio ia es ance putrida). Alga tera ia cade sur el, ma – “grasias a Dio”, el ia pensa – la baril ia resta nonrompeda. La ruido de la om prosiminte ia asusta el e, saltante, el ia sorti de la sala.

Cuando la om ia ariva, el ia trova no person ala.


Joan ia sorti e ia vide ce el es a media de la ruinas de la monceria. “Cual me va fa aora?” el ia pensa. El ia vide un roca grande e ia ave un idea. Con alga difisilia, el ia move la roca asta pone lo supra la buco. A pos, el ia pone plu e plu petras e rocas a supra. La om no va pote sorti tra esta.

En acel momento, la polisia ia ariva. “Esce tu es Joan?” la ajente Pérez ia demanda.

“Si,” Joan ia responde. “Como tu sabe lo?”

“Tua avo ia telefoni. El ia dise ce un om ia es xasante vos.”

“Si, el es ala,” Joan ia responde, indicante la loca con la petras.

“Bon, xicos, nos ave un om armada ala, donce vos debe es cauta,” la ajente Pérez ia dise. Los ia comensa move la petras, e alga ajentes ia entra a la sala, ma nun ia es ala.

“La pasaje gida a la eremiteria de la castel,” Joan ia dise.

“Oce, Joan, veni con me. Alga ajentes debe vade tra la pasaje; la resta con me a la castel.”

Los ia entra a la auto, e la ajente Pérez ia viaja los asta la castel, do otra ajentes ia aresta ja la om.

“El ia ave un fusil,” un ajente ia informa Pérez. “Ma el ia sede sin resiste.”

“Ci ia envia el?” la ajente Pérez ia responde.

“La marci pasada,” el ia responde.

“Bon, on ave atestas sufisinte per prisoni el,” la ajente Pérez ia dise. “Prende el a la prison provinsal asta la ora de la judi,” el ia ajunta. “Me va viaja tu a casa,” el ia dise a Joan.


Cuando el ia ariva a la casa, sua avo ia reveni ja de la ofisia de la dotor.

“Esce tu vade bon, avo?” Joan ia demanda.

“A, si, lo ia es sola un baleta,” el ia dise.

La maior, ci ia es con el, ia rie. “Tal es la omes de la viletas,” el ia afirma. “No cosa pote rompe nos.”

La auto de la jenitores de Joan ia apare. “Joan, Joan!” sua madre ia cria en sorti.

“Me vade bon,” Joan ia dise. “Sola la avo ia ave alga problem con acel om, ma el vade bon.”

La madre ia veni a el e ia abrasa el, plorante. “Mea fio,” el ia dise.

“Mama, per favore, otra persones regarda,” Joan ia dise con vergonia en sua fas.

“Me no cura,” la madre ia responde.

“Seniora, tua fio es oce, e tua padre va vade bon ance. El nesesa reposa. Cisa tu sabe ja ce tua padre es la Marci de la Vileta.”

“La Marci de la Vileta?” el ia dise con fas surprendeda.

“Vos va ave tempo per conose tota la novas,” la ajente Pérez ia dise. “Me ia fini asi,” e el ia parti.

La padre de Joan ia ariva e el ia dise a sua fio: “Nos lasa tu asi per un tempo, en un vileta perdeda, e tu fa tota esta. Clar nos no pote lasa tu solitar,” el ia dise con un surie.

“Me ia es con la avo,” Joan ia responde, e el ia libri se de sua madre per abrasa sua padre.

“Grasias a Dio, tota ia fini bon,” la avo ia dise. “E tua fio es un eroe aora,” el ia dise, regardante Marina. Esta ia surie.

“Como la cavalor de acel nara,” Joan ia dise. “Como ia es la titulo? Me no recorda lo…”

Marina ia comensa rie: “La xerca per Pahoa. La avo ia dise a tu la razona de tua nom, no?”

“Si,” la avo ia dise. “Me crede ce on pote leje lo con alga te.”

E tota la familia ia entra a la casa de la avo per saborea un tas de te.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 16 maio 2024 (21:21 UTC).